miniatura|Pintura rupestre de Tassili n'Ajjer La prehistòria d'Algèria comença amb els primers rastres d'ocupació humana trobats al territori de l'actual Algèria, fa uns 2 milions d'anys, i acaba amb els primers textos libis escrits en tifinag, seguits de textos cartaginesos i romans, en la segona meitat del I mil·lenni abans de la nostra era.
Paleolític arcaic Els jaciments prehistòrics de Guelta Zerka, a la wilaya de Sitifi, a la part centre-est de l'estat, han proporcionat restes lítiques molt antigues del tipus olduvaià, però sense fòssils humans associats.
Ain Boucherit El jaciment d'Ain Boucherit va revelar el 2018 restes d'una indústria lítica datada en uns 2 milions d'anys enrere.
El jaciment ha estat datat mitjançant quatre mètodes independents, així i tot, deixen un marge d'incertesa significatiu, d'entre 1,9 i 2,4 milions d'anys: polaritat geomagnètica negativa referida al cron de Matuyama, ressonància paramagnètica electrònica, bioestratigrafia (conjunts d'espècies fòssils) i taxa de sedimentació calculada. Ain Boucherit és hui el jaciment paleolític més antic del nord d'Àfrica.
Ain Hanech Al jaciment proper d'Ain Hanech, el paleomagnetisme calcula que l'edat de les restes lítiques és d'1,7 milions d'anys.
Paleolític inferior El jaciment prehistòric de Tighennif (abans Ternifine), a la wilaya de Mascara, ha proporcionat eines lítiques acheulianes, incloent-hi bifaços i fenedors, l'edat dels quals oscil·la d'1 a 0,7 milions d'anys. Entre les restes, compostes sobretot d'ossos d'animals fossilitzats i eines de pedra estellada, els paleontòlegs francesos Camille Arambourg i Robert Hoffstetter van descobrir entre els anys 1954 i 1956 tres mandíbules humanes, datades en uns 700.000 anys,Denis Geraads, Jean-Jacques Hublin, Jean-Jacques Jaeger, Tong, H., Sen, S. et Toubeau, P. (1986) «The Pleistocene Hominid site of Ternifine, Algeria: new results on the environment, age, and human industries», Quaternary Research, 25, p. 380-386. cosa que va conduir a la definició d'Atlanthrops mauritanicus, ara anomenat Homo mauritanicus.Lionel Balout, Pierre Biberson et Jacques Tixier, 1970, « L'Acheuléen de Ternifine (Algérie), gisement de l'Atlanthrope », in: Actes du Congrès International des Sciences Préhistoriques et Protohistoriques, Prague, UISPP, 21-27 août 1966.Camille Arambourg, 1957, « Récentes découvertes de paléontologie humaine réalisées en Afrique du Nord française (L'Atlanthropus de Ternifine - L'Hominien de Casablanca) », in : Third Panafrican Congress on Prehistory, Livingstone 1955, Clark, J.D. et Cole, S., Eds., London, Chatto &Windus, p. 186-194.Balout L., Biberson P. et Tixier J., 1967, « L'Acheuléen de Ternifine (Algérie), gisement de l'Atlanthrope », L'Anthropologie, t. 71. L'humà de Tighennif té una mandíbula més robusta que els representants de l'espècie Homo rhodesiensis, testimoniada a l'Àfrica des de fa uns 600.000 anys. Els fòssils de l'humà de Tighennif són els fòssils humans més antics coneguts al nord d'Àfrica.
Paleolític mitjà El paleolític mitjà comença al nord d'Àfrica amb el mosterià, fa uns 300.000 anys.
Des del 145000 fins al 30000 abans del present, hi l'aterià.Paul Pallary, 1905, « Caractères généraux des industries de la pierre dans l'Algérie occidentale », L'Homme Préhistorique, 3r année, p. 33-43.
L'aterià fou definit el 1922 per Maurice Reygasse a partir de restes lítiques desenterrades del jaciment de Bir el-Ater, a la wilaya algeriana de Tebessa.Maurice Reygasse, 1922, « Note au sujet de deux civilisations préhistoriques africaines pour lesquelles deux termes nouveaux me paraissent devoir être employés », in: session de l'Association française pour l'avancement des Sciences, Montpellier, p. 467-472.
Les eines aterianes són de l'Homo sapiens.D. Lubell, « Continuité et changement dans l'Épipaléolithique du Maghreb », in : Le Paléolithique en Afrique, l'histoire la plus longue, Artcom', Errance, 2005, .
Cap al final del paleolític mitjà, fa uns 50.000 anys, van caure fortes pluges al Sàhara i al Magrib, i van experimentar un clima humit que afavoria el creixement de poblacions d'elefants, girafes, rinoceronts i altres, que els humans caçaven en gran nombre.André Debénath, Jean-Paul Raynal, Roche J., Pierre-Jean Texier, Ferembach D., 1986, « Stratigraphie, habitat, typologie et devenir de l'Atérien marocain : données récentes », L'Anthropologie, t. 90, , p. 233-246. miniatura|L'humà de Mechta-Afalou es trobà prop de Constantina
Paleolític superior El període iberomaurità sorgí si fa no fa el 25000 abans del present, després d'una pausa arqueològica d'uns milers d'anys.
