Renato Llanas de Niubó o René Llanas de Niubó (Barcelona, 1902-2 de març de 1968) va ser un advocat, propagandista, periodista i publicista espanyol.
Biografia Primers anys Va néixer en el si d'una família catòlica i carlista. El seu pare, Luis Llanas Marro (1876-1910), aragonès de Barbastre, va morir quan Renato era encara nen. La seva mare, Marthe de Niubó y de Loma (1881-1931), havia nascut a París, d'aquí ve que Renato parlés amb fluïdesa el francès i preferís usar la variant francesa del seu nom: «René».
Graduat de batxiller en 1922, va ingressar en la Unió Monàrquica Nacional i, durant la dictadura de Primo de Rivera, en la Unió Patriòtica, organització en la qual va participar com a orador en diversos mítings a Barcelona.
Després de la dimissió de Miguel Primo de Rivera en 1930, va formar part de la renascuda Unió Monàrquica Nacional i va ser vicepresident de la seva secció del districte de Gràcia. En proclamar-se la Segona República, l'entitat seria clausurada.
En 1931 era subsecretari de la Liga Social de Cristo Rey i impartia classes d'història en la Joventut Ciutadana Cultural, entitat vinculada al Centre de Defensa Social. Formava part així mateix del Comitè d'Acció Espanyola que dirigia Pedro Vives Garriga, organització efímera que agrupava diverses entitats espanyolistes i d'ordre.
Tradicionalisme René Llanas de Niubó, que estudiava en aquest moment Medicina, va ingressar poc després en la Agrupació Escolar Tradicionalista, branca estudiantil de la Comunió Tradicionalista. Va col·laborar així mateix amb els monàrquics alfonsins i al juny de 1931 va presidir la Sección de Estudios Histórico-Religiosos de la Peña Blanca. En aquesta i moltes altres entitats va començar a impartir nombroses conferències, en les quals va defensar l'espanyolitat de Catalunya i el seu ideal d'Espanya catòlica, a més d'atacar el judaisme, la maçoneria, el comunisme o l'escola laica.
L'any 1932 va ser un dels col·laboradors del setmanari Hispanidad (1932), dirigit per Pablo Sáenz de Barés, juntament amb albiñanistes i monàrquics alfonsins.
En produir-se la temptativa del General Sanjurjo el 10 d'agost de 1932, Llanas de Niubó va ser detingut i empresonat. La policia li havia trobat un fusell. Havia participat efectivament en la conspiració, que a Barcelona va estar dirigida per Jesús María de Iraola, i en la que també estaven implicats un fill del General Sanjurjo (Justo Sanjurjo), un fill del General Despujol, Carlos López Manduley, Buenaventura Sánchez-Cañete i Julio de Lasarte Pessino, que va morir en la vespra. Una comissió formada per representants d'entitats estudiantils de diferents signes ideològics va demanar el seu alliberament i el rector va realitzar gestions a aquest efecte, sense èxit. Llanas de Niubó va ser inclòs en la candidatura Derecha de Cataluña formada per carlistes i alfonsins per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. Finalment va ser alliberat el 10 de novembre, poc abans dels comicis.
Va continuar la seva labor com a publicista i les seves activitats de propaganda. Entre març i abril va participar a més en les excursions campestres del Requeté organitzades per Josep Maria Cunill i es va encarregar d'arengar als boines vermelles. Va ser detingut de nou el 25 de juliol de 1933.
Al gener de 1934 va presidir la constitució de l'Agrupació Obrera Tradicionalista, que poc després va canviar el seu nom a Unió Gremial de Catalunya. L'entitat defensava una resposta corporativista al problema social, que ells denominaven gremialisme o nacional-gremialisme. Aquest any també va estar en la junta de la Joventut Tradicionalista.
En 1934 va participar en la creació de l'entitat Propaganda Gráfica Tradicionalista juntament amb els escriptors Benedicto Torralba de Damas i Antonio Pérez de Olaguer i van treure el setmanari El Fantasma. També escrivia per a El Correo Catalán.
Va ser empresonat novament després de l'aplec carlista a Olesa de Montserrat de setembre de 1934, en el qual van participar centenars de tradicionalistes i al voltant de cent requetés uniformats.
Després de la revolució d'octubre de 1934, es va unir a l'Agrupació d'Acció Ciutadana Armada de Barcelona, creada per iniciativa del governador militar Domènec Batet.
Va participar en xerrades polítiques de la Joventut Agrària i en conferències i mítings de les Joventuts d'Acció Popular (JAP), el centre del Partit Nacionalista Espanyol, on va dissertar sobre temes com «obrerisme i nacionalisme», i l'«Espanya Club».
Bloc Nacional i Sindicats Lliures El 21 de març de 1935 va advocar per una candidatura unitària de tradicionalistes i alfonsins de cara a les següents eleccions. Després de la negativa de la Junta Regional Tradicionalista de Catalunya a constituir el Bloque Nacional a la regió, Llanas de Niubó es va apartar del tradicionalisme i va ser l'home de Calvo Sotelo a Barcelona per a les trames conspiracionistes.
Segons José Fernando Mota Muñoz, en 1935 René Llanas de Niubó, «un clàssic de totes les salses», s'havia convertit en un personatge clau del Bloc Nacional i d'Acció Ciutadana, així com en la revitalització dels Sindicats Lliures i els grups antimaçònics. Pertanyia així mateix a la comissió organitzadora de l'Homenatge als Màrtirs de la Independència.
Per suggeriment de Calvo Sotelo, René Llanas de Niubó es va posar al capdavant d'una Secretaria Tècnica dels reconstituïts Sindicats Lliures, que estaven ara en l'òrbita de Renovación Española i el Bloque Nacional, i ell mateix es va encarregar també de la direcció de la seva periòdic Unión Obrera, que tornava a publicar-se. Llanas seria a més l'enllaç entre els sindicalistes lliures i els militars de la UME, que planejaven un alçament.
Des de les pàgines d' Unión Obrera, Llanas de Niubó va expressar d'aquesta manera la seva relació amb el feixisme: «l'única cosa que tenim en comú amb el que anomenen feixisme és el nacionalisme espanyol i la lluita a mort contra el comunisme, però dins d'un esquema absolutament tradicional».
En 1935 va participar així mateix en la col·lecció «Las Sectas», dirigida per Joan Tusquets Terrats, amb un opuscle titulat El judaísmo, denunciant la conspiració judeo-maçònica. Per a Llanas, els quatre genets de l'Apocalipsi eren el judaisme, la maçoneria, el comunisme i la mort. Aquesta obra va ser reproduïda en la premsa tradicionalista i a Unión Obrera.
Va ingressar després en l'Agrupació de Joventuts antimarxistes (AJA), organització finançada per la UME i Renovació Espanyola i concebuda com una filial dels Sindicats Lliures. Els seus integrants estaven sota direcció militar i se'ls va assignar el caràcter de forces de xoc. Llanass de Niubó va participar en el seu cicle de conferències antimarxistes i antiseparatistes.
Per Mota Muñoz, René Llanas de Niubó eés un exemple de les poques diferències doctrinals que existien entre els diferents grups d'extrema dreta espanyolista a la Barcelona dels anys 30:
Guerra civil i postguerra En esclatar la guerra civil espanyola, va ser condemnat per «feixisme». Va ser empresonat i va romandre a la presó fins a l'arribada de les tropes nacionals en 1939.
Després de la guerra, va ser delegat de propaganda de la Direcció Provincial de Falange Española Tradicionalista y de las JONS. També va treballar com a professor d'Història i Economia de la Diputació de Barcelona. Posteriorment va ser professor de l'Escola Social i va continuar impartint conferències sobre temes històrics i relacionats amb el Moviment Nacional.
Dins del règim, va estar adherit al moviment carloctavista, però va abandonar aquesta agrupació i es va retirar de la política activa en 1949, després del fracàs dels carlistes partidaris de l'arxiduc Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó en les eleccions municipals de 1948, del qual va culpar al cap regional, Pere Roma i Campí.
Va abordar la qüestió sobre l'origen de Cristòfor Colom i en 1964 va escriure el llibre El enigma de Cristóbal Colón, en el qual va sostenir que el descobridor d'Amèrica havia nascut en Mallorca a partir de la troballa del Document Borromeo..
Aficionat a la caça, va ser secretari de la Sociedad de Monteros de Cataluña, vocal federatiu, membre d'honor de la Germanor de Sant Humbert, vicepresident de la Societat «La Torcaz» i diploma d'honor de la caça concedit per la Federació Nacional.
Va estar casat amb Josefa María Sala Opisso, amb qui va tenir un fill, el jutge Manuel Llanas Sala.
Obres El Judaísmo (1935) Ley de arrendamientos urbanos (1947) La Pasión de Nuestro Señor Jesucristo (1953) Nimrud: Narraciones y hechos de caza (1958) El enigma de Cristóbal Colón (1964) Referències
Bibliografia
Categoria:Periodistes barcelonins Categoria:Periodistes carlins catalans Categoria:Morts el 1968 Categoria:Nascuts el 1902