Dorothy Mabel Reed Mendenhall, va ser una destacada metgessa pediàtrica coneguda pel seu treball en patologia cel·lular. L'any 1901, va demostrar que la malaltia de Hodgkin no era una forma de tuberculosi, en identificar la presència d'una cèl·lula especial, la cèl·lula Reed-Sternberg, que porta el seu nom. Dorothy va ser una de les primeres dones a graduar-se a la Facultat de Medicina Johns Hopkins. També va ser una de les primeres metgesses amb formació professional de finals del segle XIX i principis del XX.
Biografia Dorothy Mabel Reed va néixer el 22 de setembre de 1874 a Columbus, Ohio, sent la tercera filla de Grace Kimball i William Pratt Reed. Nascuda en una família benestant, Reed va créixer en una gran finca amb els seus pares, germans, i una extensa família d'oncles i cosins. Tot i no estar escolaritzada, als tretze anys ja havia après els coneixements bàsics de lectura i escriptura. La família va contractar una institutriu, Anna C. Gunning, per encarregar-se de la seva formació. El 1880, el pare de Reed va morir a causa de la diabetis i tuberculosi, deixant la família amb una gran fortuna, cosa que va permetre mantenir Gunning al seu servei.
Educació A més de la instrucció de Gunning, Mendenhall també es va matricular a classes d'art a la Columbus Art School, i va rebre lliçons particulars de la seva àvia de manera esporàdica. El 1891, Mendenhall es va matricular al Smith College, on es va graduar quatre anys més tard, el 1895.
Durant la seva educació al Smith College, Mendenhall va descobrir la seva passió per la medicina en una classe de biologia durant el seu segon any. Després de descobrir que la Facultat de Medicina Johns Hopkins havia començat a admetre dones, Mendenhall va cursar les assignatures de ciències obligatòries al MIT abans de sol·licitar l'admissió a la facultat, convertint-se en una de les poques estudiants femenines de l'època. Aquesta decisió va estar motivada, en part, per la voluntat d'ajudar la seva família a superar les dificultats econòmiques causades pel malbaratament de la fortuna familiar. L'hostilitat i els comentaris masclistes que va haver de suportar per part d'alumnes i professors durant la seva estada al MIT la van preparar per ignorar la negativitat contínua dirigida cap a les dones en medicina mentre assistia a Johns Hopkins.
Mendenhall es va graduar en quarta posició de la seva promoció l'any 1900 i va obtenir una prestigiosa plaça de pràctiques a l'Hospital Johns Hopkins, sota les ordres de William Oslertuberculosi,. Inicialment, el Dr. Osler va dir a Mendenhall que les pràctiques "no eren un lloc per a dones", tot i que més tard va matisar que no volia semblar hostil a la presència femenina a la facultat. Per a Reed, ser acceptada com a companya professional era un repte continu en un camp dominat pels homes. Tant professors com altres estudiants li deien que pensaven que una educació mèdica era "malbaratada" en una dona, ja que donaven per fet que es casaria, tindria fills i mai no arribaria a exercir. Quan va obtenir la residència, un dels seus companys, Paul Woolley, va arribar a amenaçar d'abandonar la ciutat si ella no li cedia la plaça Lluny de fer-la desistir, aquest episodi va refermar la seva determinació per triomfar en la medicina com a dona.
Treball Inici de la carrera professional Mendenhall i les seves col·legues estaven més interessats en la pràctica mèdica que a encapçalar un moviment feminista, una postura que quedava reflectida en el seu diari. En algunes entrades mostrava poca tolerància cap a les estudiants que considerava excessivament sensibles. Mendenhall i les seves companyes de classe, Margaret Long i Florence Sabin, eren vistes com un tipus diferent de metgesses, que no se sentien especialment vinculades al moviment feminista.
El 1901, Mendenhall va obtenir una beca en recerca en Patologia sota la direcció del Dr. William Welch. Va ser llavors quan va començar a investigar la malaltia de Hodgkin. Mentre continuava el seu treball en patologia, també va ensenyar bacteriologia i col·laborava practicant autòpsies .
Descobriment de la cèl·lula de Reed-Sternberg El mateix 1901, als 28 anys, Mendenhall va descobrir la cèl·lula de Reed-Sternberg, que va identificar com un marcador diagnòstic del limfoma de Hodgkin. Atès que la tuberculosi i la malaltia de Hodgkin presentaven símptomes similars, va comparar mostres de teixit de pacients d'ambdues patologies, observant en els pacients amb Hodgkin una cèl·lula gran i distintiva que no es veia en pacients amb tuberculosi. Per confirmar-ho, va inocular conills amb teixit de ganglis limfàtics de pacients infectats. Aquesta cèl·lula es va anomenar inicialment cèl·lula de Dorothy Reed, abans de rebre el nom definitiu de cèl·lula de Reed-Sternberg. Amb aquest descobriment, Mendenhall va refutar la creença generalitzada que el limfoma de Hodgkin era un subtipus de tuberculosi. A més, va determinar que els homes i els adults joves eren els grups més vulnerables a la malaltia. Va publicar la seva recerca el 1902.