El seu conjunt d'eines abasta moltes fulletes dorsals i diferents tipus d'eines d'os. No s'ha descobert ni art parietal ni rupestre, tot i que el període iberomaurità és contemporani de les pintures solutrianes i magdalenianes, que són nombroses a l'actual francés i a la península Ibèrica. La descoberta més inusual és la d'unes figuretes de terracota datades entre d'entre el 18000 i 11000 abans de la nostra era, que constitueixen les expressions artístiques més antigues d'aquest tipus al nord d'Àfrica.
Les excavacions arqueològiques han tret a la llum armes de caça molt refinades fetes de pedra, fusta i fins i tot de corda. Les puntes de llança s'anomenen iberomauritanes.
Mesolític Aquest és el període Capsià, entre si fa no fa el 8000 i 5000 abans de la nostra era. La Cultura capsiana va aparéixer per primera vegada al sud de Tunísia, a l'àrea de Gafsa (antiga Capsa). No va arribar a la costa mediterrània i va romandre a l'interior, en un territori limitat a l'est d'Algèria i part de Tunísia.
Aleshores, el Magrib era una sabana, comparable a l'Àfrica oriental actual, amb boscs mediterranis sols en grans altituds.
La indústria capsiana és d'alta qualitat: elabora fulles grans, fulletes amb suport, burins, rascadores, ganivets, punxons, broques i petits objectes, rics en micròlits geomètrics (trapezoides, triangles i altres). La indústria òssia consta sobretot de punxons. Els capsians van deixar molt d'art portàtil, com ara decoracions en ornaments i closques d'ous d'estruç, plaques gravades i pedres tallades.
Els seus habitatges eren cabanes fetes de branques, tal volta segellades amb argila. Els mol·luscs terrestres, els caragols, tenien un paper important en la dieta, i les petxines barrejades amb cendres i fragments d'os formaven monticles, o munts de caragols, o munts de cendra, a vegades d'1 a 3 m d'alçada i arribaven a superar els 100 m de longitud. Els capsians també hi enterraven els morts en posicions diferents. El jaciment de Mechta Sidi El Arbi, a la wilaya de Constantina, n'és un exemple notable.
Se sap poca cosa de la religió dels capsians. Les pràctiques funeràries (túmuls de pedra i pintures amb figures) indiquen que devien creure en una vida després de la mort..
Des d'un punt de vista anatòmic, els capsians eren protomediterranis, segurament originaris de l'Orient Pròxim. miniatura|Pintura rupestre de Tassili n'Ajjer A partir del 5500 abans del present apareixen societats assentades que produeixen aliments mitjançant l'agricultura i la ramaderia, que van nàixer una mica abans a l'Orient Pròxim. La ceràmica cardial arriba llavors a la costa del Magrib. Els habitants del Sàhara realitzaren magnífiques pintures rupestres, com les de Tassili n'Ajjer, que daten del 5000 al 1500 abans del present, o les de la regió d'El Bayadh. Són testimonis de la seua forma de viure, la caça, l'agricultura, així com de l'assecatge progressiu del Sàhara, que començà al 2600 abans de la nostra era. L'aridesa del desert va permetre que aquestes obres es conservassen durant mil·lennis. Hui, el contrast entre l'exuberant fauna representada en aquestes pintures i l'aridesa del desert és sorprenent. Cap al 3000 ae, els habitants de la part costanera d'Algèria van començar a expandir-se cap al sud de l'Atles Tell, més enllà de l'actual Batna. Van anar ocupant a poc a poc el nord del Sàhara, que llavors era menys àrid del que és hui. Començant amb l'esdeveniment climàtic del 4200 ae, el Sàhara es va assecar, i fou el desert àrid que coneixem ara.
Edat del bronze El descobriment de representacions d'armes metàl·liques als gravats rupestres de l'Alt Atles del Marroc ha esclarit la història dels metalls a l'àrea.
El bronze aparegué al Magrib al voltant del 1100 ae. El 2025, un estudi arqueològic fet al Marroc va revelar informació significativa sobre l'ús del bronze al nord d'Àfrica. Les excavacions del jaciment de Kach Kouch, a prop de la desembocadura de l'Oued Laou, trobaren un fragment de bronze estanyat datat d'entre el 1110 i el 920 abans del present. Aquesta descoberta constitueix l'evidència més antiga de l'ús d'aquest aliatge al nord d'Àfrica, a l'oest d'Egipte.
Referències
Vegeu també Jaciments arqueològics a Algèria Prehistòria de Líbia
Art rupestre del Sàhara Llista de fòssils d'homínids Categoria:Història d'Algèria Categoria:Prehistòria