miniatura|290x290px|Sarcòfag de sant Gregoris d'Albània en la cripta funerària El Monestir d'Amaras (en armeni: Ամարաս վանք) és un monestir armeniThomas De Waal/The Caucasus: An Introduction/ Oxford University Press -2018, pàg.103-312. en la disputada regió de l'Alt Karabakh, a prop de la Vila de Sos de jure en el Districte de Khojavend d'Azerbaidjan, de facto en la Província de Martuni de l'autoproclamada República d'Artsakh. Era un important centre religiós i educacional de l'Armènia medieval.Hasratian, MM (1975). "Ամարասի ճարտարապետական համալիրը [Complex arquitectònic d'Amaras]". Lraber Hasarakakan Gitutyunneri (en armeni) (5): 35-52.
A Azerbaidjan, el monestir també s'anomena d'Amaras (àzeri: Amaras monastırı); l'estat àzeri nega la seua herència apostòlica armènia, i s'hi refereix com a "Església albanesa caucasiana".
Història Segles IV i V D'acord amb els cronistes medievals, Faust de Bizanci i Moisés de Dascurene, Gregori l'Il·luminador, el sant patró i evangelitzador d'Armènia, fundà el Monestir d'Amaras al .Fausto, o Bizantino. História Armênia. Erevã. 1987. página 17.Moisés de Dascurã. História de Aluank. Llibre I. Capítol XIV.
Amaras fou lloc d'enterrament del net de Gregori l'Il·luminador, Gregoris d'Albània, mort el 338. Un túmul construït per a les seues restes mortals encara sobreviu sota l'absis de l'església de Sant Gregoris, del segle XIX.
Al començament del segle V, Mesrop Maixtots, l'inventor de l'alfabet armeni, va establir a Amaras la primera escola que va emprar la seua escriptura.Viviano, Franco. "O Renascimento da Armênia", National Geographic Magazine , març de 2004.John Noble, Michael Kohn, Danielle Systermans. Geórgia, Armênia e Azerbaijão. Planeta solitário; 3 edição (1 de maig de 2008), p. 307.
Destrucció i regeneració (segles XIII-XIX) El monestir fou saquejat al segle XIII pels mongols, destruït el 1387 durant la invasió de Tamerlà i derruït altra volta el segle XVI.
Amaras degué ser posteriorment abandonat i, en la primera meitat del , el monestir servia de fortalesa de frontera per a les tropes imperials russes.
L'Església Apostòlica armènia recuperà el monestir el 1848. L'església del monestir sembla haver estat molt danyada durant el període d'ocupació militar, perquè se'n va construir una de nova. Aquesta nova església, dedicada a sant Gregoris d'Albània, es va edificar al 1858 i la pagaren els armenis de la ciutat de Xuixa. Encara sobreviu i és una basílica de tres naus construïda en pedra blanca brillant.
Tomba de sant Gregoris Sant Gregoris fou enterrat a l'extrem est de l'ara desapareguda església de Sant Gregori. Els arqueòlegs pensen que l'entrada oriental del túmul, que no és comuna en l'arquitectura tradicional de l'església, s'inspira en la Basílica del Sant Sepulcre de Jerusalem (Palestina). El 489 Vachaga III, rei d'Albània del Caucas, va renovar Amaras, i construí una nova capella per a les restes mortals de Sant Gregoris. En els segles posteriors va ser construïda una església sobre aquesta capella tomba.
Davall l'altar de l'església de Sant Gregoris hi ha una cambra a l'extrem oest. Un passatge bloquejat en l'extrem est indica que també hi havia una entrada en aquesta direcció. La cambra de la tomba amb volta té 1,9 m d'amplària, 3,75 m de longitud i 3,5 m d'alçada. La meitat superior de l'estructura ara és totalment subterrània. Alguns detalls esculpits daten estilísticament del segle V.
Galeria '''
Referències
Categoria:Església Apostòlica Armènia Categoria:Història de l'Azerbaidjan Categoria:Monestirs