Jose Luis Urrusolo Sistiaga (Sant Sebastià, 1 d'octubre de 1957) és un antic membre d'ETA. Va ser un dels terroristes més actius durant els anys 80 i principis dels 90, i se'l va acusar i va condemnar de 16 assassinats i dos segrestos. Va ser conegut per la Policia com "l'home de les mil cares" per la seva facilitat per al camuflatge.
Va abandonar l'organització en 1994 per discrepàncies amb la prefectura i va començar a qüestionar la lluita armada i a mostrar una actitud crítica amb el terrorisme.
Biografia Inicis de la seva activitat En 1977 comença la seva activitat en integrar-se en el comando d'informació i propaganda a Jaizkibel. El citat comando realitzava labors de vigilància de membres de la Guàrdia Civil.
Comando Madrid A principis dels 80 ingressa al "comando Madrid" participant en nombrosos atemptats:
1982: voladura de l'edifici de Telefònica situat al carrer de Ríos Rosas de Madrid. 1983: segrest de Diego Prado i Colón de Carvajal. 1985: assassinat del banquer Ricardo Tejero Magro, conseller delegat i director general del Banc Central. Atemptat en la Plaça República Argentina de Madrid on mor un ciutadà estatunidenc; Eugene Kenneth Brown i va ferir a 18 persones, 16 d'ells guàrdies civils i dos transeünts. 1988: participa en el segrest de l'industrial Emiliano Revilla.
Comando itinerant El seu rastre reapareixia en 1991 com a responsable del «comando Ekaitz», també conegut com a «comando Llevant» o «comando Itinerant». Va ser un grup de l'organització ETA que va estar operatiu entre els anys 1991 i 1992 i que havia de crear una ona d'atemptats a Espanya amb motiu de les Olimpíades de Barcelona. Participà també en l'assassinat mitjançant trets del subdelegat de l'empresa Ferrovial, Edmundo Casañ Pérez-Serrano a València.
Aquest mateix any col·loca diversos artefactes explosius en diferents centres turístics de localitats de la costa mediterrània: Santa Pola i Torrevella a Alacant, i Marbella i Estepona a Màlaga, que originen diversos danys.
Al setembre de 1991 confecciona i col·loca un cotxe-bomba enfront de la Caserna de la Guàrdia Civil de Mutxamel (Alacant), que posteriorment després de ser traslladat al dipòsit municipal, fa explotar i causa la mort a dos policies locals i al conductor de la grua.
El desembre de 1991 atenta a Barcelona contra dos membres del Cos Nacional de la Policia espanyola, als quals assassina mitjançant trets. L'activitat de Urrusolo es reprèn el 1992. El 8 de gener de 1992 atenta novament a la Ciutat Comtal contra els ocupants d'un vehicle de l'Exèrcit de l'Aire, assassinant a trets al Comandant Arturo Anguera i resultant ferits el tinent Mèdic Luis Javier Balcota Aznar i el soldat conductor Jaime Amposta.
El matí del 15 de gener de 1992 era assassinat d'un tir en el clatell el catedràtic de Dret Mercantil Manuel Broseta mentre caminava al costat d'una alumna en direcció a la facultat de Dret de la Universitat de València.
Un dia després, el 16 de gener, a Barcelona, participa en l'atemptat que costa la vida a dos Sotsoficials de l'Exèrcit. Al març del mateix any, al costat de Idoia Martínez, col·loca un cotxe-bomba al carrer Jacinto Verdaguer de Lliçà d'Amunt (Barcelona) que en fer explotar va causar la mort del cap de la Guàrdia Civil Enrique Martínez Hernández, quan procedia a inspeccionar el vehicle.
Novament, els dos col·loquen un altre cotxe-bomba en un pont de l'Autovia Tarrassa-Sabadell, a l'altura de Sant Quirtze del Vallés, que en fer explotar va causar la mort del civil Antonio José Martos.
Entre les condemnes que li va imposar l'Audiència Nacional, estan els 296 anys de presó per la seva participació en l'enviament d'un paquet-bomba al president d'una empresa vinculada a la construcció de l'autovia de Leizarán que en 1991 va matar a dos policies que tractaven de desactivar-lo i els 119 anys per un altre paquet-bomba contra un alt càrrec del Ministeri de Justícia, també en 1991, i en el qual, a més, van morir tres artificiers de la policia.
Crítiques a la cúpula i detenció Poc abans de l'operació de Bidart, la companya de comando de Urrusolo, Idoia López Riaño, va fer arribar al col·lectiu Artapalo les crítiques abocades per Urrusolo contra la direcció. Va llançar furibunds atacs contra Francisco Múgica: "Pakito és un hijoputa, un gilipolles. Quan li demani comptes serà amb l'atuell [pistola] damunt de la taula i el que faré és donar-li quatre hòsties".
El 1994, les seves constants diferències amb la cúpula d'ETA li van portar a trencar amb l'organització i a retirar-se a la localitat francesa de Roumagne, prop de Bordeus, on va iniciar una nova vida. En aquest moment, la seva dissidència no es basava en qüestions ideològiques sinó amb la falta d'eficàcia de l'organització. Va ser detingut el 1997, en un control policial de les forces de seguretat gal·les.
Penediment El 1997, arran de l'assassinat del regidor del PP Miguel Ángel Blanco, es va pronunciar a favor de l'abandó de les armes. El seu procés de ruptura va culminar en 2008 quan es va deslligar també del col·lectiu de presos de la banda terrorista i en una carta publicada al diari Gara al costat de la seva companya la exdirigente d'ETA Carmen Gisasola, va criticar el discurs de l'esquerra abertzale i va reconèixer el mal causat. Ha participat en reunions amb les seves víctimes, per exemple, amb l'empresari Emiliano Revilla.
Després d'acollir-se a la Via Nanclares, Urrusolo Sistiaga va sortir de presó el 28 de febrer de 2016, havent complert 19 anys de presó.
Vegeu també Llista d'atemptats d'ETA
Referències
Categoria:Militants d'ETA guipuscoans Categoria:Donostiarres Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Nascuts el 1957