Veronica praecox és una planta amb flors del gènere Veronica que actualment s'inclou dins de la família de les plantaginàcies. Es pot trobar en ambients ruderals, camps de cultiu i pradells terofítics d'Europa i el nord d'Àfrica.
Descripció Totes les veròniques són bastants semblants, amb les fulles oposades i les típiques flors petites, que en aquest cas són de color blau vius, amb 2 estams i quatre pètals soldats a la base, dels quals un és més petit. Un grup prou nombrós de veròniques dels Països Catalans són herbes anuals, que completen tot el seu cicle vital en una sola temporada. Flora Iberica ha separat aquest grup d'espècies dins de la secció Pocilla (seguint la proposta de Dumortier).
la verònica precoç és una herba anual amb tiges més o menys ascendents que fa aproximadament un pam d'alçada. És una planta tota ella pubescent, també amb pèls glandulífers. Les fulles oposades, sèssils, són amplament ovades o en forma de cor, profundament dentades i que es van fer progressivament més petites cap a la part superior de la tija. Les flors són una mica més grans que les de Veronica arvensis, de 5–7 mm de diàmetre. Apareixen a l'axil·la d'unes bràctees amb formes variables, les superiors més o menys linears i gairebé enteres i les inferiors més semblants a les fulles normals. Els pedicels són una mica més llargs que el calze, que és més petit(2-3mm) que la càpsula (fruit) (4–5 mm), inflada i pubescent sobretot al marge i que te l'estil més llarg (2 mm) que ultrapassa la part superior del fruit. Tots aquests caràcters també son diferencials amb la verònica arvense.
Hàbitat i distribució És una espècie que viu en ambients ruderals, camps i vores de camins, de distribució laxament mediterrània. A la península Ibèrica és una espècie prou comuna arreu, però falta a l'etrem més occidental i tampoc s'ha trobat a les illes Balears. Als Països Catalans viu a les contrades mediterrànies amb una certa continentalitat, habitualment a l'estatge montà, de 200 a 2000 m d'altitud.
Taxonomia Veronica praecox va ser descrita inicialment pel botànic italià Carlo Allioni el 1789, a la seva obra "Auctarium ad floram Pedemontanam" sobre la flora del Piemont.
L'epítet específic "praecox" fa referència al fet que és una planta que floreix precoçment, a partir del mes de març.
Referències
Categoria:Veronica