Veronica peregrina és una planta amb flors del gènere Veronica que actualment s'inclou dins de la família de les plantaginàcies.Es pot trobar en ambients ruderals una mica humits i amb el sòl remogut, a una bona part del món. Malgrat és una espècie originària del continent americà ha estat introduïda accidentalment a molts països, entre els quals a gran part d'Europa i als Països Catalans.
Descripció Totes les veròniques són bastants semblants, amb les fulles oposades i les típiques flors petites, que en aquest cas són blanquinoses, amb 2 estams i quatre pètals soldats a la base, dels quals un és més petit. Un grup prou nombrós de veròniques dels Països Catalans són herbes anuals, que completen tot el seu cicle vital en una sola temporada. Flora Iberica ha separat aquest grup d'espècies dins de la secció Pocilla (seguint la proposta de Dumortier).
la verònica peregrina és una herba anual amb tiges ascendents que pot arribar a fer una mica més d'un pam d'alçada. És una planta glabra o glabrescent. Les fulles oposades, atenuades en un curt pecíol, són oblongues o espatulades i estan finament dentades, de vegades pràcticament enteres. Les flors són molt petites, de 3-5 mm de diàmetre, de color blanc o blau molt clar i cauen aviat. Apareixen a l'axil·la d'unes bràctees linears-lanceolades prou diferents de les fulles normals, més llargues que les flors, amb els peduncles florals més curts que el calze. El calze(3-5mm) és poc més llarg que la càpsula (fruit)(3-4 mm) que és més ampla que llarga i te l'estil molt curt (menys de 0'5 mm).
Les veròniques anuals tenen les flors formalment agrupades en un raïm terminal. A La verònica peregrina, aquesta inflorescència, que pot portar entre 5 i 40 flors, és bastant aparent i es veu clarament separada de la regió foliar. Es diferencia també d'altres veròniques anuals amb fulles dentades (com Veronica arvensis o Veronica acinifolia) per l'absència de pèls en el calze i la forma de les fulles.
Hàbitat i distribució És una espècie que viu en ambients ruderals, de distribució cosmopolita, tot i que a Europa, Àsia i Àfrica ha estat introduïda per l'home. A la península Ibèrica apareix de forma esporàdica en terrenys humits. Als Països Catalans s'ha trobat a l'interior, en vores de riu i prop d'alguns embassaments de la conca del Segre (Oliana i el pantà de Sant Antoni) i prop del litoral, al Baix Ebre, voltants de Barcelona, pobles del Montseny, el pantà de Sau o el Montnegre-Corredor i a la Marina Baixa, al País Valencià
Taxonomia Veronica peregrina va ser descrita inicialment per Linné el 1753, a la seva obra principal Species Plantarum.
L'epítet específic "peregrina" fa referència al caràcter foraster i viatger de l'espècie que ha vingut des d'Amèrica i ha colonitzat nous indrets.
Referències
Categoria:Veronica