Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1343-1387), duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387) i finalment comte d'Empúries (1386-1387).
Orígens familiars Fill del rei d'Aragó i comte de Barcelona, Alfons III el Benigne i la seva primera esposa, Teresa d'Entença. Mentre ell fou designat hereu del seu pare a la Corona d'Aragó, el seu germà, l'infant Jaume, fou nomenat hereu del comtat d'Urgell.
Matrimonis i descendents miniatura|Un alfonsí de Sardenya, de Pere III el Cerimoniós El 25 de juliol de 1338 es va casar a Alagó (llavors seu de la senyoria d'Alagón, actualment inscrit a la província de Saragossa) amb Maria de Navarra, filla de la reina de Navarra Joana II i Felip III Evreux, de la qual tingueren quatre fills: La infanta Constança d'Aragó (1343-1363), casada el 1361 amb Frederic III de Sicília. La infanta Joana d'Aragó (1344-1385), casada el 1373 amb Joan I d'Empúries. La infanta Maria d'Aragó (1345-1348). L'infant Pere d'Aragó (1347), nascut l'any de la mort de Maria de Navarra.
El 15 de novembre de 1347 es casà a Barcelona amb Elionor de Portugal, filla d'Alfons IV de Portugal, la qual moriria l'any següent, sense descendència, a causa de la pesta negra.
El 27 d'agost de 1349 es casà a la catedral de València amb la seva cosina segona Elionor de Sicília, filla de Pere II de Sicília, amb la qual tingué: l'infant Joan d'Aragó (1350-1395), rei d'Aragó i comte de Barcelona. l'infant Martí d'Aragó (1356-1410), rei d'Aragó i comte de Barcelona. la infanta Elionor d'Aragó (1358-1382), que es casà el 1375 amb Joan I de Castella. l'infant Alfons d'Aragó (1362-1364).
L'11 d'octubre de 1377 es casà de nou a Barcelona amb la que seria la seva quarta dona, Sibil·la de Fortià, i amb la qual tingué tres fills: l'infant Alfons d'Aragó (1376-1377), comte de Morella, legitimat el 1377. l'infant Pere d'Aragó (1379). la infanta Isabel d'Aragó (1380-1424), casada el 1407 amb Jaume II d'Urgell.
A la seva mort, el 1387, fou succeït per Joan el Caçador, el més gran dels seus fills mascles.
Política interna Guerra de la Unió
miniatura|Escut de Pere el Cerimoniós a la porta Reial Monestir de Santa Maria de Poblet La Guerra de la Unió (1347-48) enfrontà d'una banda el mateix sobirà Pere III el Cerimoniós i les tropes que li eren fidels, coneguts com la Fraternitat, i de l'altra la coalició formada per les anomenades Unió de València i Unió d'Aragó, lligues constituïdes per alguns nobles i el braç popular de les ciutats i viles que s'adheriren al moviment senyorial. El territori de Catalunya es mantingué en aquest cas fidel al rei.
Les hostilitats s'iniciaren el 1347 al Regne de València, on hi va haver un avalot contra el rei encapçalat per la ciutat de València i seguit per bona part de les viles i llogarets del regne. Les classes populars, després d'un seguit de males collites, protestaven contra l'autoritarisme de Pere el Cerimoniós i la càrrega fiscal que suportaven i que tenia per objecte finançar les seves conquestes exteriors.Agustín Rubio Vela, Epistolari de la València medieval, p.27
Al Regne d'Aragó, la Unió d'Aragó no acceptava que el rei hagués nomenat hereva de la corona la seva filla gran Constança d'Aragó i de Navarra i les hostilitat bèl·liques començaren a principis de 1348. La guerra acabà amb la victòria reial a la batalla de Mislata i comportà l'abolició, el 14 d'octubre de 1348, dels Privilegis de la Unió, unes concessions atorgades pel rei Alfons II el Franc a la noblesa aragonesa i valenciana que dataven de 1288, i la repressió dels dirigents de la revolta.
