miniatura|Vestits folklòrics de Muhu. miniatura|Vestits folklòrics de Setomaa.

Els vestits folklòrics estonians o vestits tradicionals (en estonià: Eesti rahvarõivad) són un terme col·lectiu per a la vestimenta històrica de la pagesia estoniana, que inclou tant la roba quotidiana com la festiva. Avui dia, els vestits folklòrics es refereixen principalment a la roba festiva que data de la primera meitat del segle XIX.

El terme "roba folklòrica" va ser introduït pels líders del moviment nacional estonià a mitjans del , durant l'anomenada Era del Despertar. Al mateix temps, cada vegada més estonians van adoptar un estil de vida urbà, la qual cosa va portar al declivi de la major part de la roba folklòrica de l'ús quotidià.

A Estònia, l'ús de vestits folklòrics en esdeveniments nacionals i festivals de cançons va començar a promoure's a la segona meitat del segle XIX per destacar l'orgull nacional i l'autoconsciència. El costum d'utilitzar vestits folklòrics històrics com a roba festiva nacional va començar a estendre's més àmpliament a Estònia a principis del segle XX i es va convertir en una tradició nacional generalitzada a la República independent d'Estònia a la dècada de 1930.

Tipus de roba En general, la vestimenta històrica estoniana es divideix en tres subcategories: Roba cerimonial, usada només en ocasions formals, transmesa de generació en generació. Roba "informal", que s'utilitzava principalment per a ocasions menys formals. Roba de treball quotidiana, feta de materials més senzills i sense adorns.

Fins al , la roba comuna es feia principalment de llana o lli filats a casa. La major part de la roba no es tenyia durant molt de temps: la roba d'abric de llana era principalment marró o negra, i la roba de lli es blanquejava. Per teixir faldilles de colors, els fils es tenyien amb tints vegetals; per exemple, el vermell s'obtenia de l'arrel de quallallet (Galium verum). A més del gènere i de les característiques socials, els vestits folklòrics també diferien segons la regió. Tant la roba quotidiana com la festiva representaven sovint un sistema de símbols que indicaven no només l'origen regional de l'usuari, sinó també el seu estatus social, estat civil i edat.

Brodat nacional El brodat del folklore estonià va rebre influències, entre altres coses, de l'Europa occidental i de dos estils que s'hi van originar: el Barroc dels segles -, el Rococó de finals del XVIII i XIX i el Classicisme.

Diferències regionals miniatura|Exemples de vestits populars: muller de Kadrina, corb de Mihkli, noia de Setomaaa, noia de Paistu. miniatura|Exemples de vestits populars: núvia de Muhu, muller de Karja, muller de Tõstamaa, home de Pärnu-Jaagup.

Les diferències regionals en les diferents robes folklòriques es veuen en quatre grans grups: o bé el sud d'Estònia, o bé el nord d'Estònia, o bé l'oest d'Estònia, etc.

Les diferències de raonament que es van desenvolupar al segle XIX es deuen al fet que la gent es movia principalment només dins de la seva parròquia d'origen i que es respectaven i se seguien les tradicions de vestimenta locals. La roba del nord d'Estònia va ser més receptiva a aquestes innovacions: gràcies a la proximitat de Tallinn, una important ciutat comercial de la província estoniana, i al ràpid desenvolupament de Sant Petersburg, les tendències de roba d'altres països també es van estendre al nord d'Estònia. A causa de la divisió administrativa, el sud d'Estònia va continuar formant part de la província de Livònia durant aquest període, amb Riga com a centre i les parròquies del sud d'Estònia.

Referències

Categoria:Cultura d'Estònia Categoria:Història d'Estònia