El Mosaic de Xenia és un mosaic romà, descobert el 1967 a Saint-Romain-en-Gal. S'exposa al Museu Gal·loromà de Saint-Romain-en-Gal, al departament del Roine.
Principi decoratiu La paraula xenia fa referència al concepte grec d'hospitalitat. En grec, la paraula xenia designa petits regals com ara menjar ofert per l'amfitrió als convidats. El terme xenia prové dels noms grecs de Zeus (Xenios) i Atena (Xenia) en referència a la protecció dels déus. El tractat de Vitruvi recorda el costum grec d'oferir als hostes, a la seua arribada, pollastres, ous, verdures, fruita i allò que venia del camp. "És per això que els pintors van anomenar "xenia" les pintures que representaven aquests regals enviats als convidats."Vitruvi, De architectura, VI, 7, 4. La Pinacoteca de Filòstrat de Lemnos també descriu pintures amb xenia.Filòstrat de Lemnos, Imatges, I, 31. Aquest tema decoratiu hel·lenístic va tenir un gran desenvolupament en el mosaic romà.
Història d'un descobriment El Mosaic de Xenia, el van trobar el 1967 al jaciment arqueològic de Saint-Romain-en-Gal, a la riba dreta del Roine. La Casa dels Cinc Mosaics és una de les més petites estudiades d'aquest jaciment. Les excavacions de la domus, que van durar dos anys, van revelar els cinc mosaics dels quals pren el nom. Aquest jaciment arqueològic va ser ocupat des de finals del segle II. Durant el regnat d'August, la construcció d'un carrer anomenat del Comerç a principis del segle I, va conduir a l'establiment de grans cases amb peristil. Aquestes, conegudes com a domus urbanes, sovint luxoses,Museu Gal·loromà de Saint-Romain-en-Gal-Vienne: guia de col·leccions. es van construir en aquest lloc fins al segle II. El Mosaic de Xenia és un dels cinc mosaics d'aquesta casa. Decorava el triclini, és a dir, el menjador o sala de recepció. Malgrat l'incendi que va destruir la casa al segle III, algunes parts estan ben conservades gràcies al farciment de les successives construccions en aquesta zona geogràfica.
Descripció El Mosaic de Xenia té forma rectangular. Fa 754 cm per 730 cm. Té una vora que consta d'un fris amb patrons geomètrics i ornaments. Estava compost per 25 quadrícules en bandes que formaven panells decoratius quadrats en què es representen figures relacionades amb les arts culinàries: una cistella de fruita, un cérvol, una perdiu, un colom, peixos i bolets, acompanyats de figures dionisíaques, incloent-hi un Silé en un medalló central. Hui, parlem de 15 panells perquè 10 dels 25 quadrats estan completament destruïts o tan greument danyats pel foc que qualsevol interpretació iconogràfica és impossible. En el seu descobriment, el mosaic fou completament retirat abans de ser tornat a muntar temporalment en panells de fusta de 41 m2 per 60 m2. Per tant, ja no es muntà com una sola peça.
Llista de taules començant pel cantó superior esquerre:
I: conjunt destruït II: la decoració és il·legible; només se'n conserva el marc interior III: ocell a la part inferior esquerra del carcanyol IV: fragment de trena V: vora interior conservada i presència d'un arc circular VI: cos d'ocell, identificat com una perdiu, representat per tessel·les de color blau grisenc, marró i roig fosc VII: cap d'ocell a la part inferior esquerra del carcanyol VIII: Nereida que sosté un objecte a la mà dreta i representada en vista de tres quarts, muntant una sella damunt un dofí representat per tessel·les en gris clar, rosa vell, marró fosc i roig fosc IX: subjecte creat amb tessel·les de color marró fosc i marró clar però difícil d'identificar, probablement aus de corral X: cistell de fruita representat amb tessel·les de color marró fosc a la vora exterior XI: cérvol de perfil en color marró fosc i marró clar i ocell decorant els quatre carcanyols XII: dos ocells de perfil, dibuix quasi llegible XIII: Silé, vist de tres quarts, dalt d'un ruc de perfil XIV: un ocell molt difícil de desxifrar amb el cos dibuixat per tessel·les negres i colors gris, verd, rosa i roig XV: cérvol reclinat i carcanyols decorats amb ocells XVI: un ocell amb potes llargues, probablement un ocell limícola, i herbes altes amb flors semblants a les del lotus XVII: ocell quasi totalment destruït i als carcanyols una flauta de Pan XVIII: decoració impossible d'identificar XIX: una pota curta representada per tessel·les negres i roges amb sis urpes negres probablement pertanyents a un animal no identificable; una flauta de Pan decora el carcanyol XX: dues pintades de perfil picotejant, fetes amb tessel·les de color marró fosc, gris, verd i blanc XXI: tema marí amb peixos, petxines de vieira i decoració de flors de lotus a les carcasses XXII: griu marí representat amb una àmplia varietat de colors en l'ús de tessel·les XXIII: natura morta amb bolets, amb decoració als gerros dels quals emergeixen tiges florals i dofins a banda i banda d'un trident XXIV: dofí i toro marí XXV: mero amb la boca oberta i un altre peix nedant enmig d'una vieira, un calamar i una clòtxina
Anàlisi miniatura|Detall del Mosaic de Xenia La secció del mosaic que representa els bolets (Taula XXIII) està prou ben conservada. Mostra bolets tirats a terra de color granat, rosa, beix clar i marró. Una abella vola per damunt. Una mosca o una altra vespa està posada a la caputxa d'un dels bolets a la part inferior del plat. Als quatre cantons que emmarquen el mosaic, una decoració de gerros de flors i dofins completa l'escena. Aquesta part del mosaic que representa els bolets és feta amb tessel·les de marbre, pedra i vidre. És del primer quart del segle III.
La secció dels bolets es va mostrar el 2018 a l'exposició Claudi, un emperador amb un destí singular. És una al·lusió lliure dels organitzadors al gust romà pels bolets, en relació amb l'enverinament de Claudi l'any 54, esmentat per autors antics.
Notes i referències
Categoria:Gàl·lia Xenia