miniatura|El Primer Ministre John Major, impulsor de la reforma El 1993, es van informar dues revisions separades sobre el sistema d'honors britànic. La primera, sota el primer ministre John Major, va informar al març i es va centrar en les condecoracions civils. La segona es va iniciar al març, a suggeriment de Major, i va ser duta a terme pel Ministeri de Defensa. La revisió de Major va abolir els requisits mínims de rang per a certes condecoracions civils quan es concedien a personal militar i va posar fi a la pràctica de concedir condecoracions únicament sobre la base que el receptor tingués un determinat càrrec en el sector públic o privat (amb l'excepció dels jutges de l'Alt Tribunal que encara havien de convertir-se automàticament en cavallers o dames). La revisió de Major també va posar fi a la concessió de la Medalla de l'Imperi Britànic (BEM) i l'Orde del Servei Imperial (ISO), compensada per l'augment del nombre de condecoracions atorgades a l'Orde de l'Imperi Britànic. Com a mitjà per augmentar la proporció de condecoracions atorgades a figures de la comunitat i al sector voluntari, va introduir nominacions directes del públic en general.

El resultat de la revisió militar va ser informat pel ministre de Defensa, Malcolm Rifkind, a l'octubre de 1993. Es va centrar principalment en les condecoracions per valentia. Es va mantenir l'estructura bàsica de les condecoracions, però es van eliminar totes les distincions de rang, i els oficials i altres rangs van rebre les mateixes condecoracions per les mateixes accions. En general, es van mantenir les condecoracions de nivell d'oficial (i es van obrir a tots els rangs) i es va abolir la condecoració d'altres rangs. Es va crear una nova Creu per la Valentia Demostrada com a condecoració de valentia operativa de segon nivell per a tots els rangs, ja que la condecoració anterior de nivell d'oficial (l'Orde del Servei Distingit) s'havia d'atorgar a partir d'ara per lideratge i no per valentia. La revisió va considerar la possibilitat de crear una medalla per a la condecoració de Menció als Despatxos , però va decidir no fer-ho, tot i que la insígnia existent, una fulla de roure, es va actualitzar a plata (de bronze). La Menció de la Reina per Servei Valuós a l'Aire, que s'havia atorgat tant per valentia com per conducta meritòria, va ser abolida i substituïda per noves medalles: la Menció de la Reina per Servei Valuós, que atorgava conducta meritòria en tots els teatres d'operacions, i la Menció de la Reina per Valentia a l'Aire per valentia no operativa. La concessió de la Menció de la Reina per Conducta Valenta va ser suprimida i substituïda per la Menció de la Reina per Valentia per altres actes de valentia no operatius.

Fons El líder del Partit Conservador, John Major, va ser primer ministre del Regne Unit de 1990 a 1997. Estava desitjós d'avançar cap a una societat sense classes i, com a part d'això, va dur a terme una revisió del sistema d'honors britànic. El sistema d'honors s'havia centrat històricament en els funcionaris, recompensats per dur a terme les seves funcions. El primer ministre del Partit Laborista, Harold Wilson, havia intentat ampliar les llistes d'honors a les dècades de 1960 i 1970 per incloure més figures famoses, però això havia trobat oposició i els seus Honors de Dimissió del Primer Ministre de 1976 van provocar un escàndol. La predecessora de Major com a líder del Partit Conservador i primera ministra, Margaret Thatcher, havia ordenat a la funció pública que augmentés la concessió d'honors als sectors privat i voluntari, però la majoria dels premis encara anaven a parar als treballadors de la nòmina pública. Els que administraven el sistema van dir a Thatcher que seria difícil aconseguir els seus objectius sense una reforma del sistema i que no tenia la voluntat política per dur-ho a terme. Va reintroduir els honors per servei polític, eliminats gradualment per Wilson, com a recompenses per als membres del seu partit, i aquests van augmentar fins a constituir al voltant del 20% de les llistes d'honors. El sistema d'honors va ser atacat durant la dècada de 1980, amb treballs de Labour Research (1983), el periodista Michael De-la-Noy (1985) i John Walker (1986) criticant els honors atorgats per Thatcher a donants parcials. De-la-Noy considerava que el sistema d'honors era socialment divisiu i Walker pensava que mancava de transparència, cosa que dificultava jutjar si els premis es van fer de manera corrupta. Un article de The Economist del 1987 afirmava que només els honors atorgats a "gent corrent que presta servei públic" eren realment defensables i defensava l'abolició d'aquests premis per servei polític i civil.

Abans de la revisió de Major, el sistema havia romàs pràcticament inalterat durant 70 anys. Molts honors, civils i militars, estaven restringits a receptors de cert rang. En l'exèrcit, els oficials rebien condecoracions de valentia descrites com a creus (per exemple, la Creu de la Força Aèria), mentre que els altres rangs rebien medalles (per exemple, la Medalla de la Força Aèria). L'única medalla de valentia sense distinció de rang era la més alta, la Creu Victòria. Aquesta es va estendre a les condecoracions civils, i altres rangs generalment no tenien dret a nomenaments a ordes com l'Orde de l'Imperi Britànic, sinó que rebien la Medalla de l'Imperi Britànic (BEM) associada, però separada i de rang inferior.

