Al-Munāfiqūn () és el capítol 63 (sura) de l'Alcorà, amb 11 versos. Gairebé tot el capítol es conserva al text inferior de Ṣan'ā'1.

Resum El capítol tracta del fenomen de la hipocresia . Critica la hipocresia i condemna els hipòcrites. També exhorta els creients a ser sincers en la seva fe i fer caritat. Segons el teòleg musulmà Javed Ahmad Ghamidi, el tema de l'Alcorà 63 és informar els musulmans que els hipòcrites són uns mentiders absoluts. Amin Ahsan Islahi explica que:

Aquesta sura és un suplement de la sura Jum`ah, la sura anterior. Es pot dividir en dues seccions. La primera consta de vuit versos, mentre que els tres últims versos constitueixen la segona secció. A la primera secció, s'avalua el caràcter dels hipòcrites i es mostra que el seu veritable mal és la seva luxúria per les riqueses mundanes. A la segona secció, s'adverteix als musulmans que l'amor a la riquesa i als fills no els ha de fer indiferents al record del Totpoderós. Si avui no es beneficien realment de la seva riquesa no gastant en el camí d'Al·là, se'n penediran un cop acabi la seva vida i en aquell moment el seu penediment no els serà de cap utilitat. En altres paraules, a la primera secció s'aprofundeix en la malaltia de la hipocresia, mentre que a la segona secció es demana als musulmans que se'n guardin.

Ayat (versos) 1-3 La traïció dels hipòcrites de Medina exposada i reprovada 4 Mahoma va advertir que cal anar amb compte de no confiar en els hipòcrites 5-6 Hipòcrites maleïts i declarats réprobos 7-8 Els amenacen amb l'expulsió de Medina 9-11 El deure de donar almoina prescrit

Asbāb al-nuzūl L'asbāb al-nuzūl (ocasions o circumstàncies de revelació) és un gènere secundari de l'exegesi alcorànica (tafsir) dirigit a establir el context en què es van revelar versos específics de l'Alcorà. Tot i que té certa utilitat per reconstruir la historicitat de l'Alcorà, l'asbāb és per naturalesa un gènere exegètic més que historiogràfic, i com a tal sol associar els versos que explica amb situacions generals en lloc d'esdeveniments específics. Un hadit enregistrat per Muhammad al-Bukhari que narra l'ocasió de la revelació d'aquesta sura és el següent.

Narrat per Zayd ibn Arqam: Mentre era amb el meu oncle, vaig sentir Abd-Allah ibn Ubayy dient: «No gasteu en aquells que són amb el Missatger d'Al·là, perquè es dispersin i se n'allunyin (d'ell). I si tornem a Medina, segurament, el més honorable expulsarà els més dolents». «Ho vaig comentar al meu oncle, que, al seu torn, ho va comentar al Profeta. El Profeta em va cridar i li ho vaig explicar. Aleshores va enviar a buscar Abd-Allah ibn Ubayy i els seus companys, i van jurar que no ho havien dit. El Profeta no va creure la meva afirmació i va creure la seva. Em vaig angoixar com mai abans, i em vaig quedar a casa meva. El meu oncle em va dir: «Només volies que el Profeta et considerés un mentider i t'odiés». Aleshores Al·là va revelar: -- «Quan els hipòcrites vénen a tu, diuen: 'Donem testimoni que realment ets l'Apòstol d'Al·là'». (63.1) Així que el Profeta em va enviar a buscar i ho va recitar i va dir: «Al·là ha confirmat la teva afirmació».

Hadit sobre Al-Munafiqun Es diu que a l'oració del divendres ell (Mahoma) va recitar la sura Al-Jumua i la sura Al-Munafiqun.

Un hadith atribueix a Ibn Abi Rafi' dient: Abu Hurairah ens va guiar a l'oració del divendres i va recitar la sura Al-Jumua i «Quan els hipòcrites vinguin a tu» (Al-Munafiqun) a l'última rak'ah. Va dir: Vaig conèixer Abu Hurairah quan va acabar l'oració i li va dir: Vas recitar les dues sures que Ali ibn Abi Talib solia recitar a Kufa. Abu Hurairah va dir: Vaig sentir el Missatger d'Al·là recitant-les divendres.

Referències

Vegeu també Munàfiq — el concepte d'hipocresia en l'Islam Al-Bàqarah - Sura 2:8-20, sobre els hipòcrites Categoria:Sures