La Balma de Santa Elina és un jaciment arqueològic rocós, situat a la serra d'Araras, al municipi de Jangada (Mato Grosso), a 82 km de Cuiabá, i se'n considera el segon més antic del Brasil per la presència de vestigis humans, amb ocupacions humanes de fins a 27.000 anys.

Història Les excavacions s'hi feren entre els anys 1984 i 2004, coordenades per l'arqueòleg francés Denis Vialou i l'arqueòloga brasilera Águeda Vilhena Vialou, del Museu Nacional d'Història Natural de l'estat francés. Es realitzaren en dues àrees contigües de 80 m², amb profunditat màxima de 3,5 m, a partir de la qual es registrà l'extensió total de tres unitats estratigràfiques.

D'acord amb les datacions de les seqüències estratigràfiques, aquest abric rocós o balma es va habitar per primera vegada en el Plistocé fa 27.000 anys i, posteriorment, durant l'Holocé, hi van passar ocupacions successives, datades d'entre 11.000 i 2.000 anys abans del present.

A causa de la seua situació, la Balma de Santa Elina va funcionar per a les poblacions que l'ocuparen com un refugi natural enmig de la serralada.

El descobriment del jaciment arqueològic va contribuir a un canvi de paradigma pel que fa a cronologia de l'arribada humana a Amèrica, perquè se suma a altres vestigis d'ocupació humana en el continent sud-americà, com ara el Parc Nacional Serra de Capivara, que remunten a milers d'anys anteriors als trobats en les excavacions de la Cultura Clovis a Amèrica del Nord, que era considerat abans el vestigi més antic de la presència humana a Amèrica.

Vestigis Tot i no haver-hi trobat ossades d'Homo sapiens al jaciment, una sèrie de vestigis indirectes hi indiquen la presència humana mil·lenària.

S'hi trobaren molts ossos de peresosos gegants, del gènere Glossotherium, i un en tenia la datació estimada més antiga, de prop de 27.000 anys. Dues osteodermes modificades, probablement ornaments, que indiquen la relació dinàmica entre caçador i animal, i adorns fets amb els ossos dels peresosos gegants.

Els adorns trobats, fets també amb vestigis vegetals, eren estoigs penians, abraçadores, diferents models d'adorns pectorals, collarets i pedres del llavi, ornaments labials, grans i penjolls. alt=Pintura rupestre em parede rochosa do Abrigo de Santa Elina|esquerra|miniatura|261x261px|Pintura rupestre en la paret rocosa de la Balma de Santa Elina miniatura|251x251px|Pintura rupestre en la paret rocosa de la Balma de Santa Elina Les pintures rupestres i l'ús intens pels habitants de pigments minerals, sobretot vermells, i de vegetals com ara fusta, fibres i fulles, caracteritzen les ocupacions posteriors. En són unes mil pintures rupestres, que estan, la majoria, situades a l'alçada d'una persona, des del terra actual fins a 2 metres, tot i que algunes arriben als 4 metres d'altura. Són representacions que corresponen a les més freqüents en el món, com ara les geomètriques i abstractes, a més d'animals i humans en estil figuratiu. Les representacions figuratives humanes indiquen grups familiars, escenes de caça, i ornaments i talls de cabell utilitzats per a les representacions masculines.

Es van trobar artefactes lítics, fets de pedra calcària autòctona, dura i fàcil de treballar, molt presents en totes les ocupacions. Els fragments de pedra tenen marques de la manipulació artificial humana amb ajut d'eines, com ara serretes, retocs i ratlles.

També s'hi trobaren sediments vegetals ben conservats, sobretot en les ocupacions més recents, de fins 6.000 anys enrere, com ara carbons, fustes, macrorestes vegetals, fibres i objectes de fibres vegetals, com ara tiges de lianes llenyoses del gènere Aristolochia, i sovint usades per diferents societats humanes arreu del món com a plantes medicinals, repel·lents o amulets de protecció, de manera que els ocupants del jaciments possiblement atribuïen a aquesta planta alguns d'aquests usos.

Restes de fogueres també s'hi van trobar i, les provinents de les excavacions més profundes, també es van datar i van arribar als vestigis més antics, de prop de 27.000 anys.

Part del material obtingut en el jaciment es va dur al Museu d'Arqueologia i Etnologia de la Universitat de São Paulo, amb unes 4.000 peces lítiques i 200 ossos de peresosos gegants.

Referències

Categoria:Art de la prehistòria Categoria:Mato Grosso Categoria:Jaciments arqueològics del Brasil