Els gravats rupestres de la regió de Tiaret formen part dels gravats rupestres del sud d'Orà, a Algèria, i daten del neolític. Al llarg de l'Atles saharià, més a l'oest, també hi ha els gravats rupestres de la regió de Figuig, al Marroc, els d'Aïn Sefra, els d'El-Bayadh i els de la regió d'Aflou, a Algèria.

Descripció miniatura|Tazina, antílops ()El gravat s'ha reproduït en la planxa XXX de l'obra de Raymond Vaufrey, Préhistoire de l'Afrique, tome II, Au nord et à l'est de la grande forêt, Tunis, Service des Publications et échanges de l'Université de Tunis, 1969. El jaciment comprén, d'oest a est, set llocs, tots al nord de Tiaret: Aïn Ben Krima, Oued Azouana, Oued Seffalou, Detiar Bel Haâdi, Kef Dahmani, Kef Bou Beker i Kef Smaar. Tres dels més destacats són:

Khallout Er Rhalem Khallout Er Rhalem és a la riba dreta del Chabet Tarhoum. En una roca, coneguda com la Roca de la Sang, hi ha gravats quasi de mida natural dos búbals molt desgastats.

Oued Seffalou El Oued Seffalou, a uns 6 km a l'oest de Guertoufa, és un indret fàcilment accessible pel camí que porta d'Ain Keda a la casa forestal de Seffalou; els gravats es troben a 1.500 m. Abans d'arribar al grup principal que representa una escena de caça en un gran bloc aïllat, alguns petits refugis naturals als penya-segats de gres que són a la riba dreta del uadi contenen representacions zoomorfes i antropomorfes, així com alguns dibuixos libicoberbers. miniatura|Ubicació d'alguns dels principals jaciments de gravats rupestres a la regió del sud d'Orà

Kef Bou Beker Kef Bou Beker, a 4 km al nord de Dahmouni, és un jaciment important de gravats naturalistes. Alguns grups de gravats són als penya-segats al llarg d'una distància d'uns 700 m. El grup principal és un panell d'uns vint metres de llargada i quasi dos metres d'altura. Entre les representacions superposades i entrellaçades, es pot distingir un bòvid, un antílop, un rinoceront de 3 m de llarg, estruços el dibuix dels quals està realçat amb pintura d'ocre roig, un búbal i figures humanes.

Dins del conjunt del sud d'Orà, es podria analitzar aquests gravats basant-se en les hipòtesis i la classificació del 1970 de Henri Lhote.Henri Lhote, Les gravures rupestres du Sud-oranais, série des Mémoires du Centre de recherches anthropologiques préhistoriques et ethnographiques (CRAPE), dirigée à Alger par Mouloud Mammeri (Arts et métiers graphiques, Paris, et reproductions photographiques), 1970. miniatura|EL "Sàhara Verd":Henri J. Hugot, Le Sahara avant le désert, éd. des Hespérides, Toulouse 1974.Gabriel Camps, « Tableau chronologique de la Préhistoire récente du Nord de l'Afrique : 2-e synthèse des datations obtenues par le carbone 14 », in : Bulletin de la Société préhistorique française, vol. 71, Paris 1974, p.261-278. la vegetació era del tipus sabana boscosa i la fauna, testimoniada per restes fòssils i art rupestre, incloïa estruços, gaseles, bestiar, girafes, rinoceronts, elefants, hipopòtams, cocodrils... Se'n coneixen treballs més complets, en particular els de Malika Hachid (treballs de camp, inventaris i publicacions des del 1979), François Cominardi (1919) i J. Iliou (1980).

Referències

Vegeu també Art rupestre del Sàhara Categoria:Algèria Categoria:Jaciments arqueològics