Gustav Adolph Ludwig Wilhelm Freiherr von Liebenstein (Rastatt, 25 d'abril de 1891 – Mannheim, 17 de gener de 1967) va ser un capità alemany a la reserva de la Kriegsmarine i un industrial. Von Liebenstein va ser un dels 13 oficials que van assolir el grau de capità a la reserva de la Kriegsmarine.

Biografia Gustav Freiherr von Liebenstein era un fill del segon matrimoni d'Albrecht von Liebenstein (nascut el 1854) amb Mathilde Lisette Ruth, de soltera Ehlert (nascuda el 1867).

Gustav Freiherr von Liebenstein es va unir a la Marina Imperial Alemanya com a guardiamarina l'1 d'abril de 1909. Va ser ascendit a alferes el 12 d'abril de 1910. El 1912, va ser assignat al creuer lleuger Rostock, on va servir com a oficial de radiotelègraf fins al maig de 1916. El 2 de maig de 1915, va ser ascendit a tinent comandant en el mateix càrrec. Després va servir com a oficial de guàrdia en diverses torpedineres (S 24, G 92 i S 62 ) fins al desembre de 1917. Fins al març de 1918, va comandar la torpedinera V 6, i posteriorment, fins al final de la guerra, la torpedinera V 3.

Va ser donat de baixa de la Marina el 10 de novembre de 1919 i se li va concedir el rang de capità tinent el 10 de novembre de 1920.

Després de deixar la marina, va començar a estudiar enginyeria elèctrica a la Universitat Tècnica de Darmstadt i es va convertir en membre de la VDE (Associació de Tecnologies Elèctriques, Electròniques i de la Informació) el 1922. Després de completar amb èxit els seus estudis, va treballar per Brown, Boveri and Cie a Mannheim. Va treballar al departament de proves de vagons de ferrocarril i locomotores elèctriques. El 1926, va esdevenir cap del departament d'enginyeria elèctrica de la central elèctrica de Mannheim.

El 15 d'abril de 1936, es va unir a la Kriegsmarine com a Kapitänleutnant a les reserves (data d'antiguitat 25 d'abril de 1931). El 31 de maig de 1938, va ser ascendit a capità de corbeta a la reservea. El 23 d'agost de 1939, va rebre la seva crida al servei i va servir breument com a oficial d'intel·ligència naval a Bremerhaven el setembre de 1939. El 19 de setembre de 1939, va ser assignat com a Segon Oficial d'Estat Major del Comandant de les Patrulleres Occidentals, abans de servir des de principis de maig de 1940, i des de l'1 de setembre de 1941, com a capità de fragata a les reserves, fins al novembre de 1941 com a Quart Oficial d'Estat Major del Comandant de Seguretat del Mar del Nord. Posteriorment, va esdevenir Primer Oficial d'Estat Major allà.

Del 6 de maig de 1942 al 20 de febrer de 1943, va ser comandant de la 1a Flotilla de Dragamines. El febrer/març de 1943, va servir com a Primer Oficial de l'Estat Major de l'Almirall del Comandament Naval i posteriorment va comandar breument la 2a Flotilla de Desembarcament. Des del 26 de maig de 1943 fins al gener de 1944, va comandar la recentment formada 2a Divisió de Desembarcament, que es va desplegar a la Mediterrània. Des del maig de 1943 fins a l'agost de 1943, també va servir simultàniament com a Comandant de Transport Marítim de l'Estret de Messina. El setembre de 1943, a més, va assumir la responsabilitat de Comandant de Transport Marítim de Còrsega, un càrrec que havia estat substituït pel de Comandant de Transport Marítim de l'Estret de Messina. Va servir com a Comandant de Transport Marítim de Còrsega fins a l'octubre de 1943 .