Generalitat de Catalunya miniatura|esquerra|Retrat atribuït a Pere el Cerimoniós obra de Jaume Mateu (1382-1452)
Durant el seu regnat es configurà la Generalitat, a les Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera de 1358 i 1359. Castella havia envaït Aragó i València, i això donà lloc a enfrontaments bèl·lics que ocasionaven grans despeses a la corona. Per això, les Corts van designar dotze diputats amb atribucions executives en màteria fiscal i uns "oïdors de comptes" que controlarien l'administració del donatiu reial. No serà, però, fins a les següents Corts de Montsó (1362) quan la institució tindrà caràcter permanent sota l'autoritat de Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359), qui ha estat considerat el primer President de la Generalitat.
Degut al perill d'estar molt proper al mar el monestir de Santa Maria de Montsió, llavors priorat per Constança de Bellera i del qual el rei n'era un gran protector, el 14 de setembre de 1370 va cedir uns patis i unes cases prop de l'hospital d'en Colom i la casa anomenada d'en Porta, perquè les monges d'aquest convent quedessin més protegides.Editorial Base Col·lecció Base Històrica, Abadesses i priores a la Catalunya Medieval, pàg. 247 a 250, llibre de Maria Carme Roca i Costa ()
Títols i apanatges El 1356 crea de nou el Comtat d'Osona i el cedeix a Bernat III de Cabrera, però el 1364 el títol s'integra definitivament a la Corona.
El 1386 confiscà el comtat d'Empúries, que fou incorporat a la corona, al seu gendre Joan I d'Empúries. Aquest s'havia rebel·lat contra el rei per les seves núpcies amb Sibil·la de Fortià i donà suport a la causa de Joan I contra el seu pare.
Política externa Guerra contra Gènova miniatura|Caplletra N d'un manuscrit en català: Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort. Nos [...]. (BNF, ms. esp. 99, f.1)
Tot i haver signat la pau amb Gènova en 1336, el 1351 entrà en la guerra venecianogenovesa contra Gènova, al costat de Venècia, perquè els genovesos promovien revoltes a Sardenya. En aquesta guerra, els genovesos ocuparen l'Alguer, d'on foren foragitats per l'estol català el 1354 i amb la Pau de Sanluri Marià IV d'Arborea obtingué l'autonomia per al jutjat i Pere el Cerimoniós ocupà novament l'Alguer, que fou repoblada amb catalans, la qual cosa explica que aquesta ciutat sarda sigui encara avui catalanoparlant. En un document reial datat del 24 de juny de 1355 Pere el Cerimoniós fixà que la meitat superior de l'escut de l'Alguer havia d'estar formada pel Senyera Reial, fet que avui encara es manté.
Més endavant Pere III hagué de sufocar la rebel·lió dels Arborea a l'illa (1364-86), encarregant una fracassada expedició a Walter Benedict en 1372 i una segona en 1372 a Gilabert de Cruïlles i a les corts de Barcelona de 1368 es convocà l'usatge Princeps namque per fer front a una amenaça exterior al Pallars.
Guerra contra Castella
Pel Pacte de Madrid de 1339, ajudà Alfons XI de Castella a defensar-se del Marroc, en la batalla naval de Ceuta, la conquesta d'Algesires (1344) i en l'intent de conquesta de Gibraltar (1349).
També protagonitzà l'anomenada guerra dels dos Peres el 1356, amb Pere I el Cruel de Castella, el qual intentava recuperar els territoris murcians que havien passat al Regne de València, havent d'activar l'usatge princeps namque amb les campanyes castellanes de 1359 i 1364. Acabà el 1375 amb el Tractat d'Almazán, sense vencedors ni vençuts. Els desastres d'aquesta guerra es van afegir a la Pesta Negra i altres de naturals, com una gran sequera i diverses plagues de llagosta.
