Carmina Balaguer MuñozAlgunes referències posen «Balagué» i altres «Balaguer». La forma correcta és «Balaguer», confirmat per Maruja Pelegrín. (El Prat de Llobregat, Barcelona, 1933 - 4 de maig de 2026), va ser cofundadora del primer Centre de Planificació Familiar del Prat, juntament amb Maruja Pelegrín, que va ser el primer d'Espanya al 1977, i va ser una activista pels drets de la salut reproductiva.

Biografia Va néixer a El Prat de Llobregat i es va criar en un entorn familiar format per la seva mare i l’àvia, així com per les treballadores del taller de costura de la seva mare, que exercia de modista. El seu pare, molt implicat en la vida local —primer com a jesuïta i posteriorment com a pastor protestant—, va morir quan ella tenia set anys. Arran d’aquesta situació, va deixar l’escola als onze anys i es va incorporar al món laboral a la fàbrica de La Seda.

Als vint-i-tres anys va deixar de treballar quan contraure matrimoni amb un home del Prat compromès políticament amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), organització en la qual ella també va militar. La parella va tenir tres fills.

Des de jove, Balaguer es va mostrar sensibilitzada envers la situació de les dones, prenent consciència de la doble explotació —de classe i de gènere— que aquestes patien. Igualment, va identificar la sexualitat com un àmbit en què aquesta opressió es manifestava.

Durant la dècada de 1970, la seva militància en un partit d’esquerres en situació de clandestinitat va comportar l’empresonament del seu marit al centre penitenciari de La Model. En aquest període va entrar en contacte amb altres dones vinculades a presos polítics, amb les quals va conèixer diverses realitats de la sexualitat femenina. En aquest entorn va tenir coneixement del dispositiu intrauterí (DIU) i d’altres mètodes anticonceptius.

Fundació del Centre de Planificació Familiar del Prat A mitjan anys setanta, Balaguer comença a participar amb la Vocalia de Sanitat i Dones de l'AVV Llevant, on dones del barri rebien xerrades sobre sexualitat i és en aquest moment quan contacten amb un grup de metges i personal sanitari de l'Hospital Clínic que començaven a treballar com a centre de planificació encobert. Aquesta participació la compaginava amb la seva tenda de Joguines que tenia a l'avinguda del Remolar.

Allà van conèixer al doctor Guillem Hernández, ginecòleg compromès amb la mateixa causa, que les va ajudar a muntar el Centre de Planificació Familiar entre 1975 i 1977. Era un local molt petit a la carretera de la Marina, on treballaven de manera clandestí.

El maig del 1976, Balaguer i Pelegrín participen en les Primeres Jornades Catalanes de les Dones que es van celebrar al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Aquestes jornades van esdevenir un esclat de força del moviment feminista, a través de les associacions de veïns i veïnes dels barris i de grups de dones que es van crear en els darrers anys de la dictadura franquista.

El 11 de març de 1977 s'obre el Centre de Planificació Familiar del Prat, amb la intenció de posar de manifest que hi havia una necessitat que l'administració havia de cobrir. Al començament només s'obria un dia a la setmana, i en funció de la demanda havien incrementant les obres. Durant tres anys ningú no va cobrar cap mena de remuneració. Les dones pagaven estrictament el que costava el material.

Al cap d'un any de funcionament, es van traslladar a un local amb millors condicions a la carretera de la Bunyola, on el servei s'oferia cada dia de la setmana.

Un cop es van constituir els primers Ajuntaments democràtics, Balaguer i Pelegrín, van assessorar i col·laborar amb altres municipis per la implementació de Centres de Planificació Familiar arreu del país. Així li van seguir d’altres impulsats i autogestionats per dones el mateix any 1977 i 1978 en altres barris de Barcelona: Sarrià, Sagrada Família i El Clot, El Carmel, Sant Gervasi entre d’altres.

El 1980, el Centre de Planificació Familiar va passar a ser de gestió de l'Ajuntament del Prat de Llobregat. La primera subvenció que van rebre va ser d'un milió de pessetes (6.000€) pagades per la Diputació de Barcelona i gestionades per l'Ajuntament. Més tard, el Centre es va ubicar a l'ambulatori 17 de setembre, tal com demanen els professionals i les usuàries de Planificació Familiar.

El 1989, Carmina Balaguer i Maruja Pelegrín, junt amb l’equip de professionals sanitaris i administratius, van crear un centre dedicat a l’atenció sexual dels joves, el Servei d’Informació sobre Sexualitat i Anticoncepció (SISA). El centre es va orientar cap a la prevenció de les malalties de transmissió sexual en joves. I el 1990-1992 van crear uns grups per treballar específicament sobre la menopausa.

Carmina Balaguer es va jubilar l'any 1996, tot i que va continuar vinculada al feminisme des de l'Associació de Dones Progressistes Frida Kahlo del Prat.

Actualment el Centre de Planificació Familiar està ubicat al Centre d'Atenció Primària (CAP) Ramona Via i forma part del programa d'atenció a la dona (ASSIR - Atenció Salut Sexual i Reproductiva) del Catsalut.

Reconeixements Premis Ciutat del Prat 2009: Carmina Balaguer i Maruja Pelegrín, per la seva contribució a fomentar els valors de la llibertat i la igualtat de les dones, en ser les promotores i fundadores del primer Centre de Planificació Familiar del Prat i d'Espanya, el 1977. Premis APFCiB (Associació de Planificació Familiar de Balears i Catalunya ) i CJAR (Centre Jove d'Anticoncepció i Sexualitat) 2017.

Referències

Categoria:Feministes catalans del sud contemporanis Categoria:Comunistes catalans del sud Categoria:Feministes del segle XXI Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Polítics pratencs Categoria:Morts al Prat de Llobregat Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX