miniatura|Romani ite domum escrit sobre una reconstrucció d'un assentament romà a la Gran Bretanya, situat al Museu de Hull i East Riding Romani ite domum (català: Romans, torneu a casa) és la frase en llatí corregida al grafit "Romanes eunt domus" d'una escena de la pel·lícula d'humor La vida de Brian dels Monty Python.
Escena a La Vida de Brian L'escena mostra John Cleese com un centurió romà i Graham Chapman com a Brian, en aquell moment un aspirant a membre del grup revolucionari "Front Popular de Judea". Per demostrar que és digne de ser membre del grup, Brian ha d'escriure el lema antiromà "Romans, torneu a casa" a les parets del palau del governador Ponç Pilat a Jerusalem, a l'empara de la foscor, escrit en llatí perquè els romans el puguin llegir.
Quan ha acabar d'escriure Romanes eunt domus, és enxampat per un centurió. Brian està aterrit i clarament espera ser assassinat a l'instant. En canvi, el centurió corregeix els errors gramaticals de la frase a la manera d'un professor de llatí estricte, ja que ha escrit "Gent anomenada 'Romanes' van a la casa".
Obliga al Brian a utilitzar la forma verbal de l'imperatiu i el cas acusatiu adequats i a escriure la frase correcta, Romani ite domum, cent vegades, amenaçant de "tallar-li els collons" si no ho ha fet abans de la sortida del sol. En Brian compleix amb el càstic, cobrint gairebé totes les parets i fins i tot el terra de la plaça amb grafits, aquest cop amb la gramàtica adequada i sota la supervisió de dos soldats. Quan acaba l'endemà al matí, un dels soldat li diu "no ho tornis a fer" i marxa amb el seu company. Just quan marxen, tres soldats més arriben per la cantonada i veuen els grafits i el Brian admirant-lo amb el pinzell a la mà, moment en què comença una persecució. En escenes posteriors, es pot veure diversos soldats romans esborrant les pintades.
Inspiració L'esquetx s'inspira en l'època en què John Cleese feia de professor. Durant aquesta època va ensenyar llatí i altres assignatures a l'escola preparatòria St. Peter's a Weston-super-Mare, principalment a nens d'uns deu anys. Cleese relata que una vegada va escriure cent vegades a la pissarra una paraula que havia escrit malament com a professor per demostrar imparcialitat, com a inspiració per a l'esquetx.
Cleese també ha expressat l'opinió que l'esquetx deu semblar incomprensible avui dia, ja que les seves referències a l'aprenentatge de la gramàtica llatina ja no són una experiència comuna o normal, com ho eren per als nens de primària de la seva generació.
Importància cultural Des de la perspectiva del realisme, s'ha observat que l'escena reflecteix amb precisió l'antiguitat de la pràctica d'escriure grafits a les parets com a forma de protesta política.
Com a exemple d'humor derivat de l'ús del llenguatge, l'escena es discuteix a Cognitive Linguistics and Humor Research com un cas on les accions esperades dels personatges —els romans detectant un vàndal i arrestant-lo o castigant-lo immediatament— són substituïdes per una representació satírica del discurs de l'aula. El centurió no es preocupa per l'acte de vandalisme del Brian, sinó per la seva pèssima gramàtica llatina. Procedeix a guiar el Brian pel procés de correcció dels seus errors fent-li analitzar cada paraula de l'oració, arribant així a la forma gramatical adequada. Un cop el Brian ha arribat a la resposta correcta, el centurió li imposa un càstig propi de l'escola primària —repetir-ho cent vegades— en lloc d'una sanció adequada a l'època per als vàndals o rebels. El centurió subverteix la substitució humorística d'una relació mestre-alumne per la de soldat-vàndal amenaçant el Brian amb la castració si no completa el seu càstig en un termini raonable.
Referències
Categoria:Frases en llatí