El Banc Central del Carib Oriental (en anglès: Eastern Caribbean Central Bank, ECCB) és un banc central supranacional que serveix Anguilla, Antigua i Barbuda, Dominica, Grenada, Montserrat, Saint Kitts i Nevis, Saint Lucia i Saint Vincent i les Grenadines, que són tots membres de l'Organització d'Estats del Carib Oriental (OECS) que utilitzen el Dòlar del Carib Oriental, emès per l'ECCB, com a moneda pròpia. (Altres tres membres de l'OECS, les Illes Verges Britàniques, Guadalupe i Martinica, utilitzen altres monedes.) L'ECCB es va establir l'any 1983, succeint la Junta de Moneda del Carib Britànic (1950–1965) i l'Autoritat Monetària del Carib Oriental (1965–1983). També s'encarrega de la supervisió bancària dins del seu àmbit geogràfic.
Els dos mandats principals són mantenir l'estabilitat dels preus i del sector financer, actuant com a estabilitzador i salvaguarda del sistema bancari a la Unió Econòmica i Monetària del Carib Oriental (OECS/ECCU). El banc té la seu a Basseterre, St. Kitts.
Història L'any 1946, una Conferència Monetària de les Índies Occidentals va veure com Barbados, la Guaiana Britànica, les Illes de Sotavent Britàniques, Trinitat i Tobago i les Illes de Barlavento Britàniques acordaven establir un sistema monetari decimal unificat basat en el dòlar de les Índies Occidentals per substituir l'acord anterior de tenir tres juntes de comissionats de moneda diferents per a Barbados (que també servia a les illes de Sotavent i Barlovento), la Guaiana Britànica i Trinitat i Tobago.WEST INDIES (DECIMAL CURRENCY), 5 June 1946, British House of Commons Hansard El 1950, es va crear la Junta de Moneda del Carib Britànic (BCCB) a Trinitat, amb el dret exclusiu d'emetre bitllets i monedes de la nova moneda unificada i amb el mandat de mantenir una cobertura total de divises per garantir la convertibilitat a per lliura esterlina.
El 1951, les Illes Verges Britàniques es van unir a l'acord, però això va generar descontentament perquè el territori se sentia més atret per la moneda de les veïnes Illes Verges Nord-americanes. El 1961, les Illes Verges Britàniques es van retirar de l'acord i van adoptar el dòlar dels Estats Units com a moneda. El 1964, Trinitat i Tobago es va retirar de la unió monetària (adoptant el dòlar de Trinitat i Tobago), fet que va obligar a traslladar la seu de la BCCB a Barbados.
Sota l'Acord Monetari del Carib Oriental de 1965, el dòlar de les Índies Occidentals Britàniques va ser substituït a la par pel Dòlar del Carib Oriental i la BCCB va ser substituïda per l'Autoritat Monetària del Carib Oriental (ECCA). La Guaiana Britànica es va retirar de la unió monetària el 1966. Grenada, que havia utilitzat el dòlar de Trinitat i Tobago des de 1964, es va reincorporar a l'acord monetari comú el 1968. Barbados es va retirar de la unió monetària el 1972, moment en què la seu de l'ECCA es va traslladar a Basseterre, a St. Kitts.
L'Acord del Banc Central del Carib Oriental, signat a Port of Spain el 5 de juliol de 1983, va establir l'ECCB com l'entitat successora de l'ECCA, amb la tasca de mantenir l'estabilitat i la integritat de la moneda i del sistema bancari de la subregió per facilitar el creixement equilibrat i el desenvolupament dels seus estats membres.
A diferència de l'ECCA, les competències de l'ECCB inclouen la supervisió bancària conjuntament amb els ministeris de finances dels estats membres, convertint-lo en el primer supervisor bancari supranacional de la història, per davant del Banc Central dels Estats de l'Àfrica Occidental i el Banc dels Estats de l'Àfrica Central (que es van convertir en supervisors bancaris el 1990) i del Banc Central Europeu (el 2014). El paper específic de l'ECCB en la supervisió dels bancs offshore, però, varia segons els països de l'OECS, cosa que va portar el Fons Monetari Internacional a observar el 2013 la persistència de "buits en el marc regulatori" aplicable als bancs offshore.
A principis de 2015, el banc va anunciar plans per eliminar gradualment la producció de les monedes d'1 i 2 cèntims. La data es va fixar per a l'1 de juliol de 2015. Es va explicar que fabricar una moneda d'un cèntim costa uns sis cèntims, i uns vuit cèntims per a la de dos cèntims.
Governadors Sir Cecil Jacobs, de 1973 a 1989 Sir K. Dwight Venner, de 1989 a 2015 Timothy Antoine, des de 2015
Referències
Categoria:Organitzacions bancàries internacionals Carib Oriental Categoria:Carib