Els lactorats (en llatí: Lactorates o Lectorates) eren un poble aquità que tenia la capital a l'antiga ciutat de Lactora, l'actual Leitora, a l'Armanyac (Gers). Eren una de les nou tribus aquitanes que van donar lloc a la Novempopulània.
Història Els lactorats limitaven amb els sociats a l'oest, els auscs al sud i els volques tectòsags a l'est, en un territori que corresponia en la seva major part al nord de l'actual departament de Gers i zones dels d'Òlt i Garona i Tarn i Garona que són la riba esquerra de la Garona. El seu territori cobria aproximadament 98.000 ha i s'estenia, de nord a sud, des de la Garona fins a les actuals comunes de Poi e Ròcalaura i Mauvesin. La taula de Peutinger té la menció Lactorates Auci sota el camí de Tolosa a Bibona (Divona Cadurcorum, prop de Caors).
miniatura|esquerra|La taula de Peutinger menciona els Lactorates Auci Diodor de Sicília parla d'un rei anomenat Piso que va arribar a Roma, va aprendre sobre la civilització llatina i se'n va tornar després al seu país, on va esdevenir governant gràcies al suport del Senat Romà i va actuar sempre com a aliat lleial de Roma. Hom creu generalment, tot i que sense proves formals, que aquest Piso era probablement el rei dels lactorats, un poble que mai no es va oposar a l'arribada dels romans, a diferència dels seus veïns els auscs i els elusats, tots dos pobles derrotats per Cras l'any 56 aC. Això podria explicar la manca de documents històrics sobre els lactorats, precisament a causa de la manca de gestes militars. Al mateix temps, el descobriment, en unes excavacions, de nombroses traces de comerç amb Roma durant el període gal i molt abans de la conquesta romana, tendeix a reforçar la idea d'una aliança primerenca.
Un dels altars taurobòlics conservats al Museu Eugène-Camoreyt de Leitora va ser ofert, segons consta a la seva inscripció, per la República dels lactorats pel benestar de la família imperial.
Etnònim Pel que fa al sufix -ates dels Lactorates, segons el lingüista Joaquín Gorrochategui és d'origen gal:
A parer d'altres autors, però, el sufix -ate no està relacionat amb el d'algunes tribus gal·les (com ara els Atrebates i els Nantuates) sinó amb el basc (cf. Arrate, Azkarate, Garate) i l'ibèric.
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Grups aquitans Categoria:Història del Gers Categoria:Armanyac