La Copa de Licurg, conservada al Museu Britànic de Londres, és un vas diatreta romà fet de vidre dicroic, que data del segle IV. Té d'alçada. La seua fama prové de la capacitat que té de canviar de color segons la seua exposició a la llum.
El seu nom procedeix del tema que representa: un episodi d'un mite explicat a la Ilíada sobre Licurg, rei dels edonis de Tràcia, fill de Dryas.
La Copa de Licurg presenta quatre escenes d'esquerra a dreta:
Un company de Dionís es prepara per llançar una pedra a Licurg; Licurg és encadenat a la vinya, davant la nimfa Ambrosia, una de les companyes de Dionís; El déu Pan presencia l'escena, i dansa damunt una pantera amenaçadora; Dionís, en acabant, sosté el tirs.
La Copa de Licurg és un dels rars gots diatreta o gerros de gàbia de vidre (vas diatretum) produïts al món romà al segle IV. Encara més rars són els exemples de vidre diatreta amb escenes en relleu, normalment en forma fragmentària: d'aquests, la Copa de Licurg és l'únic exemple que ha sobreviscut intacte fins hui.
També és l'objecte més antic identificat fet de vidre dicroic conegut com a robí daurat,L. Mangin, «La coupe d'invisibilité», Pour la Science, setembre 2010. una barreja de nanopartícules de vidre, or i argent (de 50 a 70 nm), amb traces de coure.El seu tret principal és el canvi de color segons la il·luminació. Quan s'il·lumina des de davant, apareix verd i opac, però es torna roig si la llum hi passa (des de l'interior o des de darrere). La ressonància plasmònica superficial de les nanopartícules metàl·liques és responsable d'aquesta variació.
Descripció Les escenes miniatura|Al centre, el sàtir es prepara per a llançar una roca. A l'esquerra, Dionís i el tirs. A la part inferior dreta, la nimfa Ambrosia miniatura|Licurg, nugat a la vinya miniatura|El déu Pan, la pantera a sota i Dionís a la dreta Licurg es representa empresonat per la vinya i nu, tret de les botes.Harden, 245, per a tota la iconografia. Licurg normalment es representa nu, o gairebé. Està flanquejat a l'esquerra per una Ambrosia ajupida, mostrada a una escala considerablement més menuda. Darrere d'ella, un dels sàtirs de Dionís (representat en forma humana) està dret sobre un peu mentre es prepara per a llançar una gran roca al desafortunat Licurg. A l'altra mà, té un pedum, o canya de pastor. A la dreta de Licurg hi ha primer una figura de Pan,Freestone, 271; British Museum image of Pan. The Pan figure is only illustrated at Harden, 247, out of the print sources seen. i després als seus peus una pantera, tradicionalment associada a Dionís, a qui li manca la cara, però que segurament pretén mossegar el rei. El mateix Dionís porta el tirs, un atribut del déu la túnica del qual té un aspecte oriental, reflectint el que els antics grecs solien creure (tal volta erròniament) sobre els orígens del seu culte. Li manca una secció d'una de les cames. Una tira de tela enganxada al tirs toca el peu alçat del company que branda una gran pedra, tancant així el cercle de la copa.British Museum database image.
És possible que aquesta escena inusual es referisca a la derrota infligida l'any 324 per l'emperador Constantí I el Gran al seu coemperador Licini I, que fou assassinat l'any 325 després d'un període de vigilància estreta.British Museum Highlights. Una altra hipòtesi és que el canvi de color de verd a roig es podria interpretar com una evocació de la maduració del raïm negre, d'acord amb la representació d'una escena dionisíaca. La copa podria haver estat destinada a un ús ritual durant les celebracions del culte bàquic,Freeman, 275. perquè encara estava molt viu en la vida religiosa romana del segle IV. Una suposada carta de l'emperador Hadrià (mort el 138) al seu cunyat Servià, citada en una biografia de la Historia Augusta, informa del regal de dues copes dicroiques, que l'autor del segle IV havia vist: "T'he enviat unes copes que canvien de color, que em regalà un sacerdot del temple. Estan especialment dedicades a tu i a la meua germana. M'agradaria que les fesses servir en els banquets dels dies festius."Freestone, 275; la biografia de Juli Saturní.
Altres representacions d'aquesta història mostren Licurg atacant Ambrosia, sovint amb una destral de doble tall (bipennos), mentre els seus companys corren a ajudar-lo; o Licurg sol, enredat a la vinya. L'escena que representa la copa es pot comparar amb una altra molt semblant que hi ha en un dels mosaics de l'absis del triclini de la Vil·la romana del Casale, a Piazza Armerina, que també pot referir-se a Licini I.Harden, 248, i els de la nota següent. També hi ha un mosaic sobre el mateix tema a Antioquia de l'Orontes i un grup paregut en un sarcòfag del segle II a la Vil·la Parisi de Frascati. Un mosaic del paviment de Viena, ara al Museu de Saint-Romain-en-Gal, mostra Licurg sol dins la vinya. L'escena anterior de Licurg atacant Ambrosia apareix en un mosaic de la Vil·la romana de Brading, a l'illa de Wight. D'aquests mosaics, Martin Henig afirma que no pertanyen al paganisme popular, sinó als ritus esotèrics afavorits pels emperadors Julià l'Apòstata, Quint Aureli Símmac, Veti Agori Praetextat, Macrobi i Procle, que amaguen un pensament religiós profund i complex les claus del qual s'han perdut.Henig, 153.