Pediatria Welch va quedar molt impressionat amb l'èxit de Mendenhall i li va oferir una extensió de la beca. Ella, però, la va rebutjar a causa de la precària situació econòmica de la seva família. Quan va preguntar a Welch sobre la possibilitat d'exercir com a docent, ell li va respondre que no s'oferien llocs de professora a dones Després de declinar la beca, Mendenhall va acceptar unes pràctiques en pediatria a l'la seva recerca elHospital Babies de la ciutat de Nova York, que formava part del Centre Mèdic Columbia-Presbyterian . El gener de 1903 es va convertir en la primera metgessa resident allà. Va treballar sota la direcció de L. E. Holt, un pioner de la pediatria i autor de The Care and Feeding of Children.
Mendenhall va començar la segona fase de la seva carrera el 1914, com a professora del Departament d'Economia Domèstica de la Universitat de Wisconsin. La pèrdua dels seus dos primers fills i els seus propis problemes de salut van empènyer Mendenhall a especialtzar-se en la salut materna i infantil. Va decidir centrar-se específicament en la mortalitat infantil. El 1915, Mendenhall va fundar la primera clínica de benestar infantil a Madison, Wisconsin, aconseguint una de les taxes de mortalitat infantil més baixa entre les ciutats dels Estats Units.
Durant la Primera Guerra Mundial, l'Oficina de la Infància dels Estats Units va requerir els seus serveis, i va exercir de metge des del 1917 fins al 1936. En aquesta etapa, va treballar en una campanya nacional per pesar i mesurar tots els infants menors de sis anys per tal de visibilitzar la prevalença de la malnutrició i recopilar dades per establir els estàndards de creixement saludable. Mendenhall va realitzar estudis relacionats amb infants en països com França, Anglaterra i Bèlgica, i va centrar gran part dels seus esforços en la nutrició infantil.
Més tard, Mendenhall va visitar Dinamarca per comparar les taxes de mortalitat infantil daneses amb les dels Estats Units. Creia que l'excés de tractament mèdic era responsable de les altes taxes als Estats Units en comparació amb Dinamarca. Es va convertir en una defensora de l'obstetrícia, i va centr, i va centr, i va centr a causa de la seva recerca.
Vida personal miniatura|215x215px|La tomba de Mendenhall (segona per la dreta) al cementiri de Forest Hill Mentre anava a l'escola a Baltimore, Mendenhall va conèixer qui seria el seu marit, Charles Elwood Mendenhall, amb qui es va casar el dia de Sant Valentí de 1906. Tots dos havien coincidit a la Johns Hopkins, on havien mantingut una bona amistat durant els anys d'estudi. Després d'anys de relació, ella desitjava començar una vida amb el seu marit i anhelava una certa estabilitat. Després del seu casament, la parella es va traslladar a Madison, Wisconsin, on tots dos van ensenyar a la Universitat de Wisconsin.
Dorothy i Charles Mendenhall van tenir quatre fills. La primera, Margaret, va morir l'endemà de néixer a causa de complicacions durant el part. Richard, el seu segon fill, va néixer el 1908 i va morir tràgicament abans del seu segon aniversari després de caure de la teulada de la casa familiar el 1910. La parella va tenir dos fills més que van créixer sans. El seu fill John va assistir a la Universitat Harvard i es va convertir en un metge i membre del professorat de renom a la Facultat de Medicina de la Universitat de Wisconsin. Thomas va assistir i es va convertir en professor d'història a la Universitat Yale, i va ser el sisè president del Smith College.
Charles Mendenhall va morir de càncer de pròstata el 1935. Després de la seva pèrdua, Dorothy es va mantenir molt unida als seus fills i a les seves famílies. Va començar a viatjar a llocs com Mèxic i diverses parts de l'Amèrica Central. Finalment, Mendenhall es va establir a Chester, Connecticut, on passaria els seus últims anys. A la dècada de 1960 la seva salut va començar a deteriorar-se. Dorothy Reed Mendenhall va morir als vuitanta-nou anys el juliol de 1964. La seva causa de mort va ser una cardiopatia arterioescleròtica . Va ser enterrada al cementiri de Forest Hill a Madison.
Publicacions Mendenhall va publicar dos llibres, incloent-hi Milk: The Indispensable Food for Children i What is Happening to Mothers and Babies in the District of Columbia? A més de les seves dues publicacions pròpies, també va escriure sis capítols Child Care and Child Welfare: Outlines for Study, que va ser publicat per l'Oficina de la Infància dels Estats Units. L'Oficina va publicar una tercera contribució seva titulada Midwifery in Denmark. Aquestes publicacions es basaven en la investigació que Mendenhall va dur a terme a l'estranger, així com aquí als Estats Units, pel que fa a la nutrició i la salut infantil.
Referències
Vegeu també Dones en medicina
Categoria:Alumnes de la Johns Hopkins School of Medicine Categoria:Alumnes de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts Categoria:Alumnes del Smith College Categoria:Morts el 1964 Categoria:Persones de Columbus (Ohio) Categoria:Metges d'Ohio Categoria:Morts a Connecticut Categoria:Nascuts el 1874