miniatura|240x240px|Castell de Teggiano. Teggiano (), anteriorment Diano, és una ciutat i (municipi) a la província de Salern, Campània, Itàlia. Està situat en una eminència aïllada per sobre de la part superior de la vall a la qual dóna el nom de Vallo di Diano.

Entre els centres històrics de la província, Teggiano és sens dubte un dels que millor ha conservat el seu antic aspecte de fortalesa i és aquest aspecte el que es mostra a aquells que arriben al nucli antic. L'aspecte d'un oppidum romà, encara recordat pel pla ben conservat del Cardo i del Decumanus, es va renovar en el període normand i en l'època de Frederic II de Hohenstaufen.

Història Tegianum va ser construïda pels lucans a principis del segle IV aC, i més tard va ser una ciutat municipal de Lucània. Hi va haver colonització gracca al , i un programa de colonització més ampli sota Neró.

Durant l'Edat Mitjana, Diano va tenir un paper predominant en la història del Vallo di Diano. En l'època normanda, la família Sanseverino, comtes de Marsico i més tard prínceps de Salern, van prendre el feu de Diano, que estava compost pels llogarets de Sassano, Monte San Giacomo, San Rufo, San Pietro al Tanagro i Sant'Arsenio. Teggiano va ser governada pels Sanseverino durant més de tres segles (1239–1556). Van triar el castell com a fortalesa on refugiar-se en cas d'emergència. En aquell moment, Diano estava envoltada d'altes muralles amb 25 torres de guàrdia i quatre portes. El 1497, sota Antonello Sanseverino de Salern, la ciutat va resistir el setge dut a terme per Frederic IV de Nàpols durant 8 mesos. Després d'una nova rebel·lió, liderada aquesta vegada per Ferrante, últim príncep de Salern, el 1552 la família Sanseverino va ser expulsada del regne. Teggiano va esdevenir un feu d'altres famílies nobles, com ara els Gomez da Silva, els Grimaldi, els Caracciolo, els Villani, els Colonna, els Calà i els Schipani.

esquerra|miniatura|Església de Sant Antoni. El 1564, després del Concili de Trento, el bisbe Paolo Varallo va instituir a Diano un dels primers seminaris d'Itàlia, completat el 1601. El 17 de juliol de 1586, el papa Sixt V va donar el dret d'establir la residència a Diano, a la seu actual, al bisbe Lelio Morello, donant a Diano prerrogatives episcopals i elevant mentrestant l'església de Santa Maria la Major a l'honor de catedral. L'acció de la Contrareforma i la presència d'alts càrrecs van portar en els segles posteriors una reconstrucció radical de les esglésies romanogòtiques en estil barroc.

Dos grans terratrèmols van afectar el territori de Teggiano: el terratrèmol de Napols que va tenir lloc el 16 de desembre de 1857 (estimat en una magnitud de 6,9 a l'escala de Richter) i el terratrèmol d'Irpininan el 23 de novembre de 1980 (de 6,89 a l'escala de Richter).

Principals llocs d'interès Al peu del turó es poden trobar ruïnes de l'antiga ciutat; també hi ha un pont romà. Altres punts d'interès són: El castell de Sanseverino, construït en època normanda. A principis del , el país de Diano va ser confiscat per la Corona napolitana a causa de l'expulsió dels seus senyors feudals, els Sanseverino; llavors el rei Ladislau de Durazzo va fer restaurar el castell, ordenant que tots els pobles del Vallo di Diano contribuïssin a les despeses. Una altra restauració es va dur a terme el 1417, encarregada aquesta vegada per la família Sanseverino. Església i Convent de Sant Francesc d'Assís. La seva construcció es remunta als primers anys del , com ho testifica la inscripció situada al portal, datada el 1307. El convent es considera, cap al 1340, pertanyent a la custodia di Principatus de l'Orde dels Frares Menors. El convent va ser suprimit el 1808 per les lleis napoleòniques. La planta té una disposició semblant a un graner, molt estesa en les construccions de l'Orde a la zona meridional italiana: una sala rectangular, coberta amb una barraca amb un absis quadrat, antigament coronat per una volta de creueria. El 1745, un fals sostre, pintat per De Martino, va amagar les encavallades i les finestres monolanceals situades a les parets laterals superiors. Els frescos del convent inclouen Escenes de la vida de Sant Francesc, executades per un mestre desconegut a la primera meitat del , i uns Sants Franciscans i Sant Miquel Arcàngel de la segona meitat del . Altres característiques inclouen el cor del , així com el claustre amb un pou central. Església de Sant Antoni, probablement construïda abans del segle XI, i situada al costat nord del nucli antic, no gaire lluny de les muralles del castell. L'exterior, amb línies estructurals modestes, mostra el campanar construït al gruix de la façana: al costat dret hi ha l'arquitrau decorat amb un delicat entrellat arbori. L'interior té una planta basilical: una petita nau principal, antigament flanquejada per dues naus dividides per una columnata encongida. Part de la nau dreta va ser enderrocada el 1958 per fer lloc a la carretera. En obres de restauració recents, han aparegut a les parets de l'interior un important cicle de frescos medievals.

Pobles agermanats San Mauro Pascoli, Itàlia, des de 1971 Toledo, Espanya

Referències

Categoria:Municipis de Salern