La Copa de Licurg segurament es destinava a libacions durant les celebracions del culte bàquic.Harden, 248. L'absència de suport, que també es troba en altres copes amb gàbia de vidre, pot significar que es passava de mà en mà durant els ritus, sense ser col·locada. Però algunes d'aquestes copes es devien utilitzar suspeses, com a làmpades d'oli, en què l'efecte dicroic es considerava avantatjós.
El vidre Es calcula que a un vidre romà compost convencionalment, s'hi van afegir 330 parts per milió d'argent i 40 parts per milió d'or: aquestes partícules es van precipitar com a col·loides, formant un aliatge d'argent i or. Quan es veuen en llum reflectida, les nanopartícules metàl·liques són prou gruixudes com per reflectir la llum sense eliminar la transmissió. En llum transmesa, les partícules fines dispersen l'extrem blau de l'espectre de manera més efectiva que l'extrem roig, i produeixen la transmissió vermella, que és el color observat. Com que és impossible que els artesans romans haguessen afegit deliberadament nivells tan increïblement baixos d'argent i or al volum de vidre usat per a fabricar l'atuell, és probable que els nivells s'afegiren en concentracions més altes a un volum més gran de vidre fos, i es diluïssen cada cop més afegint més vidre.Henderson, 63; see also Freestone, 272–273; originally published in Barber. Les partícules només tenen uns 70 nanòmetres de diàmetreBarber. i estan incrustades al vidre. Per tant, no es poden veure amb microscòpia òptica i es requereix un microscopi electrònic de transmissió per a observar-les.Barber, 34; see also Henderson, 63. Amb aquesta mida, les partícules s'acosten a les longituds d'ona de la llum visible, i produeixen un efecte de ressonància de plasmó superficial.Ashby, 30.
L'interior de la copa és pràcticament llis, però a la part posterior de les figures principals, el vidre té un aspecte buit, que s'estén fins i tot més enllà de la superfície exterior, de manera que tenen un gruix semblant a la superfície exterior principal, donant un color uniforme quan la llum hi passa a través. Aquest és un tret únic entre les copes supervivents. Una zona al voltant del tors de Licurg és d'un color diferent de la resta del vidre. Potser fos un accident de fabricació, però ho va explotar el tallador de vidre perquè pogués "fer brillar encara més la fúria de Licurg".Williams, 342; Freestone, 274. Després de la llarga etapa de talla, l'aspecte finament polit es va obtenir amb un procés anomenat "poliment a la flama", cosa que comportava el risc de perdre completament l'objecte. Un suggeriment del 1995 que, de fet, aquest i altres recipients en gàbia utilitzaven una barreja de motllura i tall va tenir poca acceptació.By the glass historian Rosalinde Lierke (vegeu Hedwig glass). Roman glass in the Corning Museum of Glass, David Whitehouse, Corning Museum of Glass; Freestone, 273–274. miniatura|El Vas Rubens, gerro tallat de pedra dura (àgata), circa 400 ae. J. Museu d'Art, Baltimore, Maryland Igual que l'altra espectacular peça de vidre romana del Museu Britànic, el Vas de Portland, fet de vidre de camafeu, la Copa de Licurg representa, en certa manera, una extensió de les habilitats desenvolupades en el gravat pels talladors de gemmes i pedres semiprecioses. No es coneix cap atuell de gemmes tallades que siga comparable a cap d'aquestes dues obres de vidre gravat, però el gust general d'aquestes mostres extremes d'artesania vidriera s'ha d'haver originat amb objectes fets de pedra natural, com ara la Copa ptolemaica o el Vas Rubens. De fet, no va ser fins amb els primers estudis complets de la Copa de Licurg el 1950 que es va establir que el material era vidre i no una pedra preciosa, cosa que havia estat motiu de debat.Freestone, 271.
Sembla probable que fins a tres tallers separats estiguessen involucrats en la producció de la copa, potser no a la mateixa part de l'imperi. El vidre podria haver estat fet a partir d'un gran bloc de vidre transparent estàndard, possiblement d'Egipte o Palestina, ambdues regions exportaven grans quantitats de vidre per donar-hi forma i, a vegades, acolorir-lo en altres llocs. El gruixut recipient dicroic sense pintar probablement el fes un taller especialitzat i fou passat a un altre compost per talladors de vidre. Això donà lloc a objectes rars i molt cars, els secrets de la fabricació dels quals poden haver estat mal entesos fins i tot pels seus fabricants.Freestone, 275.
Hi falten algunes peces petites, la més significativa és la cara de la pantera, i la copa està esquerdada. El Museu Britànic mai no en va traure la vora metàl·lica per aquest motiu. La base de la copa està danyada i la forma originària és incerta.Harden, 245. El Museu Metropolità d'Art de Nova York té un fragment de 56 mm × 76 mm d'un sàtir d'una copa dicroica de diatreta que canvia del verd oliva a l'ambre rogenc.Metropolitan Museum of Art.
Història de l'objecte La història primerenca de la copa és desconeguda. S'esmenta per primera vegada el 1845, quan un escriptor francés afirmà haver-la vist "fa uns anys, a les mans del Sr. Dubois", probablement poc abans de la seua adquisició per part de la família Rothschild.Harden, 247. El 1862, Lionel de Rothschild la va prestar per a una exposició al Museu Victoria i Albert. Després, va romandre fora de la vista pública i acadèmica fins al 1950. El 1958, Victor Rothschild, la va vendre per 20.000 lliures al Museu Britànic.Harden, 246; Art Fund website .
Notes i referències
Categoria:Art de l'antiga Roma Categoria:Col·lecció del Museu Britànic Categoria:Dionís en l'art