Images pour orchestre, L. 122, és una composició orquestral en tres seccions de Claude Debussy, escrita entre 1905 i 1912. Debussy havia pensat originalment en aquest conjunt com una seqüela per a dos pianos del primer conjunt dImages per a piano sol, tal com es descriu en una carta al seu editor Durand del setembre de 1905. Tanmateix, el març de 1906, en una altra carta a Durand, havia començat a pensar a arranjar l'obra per a orquestra en lloc de dos pianos.

Seccions I. Gigues (1909–1912) El títol original de Gigues era Gigues tristes. Debussy va utilitzar els seus records d'Anglaterra com a inspiració per a la música, a més de la cançó "Dansons la gigue" de Charles Bordes i la melodia popular de Tyneside "The Keel Row", que s'utilitzen com a temes clau. Al voltant de Gigues hi ha cèl·lules musicals que donen una sensació d'unitat a la peça. La majoria són motius breus que apareixen una o dues vegades, o bé es reutilitzen fragmentàriament al llarg de l’obra. Altres temes, en canvi, són passatges solistes més extensos, escrits específicament per a l’oboè d’amor.

Hi ha debat sobre el paper d'André Caplet en l'orquestració de Gigues. Robert Orledge i Williametta Spencer han acceptat que Caplet va ajudar amb l'orquestració. Segons François Lesure, però, la partitura manuscrita de la Bibliothèque nationale (MS 1010) no mostra cap evidència de la participació de Caplet.

II. Ibèria (1905–1908) Ibèria és la més popular de les tres Images orquestrals i forma un tríptic dins del tríptic. Les seves seccions són:Impressions d'Espanya van inspirar aquesta música. Richard Langham Smith ha comentat el propi desig de Debussy d'incorporar idees de juxtaposició d'elements de les arts visuals en termes musicals, incloent-hi una cita de Debussy a Caplet d'una carta del 26 de febrer de 1910: "No us podeu imaginar amb quina naturalitat funciona la transició entre 'Parfums de la nuit' i 'Le Matin d'un jour de fête. Ça n'a pas l'air d'être écrit '."

Matthew Brown ha comentat breument l'ús que fa Debussy de tècniques com ara progressions incompletes, episodis entre parèntesis i interpolacions a Ibèria.

III. Rondes de printemps ("Balls rodons de primavera") (1905-1909) Debussy va utilitzar dues melodies populars, "Nous n'irons plus au bois" i "Do, do l'enfant do" en aquest moviment. Brown, Dempster i Headlam han analitzat l'estructura tonal d'aquest moviment. La primera cançó té un paper destacat des del començament de 15/8 fins al final del moviment, en els solos i en els acompanyaments i contramelodies. Debussy ja havia citat la cançó Nous n'irons plus au bois a Images oubliées de 1894 per a piano i a Jardins sous la pluie d' Estampes (1903).

Representacions L'estrena de tot el tríptic va tenir lloc el 26 de gener de 1913, sota la direcció de Debussy, als Concerts Colonne.

El moviment Iberia ja es va representar públicament el 20 de febrer de 1910 als Concerts Colonne, dirigit per Gabriel Pierné. El moviment Rondes de printemps també es va representar el 2 de març del mateix any als Concerts Durand a la Salle Gaveau, dirigit pel compositor.

Referències

Categoria:Suites per a orquestra Categoria:Composicions musicals del 1912 Categoria:Composicions musicals del 1909 Categoria:Composicions musicals del 1908 Categoria:Obres de Claude Debussy