Reannexió del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó miniatura|esquerra|Cirmera creada per Pere IV d'Aragó el Cerimoniós. Armorial de Gelre
Quan començà el regnat de Pere el Cerimoniós, governava el regne de Mallorca el seu cunyat, i oncle llunyà, Jaume III de Mallorca, besnet de Jaume el Conqueridor. Segons el tractat de Perpinyà de 1279 entre Pere II i Jaume II de Mallorca, el rei mallorquí era vassall del catalanoaragonès, infeudació renovada pel tractat d'Argelers, el juny de 1298. Després de la signatura dels dos tractats, però, Jaume II expressà la seva protesta de la infeudació mitjançant documents secrets (1279, 1302) perquè aquesta era contrària al testament de Jaume I.
Després d'enfrontar-s'hi per diverses qüestions, el 1343 Pere el Cerimoniós declarà el rei de Mallorca culpable en el procés obert contra ell i, en compliment de la sentència, envaí Mallorca i derrotà les tropes de Jaume III de Mallorca a Santa Ponça. El 1344 conquerí també el Rosselló, i després de rendir-se Jaume III fou desposseït del seu regne. Tanmateix se li respectà la senyoria de Montpeller, des d'on intentà recuperar la Cerdanya i el Conflent. Jaume III atacà Mallorca el 1349 i el rei activà de nou l'usatge princeps namque i el pretendent fou vençut definitivament a la batalla de Llucmajor, en la qual morí.
Després de la mort i derrota de Jaume III de Mallorca, l'any 1349, Pere el Cerimoniós permeté a Jaume IV de Mallorca, empresonat fins a l'any 1362, mantenir aquest títol de forma purament formal. Jaume s'alià amb Lluís d'Anjou i reclutà un exèrcit de 6.000 mercenaris, amb els quals va envair Catalunya l'agost de 1374 travessant els Pirineus per Conflent, fent una guerra de saqueig i destrucció, i arribant a Sant Cugat del Vallès, mentre els castellans atacaven per Borja. A la mort de Jaume IV l'any 1375, Pere el Cerimoniós assumí el Regne de Mallorca amb l'oposició d'Elisabet de Mallorca, hereva legal del seu germà, però el Cerimoniós incorporà definitivament el Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó, que es mantindrà fins als Decrets de Nova Planta de 1714.
Obres de la Cancelleria reial del rei en Pere terç miniatura|L'escut de Pere III el Cerimoniós (Recreació).
El rei en Pere IV d'Aragó (Pere terç) impulsà l'obra literària produïda per la Cancelleria Reial. La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó i va ser fundada per Jaume I l'any 1276; s'ocupava de la redacció de tota mena de documents administratius: certificacions, lletres reials o llicències, entre d'altres. Presidia la cancelleria el canceller, que era assistit per un vicecanceller, un guardasegells (o protonotari del segell) i diversos notaris i escrivans (amb el temps es distingiran les funcions del notari, que serà un redactor, de l'escrivà, que serà un copista material dels document); la Cancelleria Reial també comptava amb diversos oficials subalterns amb la missió d'escalfar els segells, portar el registre, etc.
Crònica particular de Pere el Cerimoniós
La Crònica de Pere el Cerimoniós és una de les quatre grans Cròniques, i se centra en el regnat d'Alfons el Benigne i del seu fill, Pere el Cerimoniós. Està escrita de manera autobiogràfica però va ser escrita pels seus escrivans, i és molt propagandística, ja que sempre pretén justificar les accions dels monarca. El seu estil és molt acurat i correcte, però no té la vivesa de les cròniques anteriors. També encarregà una còpia del Llibre dels fets al copista Joan de Barbastre, de la Cancelleria Reial de Barcelona.
Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona
Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al , d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós. També es coneixen amb el nom de Crònica general de Pere III el Cerimoniós, per contraposició a la Crònica particular de Pere el Cerimoniós, i més comunament com a Crònica de Sant Joan de la Penya i en llatí Cronica Regum Aragonum et Comitum Barchinone.
Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago
Les Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago són el conjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere IV d'Aragó el Cerimoniós sobre funcionament de la Casa reial d'Aragó. Annexa a les Ordinacions de la Casa reial hi ha les ordinacions sobre el ceromonial de coronació dels reis d'Aragó.
L'ensenyament superior en temps del Cerimoniós