Giulio Einaudi Editore, també coneguda simplement com a Einaudi, és una editorial italiana fundada el 1933.
Història Va ser fundada a Torí el 15 de novembre de 1933 per Giulio Einaudi, fill del futur president de la República d'Itàlia Luigi Einaudi, que en aquell moment tenia vint-i-un anys, i per un grup d'amics i estudiants, tots alumnes d'Augusto Monti.Turi G., Casa Einaudi. Libri, uomini, idee oltre il fascismo, Bologna, Il Mulino, 1990 p.69 El clima politicosocial de la Itàlia de la dècada del 1930 va influir en el caràcter de la casa editorial, caracteritzat per l'impuls antifeixista.Mangoni L., Pensare i libri. La casa editrice Einaudi dagli anni trenta agli anni sessanta, Torino, Bollati Boringhieri, 1999 p.17 L'editorial va ser objectiu del règim feixista i, ja el 1935, Einaudi va ser primer arrestat i després confino di polizia. L'editorial va comptar amb col·laboradors com Cesare Pavese, Giaime Pintor, Elsa Morante, Massimo Mila, Norberto Bobbio, Elio Vittorini, Italo Calvino, Natalia Ginzburg i Leone Ginzburg, aquest últim va ser el primer director editorial de la casa i va ser torturat fins a la mort pels nazis l'any 1944 a Roma, a la presó de Regina Coeli.
Durant la dècada del 1940, l'editorial va ser activa en diverses ciutats italianes. Les redaccions de Roma i Torí van ser confiades a Cesare Pavese, i la de Milà a Elio Vittorini. Va ser aquest últim qui va donar continuïtat als vincles polítics i culturals de l'editorial, donant peu a la revista Il Politecnico. Aquests anys també van comportar la publicació de les obres d'Antonio Gramsci. Durant aquests anys, l'editorial va ampliar la seva producció de no-ficció (obrint-se a l'antropologia i la psicoanàlisi), convertint-se en un lloc de referència per a la ficció i els clàssics italians i estrangers, amb les col·leccions «Coralli», «Supercoralli» i «Millenni».
Després de la mort de Cesare Pavese el 1950, l'editorial, coordinada per Luciano Foà, va començar a promocionar nous autors italians com ara Beppe Fenoglio, Franco Lucentini, Ottiero Ottieri, Graziella Romano, Mario Rigoni Stern, Anna Maria Ortese i Leonardo Sciascia. En la postguerra, va publicar Quaderni del carcere i Lettere dal carcere d'Antonio Gramsci. Després d'haver afrontat els intensos anys de la guerra, l'editorial torinesa es va preparar per al període de rebrot, experimentant la dècada del 1950 com un període d'intensa activitat editorial, en què Einaudi va enfortir la seva imatge cultural malgrat la imatge d'una editorial de «partit» que havia donat al principi de la seva activitat, políticament alineada amb l'esquerra.
Durant la dècada del 1960, el sector editorial va anar adoptant al context industrial i es va començar a parlar, en un sentit estrictament comercial, de »mercat» i del «públic». Mentre Elio Vittorini i Italo Calvino van dirigir la recerca literària a través de la sèrie de ficció i de la revista Il menabò (1959–1967), Giulio Bollati va coordinar les col·leccions de no-ficció i clàssics. L'any 1965 es van llançar dues col·leccions: «Nuovo politecnico» i «La ricerca letteraria», seguides el 1968 de «Serie politica», i un any més tard d'«Einaudi Letteratura».
A la dècada del 1970, l'editorial va ampliar el nombre de lectors i la seva popularitat. En el camp de la ficció, La storia d'Elsa Morante va vendre gairebé un milió d'exemplars. També en aquests anys es van publicar les col·leccions «Gli struzzi» i «Centopagine» de Calvino, i va néixer l'Enciclopedia de 15 volums (1977-1982), editada per Ruggiero Romano, en col·laboració amb destacats estudiosos d'arreu del món.
A la dècada del 1970 es va reemplaçar una estratègia centrada en l'autor per una política de best-sellers que va permetre un èxit immediat.Ferretti G. C., Storia dell'editoria letteraria in Italia. 1945-2003, Torino, Einaudi, 2004 p. 225-228. Va iniciar una col·laboració amb Éditions Gallimard per a introduir la «Bibliothèque de la Pléiade» al mercat italià.Ferrero E., I migliori anni della nostra vita, Milano, Feltrinelli, 2009 p. 175-176. L'any 1983 va rebre el premi literari Brancati per part del municipi de Zafferana Etnea.
L'any 1994 Giulio Einaudi Editore va ser adquirida pel Grup Mondadori. El 1998 es va fer càrrec d'Edizioni di Comunità. El 1999 Giulio Einaudi va morir a Magliano Sabina. Roberto Cerati el va succeir al capdavant de l'editorial, que va dirigir fins a la seva mort el novembre de 2013. L'abril de 2014 l'historiador Walter Barberis va ser-ne nomenat president.
Referències
Categoria:Editorials d'Itàlia Categoria:Organitzacions del Piemont Categoria:Torí