A mitjans d'agost de 1943, se li va encomanar la tasca de dirigir l'Operació Lehrgang, l'evacuació de Sicília, i la va dur a terme amb èxit. Entre altres coses, gairebé 100.000 soldats i gairebé 10.000 vehicles van ser transportats a través de l'Estret de Messina. A mitjans de setembre de 1943, també va rebre ordres d'evacuar l'illa de Còrsega. El 3 d'octubre de 1943, el diari de guerra de l' Alt Comandament Naval assenyalà: "El comandant de transport marítim de Còrsega informa de la finalització de l'evacuació a les 23:00."

Havent rebut ja la Creu Alemanya en Or el 22 d'agost de 1943, va ser guardonat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro el 3 de setembre de 1943 pel seu reeixit lideratge de l'Operació Lehrgang. També va rebre l' Insígnia de Guerra per a Unitats de Dragamines, Caça de Submarins i Escorta.

Des del gener de 1944 fins al final de la guerra, va ser cap de l'estat major de l'almirall comandant als Països Baixos. L'1 de juliol de 1944 va ser ascendit a capità (reserva).

El 8 de maig de 1945, va ser fet presoner pels britànics a la zona de Bloemendaal (prop de Haarlem, Països Baixos) i alliberat el novembre de 1945.

Des del 1947 fins a la seva jubilació el 1956, va ser membre del consell d'administració de la central elèctrica de Mannheim. Va exercir com a tresorer de la VDE (Associació de Tecnologies Elèctriques, Electròniques i de la Informació) durant un total de sis anys i com a president de l'associació del districte VDE de Kurpfalz del 1953 al 1957. Va representar aquest districte VDE a l'assemblea de delegats a partir del 1947. També va ser membre de l'Associació d'Enginyers Alemanys (VDI) amb el número de membre 521166 i va ser actiu a l'associació del districte del Nord de Baden-Palatinat de la VDI.

Gustav Freiherr von Liebenstein va morir el 17 de gener de 1967 a Mannheim.

Historial de promocions 40px Seekadett – 01/04/1909 40px|Fähnrich zur See Fähnrich zur See - 12/04/1910 40px|Leutnant zur See Leutnant zur See – 19/09/1912 40px|Oberleutnant zur See Oberleutnant zur See – 02/05/1915 40px|Käpitanleutnant zur See.svg Kapitänleutnant – 10/11/1919 40px|Capità de corbeta Kapitänleutnant der Reserve – 31/05/1938 40px|Capità de fragata Fregattenkapitän der Reserve - 01/09/1941 40px|Käpitanleutnant zur See.svg Kapitän zur See der Reserve - 01 de setembre de 1942

Condecoracions 50px|Creu de Ferro 1914 de 1ª classe Creu de Ferro de 1a Classe – 1914 50px|Creu de Ferro Creu de Ferro de 2a Classe – 1914 50px|Creu d'Honor 1914-1918 Creu d'Honor 1914-1918 50px|Barra 1939 a la Creu de Ferro de I Classe Barra de 1939 Creu de Ferro de 1a Classe – 1914 (27 de juliol de 1940) 50px|Barra 1939 a la Creu de Ferro de II Classe Barra de 1939 Creu de Ferro de 2a Classe – 1914 (9 d'abril de 1940) 50px|Creu Alemanya d'Or Creu Alemanya d'Or (22 d'agost de 1943) 50px Creu de Cavaller de la Creu de Ferro (3 de setembre de 1943) 50px Insígnia dels Dragamines 1 menció al Wehrmachtbericht (20 d'agost de 1943)

Referències

Categoria:Militars de Baden-Württemberg Categoria:Enginyers elèctrics alemanys Categoria:Barons Categoria:Membres de la Kriegsmarine Categoria:Militars alemanys de la Primera Guerra Mundial Categoria:Militars alemanys de la Segona Guerra Mundial Categoria:Guanyadors de la Creu de Ferro (1914) de 1a classe Categoria:Guanyadors de la Creu de Ferro (1939) de 1a classe Categoria:Guardonats amb la Creu Alemanya Categoria:Guanyadors de la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro Categoria:Morts el 1967 Categoria:Morts a Múnic Categoria:Nobles de Baden-Württemberg Categoria:Nascuts el 1891