Notes: L'ortografia utilitzada en aquest article és la de Sud-àfrica, no la de Lesotho. Per a una discussió de les diferències entre els dos, vegeu les notes sobre l'ortografia sesotho. Les explicacions dels noms són exemples de relacions amb el folclore i no necessàriament precisos. A diferència del calendari gregorià, l'inici de l'any sotho, Selemo sa Basotho (nou any dels Basotho) ve determinat per l'observació astronòmica. Cada any nou comença amb l'aparició de la primera lluna nova després del solstici d'hivern, que és el moment òptim per preparar la terra per a la sembla. El 2023, per exemple, el nou any basotho va començar el 20 de juliol.

No obstant això, la llengua sesotho té noms tradicionals per als mesos del internacionalment adoptat calendari gregorià. Els noms conserven la connexió profunda que el poble basotho li atribueix al món natural i la seva importància en l'agricultura.

Tot i que els noms dels mesos no s'utilitzen pel públic en general, s'utilitzen habitualment en notícies i altres mitjans de comunicació. Els noms de les estacions i els dies de la setmana són utilitzats per tots els parlants.

Mesos Els noms dels mesos (dikgwedi) indiquen esdeveniments naturals i agrícoles especials que tradicionalment van succeir durant el període. Com que eren ramaders que vivien a les regions semiàrides d'Àfrica del sud, el poble basotho necessitava una comprensió profunda de l'agricultura i del món natural per garantir la seva supervivència.

L'any comença aproximadament al mes d'agost, quan es planten les llavors en previsió de l'explosió de vida del mes següent. El calendari basotho té 28 dies i 13 mesos.Les explicacions dels noms són exemples folclòrics i no són necessàriament precisos.

 Phato (Pht.) (agost) – del verb -fata (cavar) els camps es preparen en previsió de l'esclat de vida dels pròxims mesos. Lwetse (L.) (setembre) - l'herba creix i les vaques s'engreixen. Produeixen tanta llet que s'utilitza l'expressió lebese le wetse (la llet s'ha vessat). Mphalane (Mph.) (octubre) – abreviatura del nom compost Mphalane-ya-leshoma que significa "els brots florals de la planta Boophone disticha". Es diu que aquesta és l'època en què la flor comença a produir brots. Pudungwana (Pn.) (novembre) – temps de cria dels nyus. El nom és un diminutiu de pudumo (nyu). Tshitwe (Tsh.) (desembre) – durant aquesta època hi ha grans quantitats d'una espècie de saltamartí petit (tshitwe). Les vaques comencen a produir menys llet en aquest període i es diu que les vaques són munyides pels tshitwe. Pherekgong (Ph.) (gener) – els conreus comencen a créixer i instal·len espantaocells. Erigeixen petites estructures i phera ka khong (col·loquen les bigues amb trossos vells de fusta seca). Hlakola (Tlh.) (febrer) – les plantes de sorgo alliberen una substància blanca (modula), que indica l'aparició de les panotxes. A mesura que les panotxes emergeixen, es diu que les modula s'estan netejant, i aquest nom és una abreviatura de Hlakola-modula ("Neteja les modula"). Hlakubele (Thlb.) (març) – els grans de sorgo ja són visibles i els ocells comencen a menjar-se'ls. El nom és un nom compost de tlhaku tsa mabele (grans de sorgo). Mmesa (M.) (abril) – hi ha grans quantitats d'una espècie de saltamartí anomenada mohlwane. Els pastors fan fogueres a la nit i mengen blat de moro rostit amb mohlwane. D'aquí va sorgir la dita Mmesa mohlwane ha a panye (cal ser diligent quan es fa una feina, literalment: el torrador de mohlwane no parpelleja); el nom prové de la primera paraula d'aquesta dita Mmesa (el torrador). Motsheanong (Mtsh.) (maig) – els grans de sorgo s'han endurit massa perquè els ocells els puguin menjar. Es diu que les plantes se'n riuen dels ocells, i el nom és una contracció de motsheha dinong (el qui riu dels ocells). Phuptjane (Phn.) (juny) – comença l'hivern, sembla que totes les plantes moren i molts animals salvatges emigren. Es diu que la Natura reté la vida. El nom significa "una petita retenció" i és un diminutiu del nom del mes següent. Phupu (Php.) (juliol) – tot sembla completament mort i sense vida. La Natura està completament continguda.

Estacions Com moltes altres societats de l'Àfrica subsahariana que històricament van viure en regions tropicals, les persones de parla sesotho generalment només reconeixen dues estacions (dihla). Tanmateix, existeixen noms per a les quatre estacions tradicionals de l'Europa occidental. L'any comença aproximadament a l'agost o setembre, quan es planten els cultius.

Selemo (primavera) – del verb -lema (plantar). Selemo és també el nom més comú per any. Lehlabula (estiu) – aquest nom s'utilitza per la primavera i per l'estiu. Lehwetla (tardor) – de l'antiga arrel Proto-Bantu -ginja (estació càlida). Mariha (hivern) – de l'antiga arrel Proto-Bantu -tîka (fred, estació freda, nit). Aquesta paraula és la que sovint s'utilitza per referir-se a la tardor i a l'hivern.

Dies de la setmana El concepte de dividir el mes en quatre setmanes de set dies (libeke, de l'afrikaans "setmana") és una innovació europea recent. La setmana comença el dilluns.

Mantaha (Lp.) (Dilluns) Labobeli (Lb.) (Dimarts) - contracció de letsatsi la bobedi (segon dia) Laboraro (Lr.) (Dimecres) - tercer dia Labone (Ln.) (Dijous) - quart dia Labohlano (Lhl.) (Divendres) - cinquè dia Moqebelo (Lq.) (Dissabte) - uMgqibelo - el final, del verb ukugqipa Sontaha (Ls.) (Diumenge) - dia del Senyor

Referències

Bibliografia Coupez, A., Bastin, Y. i Mumba, E. 1998. Reconstruccions lexicales bantoues 2 / Reconstruccions lèxiques bantúes 2 . Tervuren: Musée royal de l'Afrique centrale. Mabille, A., Dieterlen, H., i Paroz, RA 1950. Southern Sotho-English Dictionary. Morija Sesuto Book Depot. Motingoe, MM, 2008. Letshwao la Bomodimo Dingolweng tsa Sesotho: Manollo ya Semiotiki (The Signs of Godhead in Sesotho Literature: A Semiotic Exposition). Tesi (MA (Llengües africanes)), North-West University . http://dspace.nwu.ac.za/handle/10394/2517

Categoria:Calendaris Categoria:Cultura de Lesotho