El cas Almería va ser el nom que va rebre el procés en el qual es va jutjar a diversos membres de la Guàrdia Civil per la tortura i l'assassinat de tres joves en Roquetas de Mar (província d'Almeria), el 10 de maig de 1981.

Antecedents Al començament de la dècada de 1980, la democràcia espanyola distava molt d'estar consolidada. El fallit cop d'estat del 23 de febrer de 1981 va evidenciar el descontentament entre alguns alts comandaments militars (conegut com a «soroll de sabres») respecte a la situació de crisi econòmica i política que assolava al país, juntament amb els nombrosos atemptats executats per la banda terrorista ETA contra membres de les Forces Armades, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

En aquest sentit, el 7 de maig de 1981, el grup terrorista ETA va atemptar a Madrid contra el tinent general Joaquín de Valenzuela, que en aquell moment era el cap de la Casa Militar del Rei Joan Carles I. L'atemptat es va executar mitjançant l'anomenada "tècnica algeriana", amb els dos terroristes seguint en motocicleta el Dodge Dart de l'Exèrcit de Terra on viatjava el general. En el moment en què el vehicle es va aturar en un semàfor, a l'altura del número 5 del carrer de Conde de Peñalver, la moto es va posicionar al seu costat. L'acompanyant va dipositar sobre el sostre del cotxe una bossa amb explosius que va esclatar pocs segons després, mentre tots dos atacants fugien del lloc dels fets.

A conseqüència de l'explosió van morir el tinent coronel Guillermo Tevar Saco, el sotsoficial de la Guàrdia Real Antonio Nogueras García i el soldat conductor Manuel Rodríguez Taboada, membre també de la Guàrdia Real. Tot i la brutalitat de l'explosió, el general Valenzuela va sobreviure a les greus ferides patides i no va morir fins al 1996. L'atemptat, perpetrat en ple centre de Madrid, va deixar també un balanç de vint vianants ferits de diversa consideració.

Detenció i crim En aquest context, el dia 8 de maig de 1981, tres joves residents a Santander (Cantàbria) —Luis Cobo Mier (29 anys), nascut a Santander (Cantàbria) i empleat de Aceriasa a Nueva Montaña; Juan Mañas Morals (24 anys), originari de Pechina (Almeria) i destinat en les dependències ferroviàries de FEVE a la capital Càntabra; i Luis Montero García (33 anys), natural de La Font de Sant Esteban (Salamanca) i empleat de Fyesa en Boo de Guarnizo-El Astillero (Cantàbria) — es traslladaven a Andalusia fins a la localitat natal d'Aragoneses, per a assistir a la celebració de la primera comunió del seu germà Francisco Javier. En passar per Manzanares el Real (Madrid) van sofrir una avaria en el seu cotxe, propietat de Cobo, i es van desplaçar amb tren fins a Alcázar de Sant Joan (Ciudad Real) per a dirigir-se després a Puertollano, on van llogar un altre vehicle, un Ford Festa de color verd, per a poder arribar a la seva destinació. S'especula que l'amo de l'empresa de lloguer es va sentir estranyat per la pressa que tenien els tres viatgers i va comunicar les seves sospites a la Guàrdia Civil per si poguessin ser els terroristes que havien comès l'atemptat a Madrid dies abans i els retrats dels quals robot apareixien en premsa i televisió.

El dissabte 9 de maig van arribar a la seva destinació i l'endemà es van desplaçar a Roquetas de Mar (Almeria) per a visitar a un altre germà de Juan Mañas. En aquesta localitat van ser detinguts a punta de pistola per la Guàrdia Civil amb la intenció de traslladar-los a la Comandància d'Almeria. L'endemà van aparèixer els seus cadàvers, calcinats i amb múltiples impactes de bala, dins del Ford Festa, prop de Gérgal.

La versió oficial de la Guàrdia Civil indicava que els detinguts es traslladaven a Madrid dins del seu propi vehicle, conduït per un guàrdia i vigilats per un altre en el seient del copilot. Que a l'altura del quilòmetre 8,350 de la carretera de Gérgal els tres detinguts van agredir al conductor del vehicle, el qual va saltar del cotxe com també va fer l'altre guàrdia. El comandament de la comitiva, el tinent coronel Carlos Castillo Quero, que circulava darrere en un altre cotxe, va detenir la caravana i va ordenar disparar al Ford Festa que va caure per un terraplè embolicat en flames sense que cap dels onze guàrdies civils que escortaven el trasllat pogués fer res per a sufocar-les.

Procés judicial El judici per la mort dels tres joves es va iniciar el 14 de juny de 1982 en l'Audiència Provincial d'Almeria. El fiscal va qualificar els fets com a constitutius de delicte d'homicidi i va demanar en el seu escrit de conclusions la pena de 42 anys de presó per al tinent coronel Carlos Castillo Quero i 27 anys de presó per als altres dos acusats.

La sentència que va posar fi al procés es va dictar el juliol de 1982. Va declarar provat que el tinent Castillo i els seus homes van torturar fins a la mort als tres detinguts en una caserna abandonada anomenada Casafuerte i que posteriorment, i amb la finalitat d'intentar eliminar evidències, van fer caure el seu vehicle per un terraplè, li van disparar nombroses vegades i li van calar foc.

El tinent coronel de la Guàrdia Civil, Carlos Castillo Quero, va ser condemnat a vint-i-quatre anys de presó com a autor de tres delictes d'homicidi, tot i que va obtenir la llibertat condicional el 20 de juliol de 1992. Per la seva banda, el tinent Manuel Gómez Torres i el guàrdia Manuel Fernández Llamas van ser condemnats pels mateixos delictes a quinze i dotze anys de presó, respectivament, amb l'atenuant d'obediència deguda. Així mateix, la sentència va imposar als condemnats el pagament d'una indemnització de quatre milions de pessetes per a cada una de les famílies de les víctimes.

Castillo Quero, en llibertat condicional des del 20 de juliol de 1992, va morir a Còrdova el 2 d'abril de 1994 d'un infart de miocardi als 60 anys.

Homenatges a les víctimes miniatura|Placa del monument a les víctimes del Cas Almería Des de maig de 2021, amb motiu del 40è aniversari del succés, un monòlit recorda els fets en el punt quilomètric de la carretera de Gérgal (Almeria) on es va trobar el cotxe calcinat. A l'octubre d'aquest mateix any va ser inaugurat un monument en record de les víctimes en la plaça de les Estacions de Santander (Cantàbria), ciutat de la qual van partir els tres assassinats.

L'any 2023 el Govern espanyol va celebrar un acte de record amb els familiars de les víctimes en el qual lliurarà sengles diplomes de reparació.

Referències

Categoria:Transició democràtica espanyola Categoria:Tortura a Espanya Categoria:ETA Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Esdeveniments del 1981