Existeixen diferents tipus d’interferonopaties, classificades segons el tipus d’interferó implicat en la desregulació de la resposta immunitària. Entre aquestes, les interferonopaties de tipus I constitueixen el grup millor caracteritzat i de més rellevància clínica i genètica, essent el principal model d’estudi dins d’aquest conjunt de malalties.
Les interferonopaties de tipus I constitueixen un subgrup d’errors innats de la immunitat (EII) i malalties autoinflamatòries caracteritzades per una producció crònica i inadequada d’interferó de tipus I (IFN-I), principalment interferó alfa (IFN-α) i interferó beta (IFN-β). El concepte va ser proposat el 2011 per agrupar malalties genètiques rares en què existeix una activació sostinguda de la via de l’interferó com a conseqüència d’alteracions en el metabolisme dels àcids nucleics o en els mecanismes de regulació de la resposta immunitària innata.
Fisiopatologia Les interferonopaties de tipus I s’originen per mutacions que afecten diferents nivells de control de l’homeòstasi dels àcids nucleics i de la senyalització de l’interferó. S’han descrit almenys set mecanismes principals:
Acumulació d’àcids nucleics endògens: defectes en enzims de degradació de l’ADN citosòlic, com TREX1. Alteracions en el metabolisme d’híbrids ARN/ADN: disfunció del complex RNASEH2, que impedeix l’eliminació d’híbrids ARN-ADN. Activació constitutiva de sensors d’àcids nucleics: hiperactivitat de receptors com IFIH1 (MDA5). Mutacions de guany de funció en adaptadors de senyalització: especialment en STING1. Defectes en la regulació negativa de la via de l’interferó: alteracions en gens com ISG15 o USP18. Activació de receptors tipus Toll (TLR): mutacions en receptors endosomals com TLR7. Disfunció del proteasoma: alteracions en el seu assemblatge que condueixen a estrès cel·lular i activació immunitària secundària.
El resultat final és una activació persistent de la resposta dependent de l’interferó i l’expressió sostinguda de gens estimulats per interferó.
Referències Mendonça, Frémond (2024 Sep). “Interferonopathies: From concept to clinicall practice”. Best Practice & Research Clinical Rheumatology PMID: 39122631 DOI: 10.1016/j.berh.2024.101975
Categoria:Malalties autoimmunitàries