La revisió de Major es va dur a terme conjuntament amb Sir Robin Butler, el cap del Servei Civil Interior , des del 1992. Es va centrar en els honors civils i es va informar el març de 1993. Major va recomanar que es completés una revisió similar de les condecoracions militars amb l'objectiu de fer-les "sense rang". El Ministeri de Defensa va iniciar una revisió conjunta dels serveis (exèrcit, marina i força aèria) el març de 1993. Això es va informar més tard aquell mateix any; el 17 d'octubre, el secretari d'Estat de Defensa, Malcolm Rifkind, va anunciar que s'aboliria la distinció entre oficials i altres rangs en l'emissió de condecoracions de valentia.

Honors civils

La revisió de Major va conduir a diversos canvis significatius en els honors atorgats. Va concloure que els honors només s'havien d'atorgar per mèrits, assoliments excepcionals o serveis excepcionals i va ordenar la fi dels premis automàtics a aquells que ocupaven determinats càrrecs en el sector públic o privat.Segons aquesta ordre, per exemple, va cessar el nomenament automàtic del Lord Batlle de Londres com a cavaller o dama gran creu de l'Ordre de l'Imperi Britànic. Major només va permetre una excepció: els Jutges de l'Alt Tribunal van continuar sent nomenats cavallers o dames comandants de l'Ordre de l'Imperi Britànic després del seu nomenament. La revisió de Major va abolir la pràctica que el nivell de l'honor atorgat estigués en línia amb l'estatus social o professional d'un individu; d'ara endavant, el nivell d'honor atorgat hauria d'estar en línia amb el nivell d'assoliment i mèrit mostrat.

Major també va abolir el requisit de rang perquè el personal militar rebés nomenaments a l'Ordre de l'Imperi Britànic. Els requisits van ser mantinguts per alguns regnes de la Commonwealth que utilitzen el sistema d'honors britànic, tot i que el nombre d'aquests premis és proporcionalment molt baix. Major va considerar que el vincle entre la BEM i l'ordre s'havia tornat "cada cop més feble" i va aturar l'emissió de la medalla. Els candidats que anteriorment haurien estat recomanats per a la BEM rebrien nomenaments com a membres o oficials de l'Ordre de l'Imperi Britànic. Els titulars existents de la BEM no es van veure afectats i Major va augmentar el nombre de nomenaments MBE per compensar l'abolició de la medalla. Els receptors de la BEM, a diferència dels de l'ordre, no rebien una investidura d'un membre de la família reial. Per adaptar-se a l'augment del nombre de nomenaments a l'ordre, Elisabet II va acceptar augmentar el nombre de cerimònies d'investidura que se celebraven cada any. Els nomenats també tenien l'opció d'assistir a una cerimònia localment, presidida pel seu Lord Tinent. Hugo Vickers, escrivint el 1994, va criticar l'abolició de la BEM, ja que considerava que reduiria el nombre d'honors disponibles per als membres de les forces armades.

Major va posar fi als nomenaments a l'Orde del Servei Imperial (ISO), que tenia un perfil públic baix i s'atorgava principalment a funcionaris de rang mitjà i superior. Els candidats que anteriorment haurien estat recomanats per a aquesta ordre serien nomenats per a nomenaments com a oficials de l'Orde de l'Imperi Britànic. La Medalla del Servei Imperial associada , històricament atorgada només als funcionaris de classe treballadora, es va mantenir com a premi de llarga durada per a tots els funcionaris. Aquestes mesures reflectien la recent eliminació de la distinció entre els rols de coll blau i de coll blanc a la funció pública.

Major va decidir que el sistema d'honors hauria de permetre més candidats del sector voluntari i ser més divers. Considerava que les minories estaven poc representades a les llistes d'honors, que elaboren els departaments governamentals. Major esperava reequilibrar-les introduint la nominació directa per part de membres del públic. No va proposar canviar la pràctica de les nominacions polítiques, cosa que va provocar crítiques a la Cambra dels Comuns per part dels líders dels partits laborista i liberal demòcrata.

Segons l'antic sistema, el nombre de condecoracions es determinava cada cinc anys. Major va avançar la propera revisió a l'estiu de 1993 i va sol·licitar que es considerés augmentar les condecoracions per al sector voluntari i el públic en general i ajustar la proporció de condecoracions atorgades a funcionaris, diplomàtics i personal militar per reflectir el seu canvi de rol i mida en els darrers anys. Major tenia la intenció que la majoria dels nomenaments que es fan ara fossin com a membres de l'Ordre de l'Imperi Britànic.

Efectes i canvis posteriors miniatura|upright| Una medalla civil de l'MBE|alt=refer to caption Els primers efectes de la reforma es van fer sentir a temps per als Honors d'Aniversari de 1993. Les reformes de Major van augmentar amb èxit el nombre i la proporció de candidats de serveis comunitaris, voluntaris i locals que, l'any 2000, formaven la majoria dels nomenaments a l'Ordre de l'Imperi Britànic. El sistema de nominació implementat per Major continua sent la base del sistema modern, una barreja de nominacions fetes per departaments governamentals, organismes públics i el públic en general. L'historiador Tobias Harper, escrivint el 2020, va considerar les reformes de Major el canvi més significatiu al sistema d'honors des de la dècada de 1920.

Alguns tinents adjunts van criticar la retirada de la BEM, ja que privava del dret a vot una part de la comunitat, que podria no ser elegible per a honors superiors. El primer ministre David Cameron va reprendre les nominacions per a la medalla civil el 2011, tot i que la distinció de rang per a les condecoracions militars no es va reintroduir ni es van reprendre les condecoracions militars de la BEM.