Liebesbriefe einer portugiesischen Nonne (en alemany, Cartes d'amor d'una monja portuguesa) és una pel·lícula de nunsploitation de l'Alemanya Occidental i Suïssa dirigida per Jesús Franco, coautor del guió amb Erwin C. Dietrich, i estrenada el 1977.Thrower, Stephen (2015). Murderous Passions: The Delirious Cinema of Jesús Franco. Strange Attractor Press. És una adaptació lliure de Les Lettres Portugaises, publicades originalment el 1669.
Sinopsi Un bonic dia d'estiu, Maria Rosalia, de 16 anys, juga amb una amiga de 18 anys en un bosc portuguès. Són enxampades per un membre del clergat, el pare Vincent. Acusa Maria de fornicació i se la porta a casa de la seva mare, una bugadera pobra. L'ànima de la jove només es pot salvar anant a un cert convent. Dóna tots els seus diners al sacerdot perquè la porti allà.
La Mare Superiora, que es fa dir a si mateixa la Gran Sacerdotessa, verifica la virginitat de Maria i designa el Pare Vincent com a protector i tutor del seu cos i ànima. Durant una confessió, el sacerdot li extreu alguns secrets, tot i que ella parla dels seus somnis. El sacerdot sent excitació sexual però condemna Maria a portar una corona d'espines durant tres dies. La corona li és col·locada el mateix dia per l'abadessa. Maria percep un fervor lèsbic dins dels murs del convent, que innocentment creu que són les seves pròpies fantasies sexuals, només per sentir-se encara més culpable. Una mica més tard, el seu xicot s'esmuny al monestir per portar-la a casa. Maria s'hi nega, perquè necessita trobar la purificació. Però llavors escriu una carta a la seva mare dient que l'acceptaria la propera vegada que vingués. La carta és interceptada i Maria és citada davant l'abadessa i el Pare Vincent. Serà condemnada a reclusió en règim d'aïllament si reincideix, perdrà el seu hàbit de monja i serà tancada en un armari. Aleshores haurà de donar plaer oral al pare. Una nit, la porten al centre d'una Missa Negra on Satanàs és invocat i desflora Maria. En despertar-se d'aquest malson, s'adona de la injustícia. Escapa del convent i es dirigeix a l'alcalde. Però ell no la creu i la torna a portar al convent. Aquest intent de fugida és castigat de nou. La porten davant l'inquisidor, a qui ho confessa tot i acusa els responsables del convent. A causa de la seva confessió, és condemnada a mort a la foguera. Tanmateix, l'inquisidor vol verificar les acusacions a menys que l'acusat pogués presentar la retractació de Maria. Maria va ser torturada i va escriure. Poc després, es va trobar a la presó esperant l'execució. Escriu una carta a Déu, l'únic que l'escoltava. Va descriure el que li estava passant i es va disculpar amb el seu amo. Va llançar la carta per la finestra, on va aterrar als peus del príncep. Era un home il·lustrat, contrari als judicis de bruixes. Va salvar Maria quan estava a punt de ser cremada a la foguera. El príncep va llegir la carta i va fer arrestar l'abadessa i el pare Vincent.
Repartiment Susan Hemingway: Maria Rosalea William Berger: Pare Vicente Herbert Fux: Satanàs Ana Zanatti: Mare Alma, la gran sacerdotessa Aida Vargas: Juana, una monja (com Aida Kargas) Vítor Mendes: António Fernando Queiroz de Melo, alcalde Aida Gouveia: Antònia, una monja (com Isa Schneider) Herman José: Manuel Gonçalves, el príncep (com Hermann Krippahl) José Viana: El Gran Inquisidor (com José Viana) Patricia Da Silva: mare de Maria Víctor de Sousa: ajuda de l'inquisidor Nicolau Breyner: ajuda del príncep Clara Marabuto: Josefina, monja Esther Studer: monja al ritual Dagmar Bürger: monja al ritual Notes de producció Després que Erwin C. Dietrich ja hagués aconseguit diversos èxits com a distribuïdor de pel·lícules durant l'onada nunsploitation, va planejar la seva pròpia pel·lícula en aquest gènere. Jess Franco va cridar la seva atenció sobre Les Lettres Portugaises de 1669, atribuïdes a una monja anomenada Mariana Alcoforado. Basant-se en això, Franco va filmar la història in situ a Portugal, i Dietrich la va promocionar amb les paraules "Prohibida i condemnada durant tres segles: filmada per primera vegada!"
El dissenyador gràfic de Dietrich, Georges Morf, va proporcionar el cartell amb un campanar fàl·lic entre els pits nus de les monges. "Die Liebesbriefe einer portugesischen Nonne" es va publicar arreu d'Europa, i poc després es va publicar Cartas de Amor de una monja de Jordi Grau, que també es va inspirar en les cartes d'Alcoforado.Benedikt Eppenberger, Daniel Stapfer: Mädchen, Machos und Moneten, Verlag Scharfe Stiefel, p. 110/111
Crítica El Lexikon des internationalen Films escriu que la producció ofereix "inconsistències, errors evidents i diletantisme en abundància".Liebesbriefe einer portugiesischen Nonne a filmdienst.de
Referències
Enllaços externs
Categoria:Pel·lícules de Suïssa Categoria:Pel·lícules de terror d'Alemanya Categoria:Pel·lícules d'Alemanya del 1977 Categoria:Pel·lícules dirigides per Jesús Franco Categoria:Pel·lícules de temàtica LGBT Categoria:Pel·lícules en alemany Categoria:Pel·lícules basades en llibres