Lluís Aguiló i Lúcia (València, 21 de setembre de 1950) és un jurista, especialista de la política al País Valencià, lletrat major de les Corts Valencianes (1982-2001) i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (2003-2010).

Biografia Orígens familiars i infància Nasqué el 21 de setembre de 1950 a València, al palau de Castellfort, futura seu de la presidència de la Generalitat valenciana, situat al número 9 del carrer dels Cavallers, dins d'una família burgesa. El seu pare, l'uròleg Ferran Aguiló Suriza, feia les consultes a la casa familiar. El seu avi patern era natural de Manacor («Aguiló» és un cognom típicament xueta) i la seua àvia materna era valenciana, natural de Godella. La seua mare, Pilar Lúcia Mingarro, era filla del polític Lluís Lúcia i Lúcia, figura preeminent de la Dreta Regional Valenciana (DRV), partit actiu durant la Segona República Espanyola.

És el segon fill de 6 germans i germanes.

El 1962, la seua família es traslladà a l'altra riva del Túria, a un edifici nou construït prop dels Jardins de Vivers després de les obres del Pla Sud a conseqüència de la Gran Riuada de 1957.

Rebé l'educació primària i secundària en escoles catòliques privades, en particular les marianistes. Alumne brillant i lector àvid des de ben jove, el seu entorn familiar i educatiu li permeté créixer en un clima de tolerància i de moderació ideològica, i amb un cert benestar econòmic, una situació poc freqüent a la València de la postguerra civil. El seu pare era amic de diverses figures del valencianisme cultural, com ara Carles Salvador, Josep Calatayud Bayà i Adolf Pizcueta, i apuntà els seus fills als cursos de llengua de Lo Rat Penat.

Formació universitària Com molts joves estudiants universitaris durant el franquisme, se li incità a estudiar dret, que cursà a la Universitat de València entre 1967 i 1972. S'especialitzà en dret polític, una matèria que suscitava el seu interés intel·lectual, els cursos de la qual eren impartits per Diego Sevilla Andrés, antic membre de la DRV esdevingut falangista molt proper al règim.

En dissonància amb l'ensenyament rebut, Aguiló optà per realitzar la seua tesina de llicenciatura sobre les eleccions a València durant la Segona República. Gràcies a aquest treball, obtingué el diploma amb la nota «excel·lent» i rebé el premi excepcional de llicenciatura.

Sevilla Andrés l'animà a continuar els seus estudis fins al doctorat i l'incorporà a la facultat com a professor, tot deixant-li, sorprenentment donat el seu conegut perfil, una llibertat total. Aguiló donava suport a manifestos antifranquistes, tractava en els seus cursos dels sistemes polítics dels països occidentals considerats els més avançats (França, Regne Unit, Estats Units), tot evitant al·ludir al règim vigent a Espanya sense ser mai molestat pel seu mentor.

Treballs acadèmics Els primers articles d'Aguiló tractaven de temes (com ara les eleccions al Portugal veí, que tot just havia eixit de la dictadura, o el País Valencià durant la República) que apuntaven clarament vers la democratització de l'Estat espanyol, percebuda com a inevitable i imminent a les files de l'oposició a la dictadura.

Des del seu primer llibre publicat, Las elecciones en Valencia durante la Segunda República («Les Eleccions a València durant la Segona República», 1974), estudi encara limitat a la ciutat de València, apareix una idea que es repetirà en les seues obres posteriors : la política del País Valencià es caracteritzà històricament per una sèrie de trets específics que li donaren unes bases substancialment distintes de la resta de l'Estat. El 1976, en una obra considerablement més extensa (Sociología electoral valenciana. 1903-1923, «Sociologia electoral valenciana. 1903-1923»), amplia el territori estudiat a tota la província de València.

El 1979, enmig del debat sobre l'Estatut valencià, publicà amb els també juristes Vicent Franch i Manuel Martínez Sospedra, un llibre prologat per Manuel Broseta dedicat a les reivindicacions valencianes d'autonomia.

El 1980, complementà el seu treball anterior amb una anàlisi més centrada en els partits polítics i tenint en compte els primers resultats electorals de la democràcia (El sistema de partits polítics al País Valencià).

Posteriorment, fou l'autor i contribuí a nombroses altres obres tractant de la mateixa temàtica o d'altres connexes.

Responsabilitats institucionals En novembre del 1982, Lluís Aguiló, als 32 anys d'edat, fou nomenat lletrat major de les Corts Valencianes, càrrec que ocupà durant gairebé 19 anys.

Entre 2003 i 2010, exercí les mateixes funcions a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Referències

Bibliografia

Categoria:Professors de la Universitat de València Categoria:Alumnes de la Universitat de València Categoria:Corts Valencianes Categoria:Juristes valencians contemporanis Categoria:Acadèmia Valenciana de la Llengua Categoria:Professors universitaris valencians Categoria:Valencians del segle XXI Categoria:Juristes de València Categoria:Docents de València Categoria:Valencians nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1950