Valentin Solagaistua Canales (Getxo, 1937 - Getxo, 10 de maig de 2011) va ser un polític basc.
Trajectòria Nascut a la localitat d'Algorta, a Getxo, va pertànyer a l'organització armada Euskadi Ta Askatasuna durant el franquisme. Va estar empresonat durant quatre anys i després es va exiliar a Veneçuela, on va entrar en contacte amb històrics dirigents d'Acció Nacionalista Basca (ANB), com Pello Irujo o Gonzalo Nárdiz, a través dels quals va entrar a militar al partit i en va esdevenir el seu secretari general.
Després de la mort de Franco va tornar a Espanya com a secretari general de la formació durant gairebé cinc anys en la Transició democràtica espanyola. En representació del seu partit va formar part d'alguns organismes unitaris d'oposició antifranquista al País Basc. També va participar en les converses de Txiberta entre totes les forces del nacionalisme basc, en les quals ETA pretenia formar un front nacional rupturista que boicotegés les eleccions, que va ser rebutjat per gairebé totes les forces polítiques, inclosa ANB. Com a resultat de les converses, va formar part de la delegació d'alcaldes que es va entrevistar amb Adolfo Suárez per reclamar l'amnistia.
Després dels mals resultats d'ANB a les eleccions generals de 1977, en les quals va ser candidat per Biscaia, el 1978, ANB va entrar a la Mesa d'Altsasu, al costat d'altres formacions nacionalistes basques d'esquerra (ESB-PSV, HASI, LAIA), per convergir en la coalició Herri Batasuna (HB). A les eleccions generals de 1979 va ser candidat d'HB per Biscaia, sense obtenir escó.
En el 5è Congrés d'ANB, celebrat el juliol de 1979, van confrontar-se els dos corrents interns d'ANB, la que era més fidel als principis tradicionals i històrics del partit i la partidària de HASI i de l'Alternativa KAS. Soagaistua va dimitir del seu càrrec després de sentir-se amenaçat, segons va explicar anys després. Josu Aizpurua, afí a les tesis de HASI i KAS, va ser escollit secretari general del partit. Malgrat haver dimitit com a secretari general, Solagaistua va continuar ocupant el seu lloc com a regidor de Getxo i com a diputat foral a la Diputació Foral de Biscaia, càrrecs obtinguts arran de les eleccions municipals i forals de 1979.
Posteriorment va passar al Partit Comunista d'Euskadi com a part integrant d'Ezker Batua, formació per la qual va ser candidat en diversos processos electorals dels anys 1990. Més tard va passar al Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra, delegació territorial del Partit Socialista Obrer Espanyol, pel qual va ser candidat a alcalde de Sopela a les eleccions municipals de 2007 i en va resultar regidor.
El 2003 va publicar el llibre Getxo, historia de sus gentes. Va morir el 9 de maig de 2011 a la seva localitat natal, situada al municipi de Getxo, als 74 anys.
Referències
Categoria:Militants del Partit Socialista d'Euskadi Categoria:Morts a Getxo Categoria:Morts el 2011 Categoria:Regidors a municipis de la província de Biscaia Categoria:Persones de Getxo Categoria:Militants d'ETA biscaïns Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Socialistes biscaïns Categoria:Polítics espanyols morts al segle XXI Categoria:Polítics bascos morts al segle XXI Categoria:Polítics bascos nascuts al segle XX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1937