En teologia cristiana, la metànoia () és un concepte de traducció controvertida. Estrictament, significa ‘conversió’ o ‘canvi profund de la manera de pensar, de sentir i d'obrar’, però en el llatí i les seves llengües filles se n'ha consolidat la traducció per ‘penediment’ o ‘penitència’.

La seva etimologia deriva del prefix meta- (‘després de’, ‘a través de’) i el verb noín (‘pensar’). Els acadèmics consideren que la traducció ‘penediment’ és defectuosa o fins i tot enganyosa. El mot penediment té connotacions de pena, culpa i una mirada retrospectiva, mentre que la metànoia comporta una mirada prospectiva envers un canvi d'actitud mental i un nou mode de vida.

La paraula metànoia apareix en els evangelis sinòptics, els Fets dels Apòstols i les epístoles del Nou Testament. En la Bíblia Catalana Interconfessional es tradueix alternativament per ‘conversió’ i per ‘penediment’. En canvi, en la Bíblia Evangèlica Catalana es tradueix gairebé sempre per ‘penediment’.Bíblia Evangèlica Catalana.

Diversos pensadors han asseverat que ‘conversió’ fa més justícia a l'original grec que no pas ‘penediment’. Tertul·lià en rebutjà la traducció llatina com a paenitentiam ago perquè metànoia descriu un canvi en la manera de pensar, no una confessió de pecats.Edward J Anton, Repentance: A Cosmic Shift of Mind and Heart (Discipleship Publications, 2005) 32 i 33. Abid Rogers Bhatti en comparà les traduccions a l'hindi i l'urdú, en els quals la paraula equivalent, toba, té matisos de dolor que porta a un canvi de vida, i també conclogué que ‘conversió’ era una millor opció. L'Arxidiòcesi Ortodoxa Grega d'Amèrica la defineix com «una transformació fonamental de la perspectiva i la visió que l'home té del món i de si mateix».

La controvèrsia sobre la traducció ha tingut un impacte teològic considerable. Els Pares llatins traduïren metànoia per paenitentia, cosa que evoca els actes de contrició imposats per l'Església. Martí Luter ho rebutjà, tot insistint que metànoia havia de conservar el seu sentit clàssic de canvi de la manera de pensar. Joan Calví analitzà tant el mot hebreu que significa ‘penediment’ (l'etimologia del qual té a veure amb la idea de fer marxa enrere) i de la paraula grega i arribà a la conclusió que un penediment autèntic requereix allunyar-se d'un mateix, girar-se cap a Déu, abandonar la identitat antiga i prendre una ment nova. La metànoia, com a concepte, és la pedra angular de Les 95 tesis de Luter, encara que en aquest cas sí que preferí el mot alemany Buße (‘penediment’).95 Thesen

En el cristianisme ortodox (incloent-hi les esglésies orientals), la metànoia ha adquirit un significat litúrgic concret: la prosternació com a expressió física de la condició espiritual de l'ànima davant de Déu.

Referències

Categoria:Teologia cristiana Categoria:Grec