Veronica acinifolia és una planta amb flors del gènere Veronica que actualment s'inclou dins de la família de les plantaginàcies. Es pot trobar en pradells terofítics humits, fins i tot inundables a Europa i Àsia central. Als Països Catalans és molt rara.
Descripció Totes les veròniques són bastants semblants, amb les fulles oposades i les típiques flors petites, que en aquest cas són de color blavís, amb 2 estams i quatre pètals soldats a la base, dels quals un és més petit. Un grup prou nombrós de veròniques dels Països Catalans són herbes anuals, que completen tot el seu cicle vital en una sola temporada. Flora Iberica ha separat aquest grup d'espècies dins de la secció Pocilla (seguint la proposta de Dumortier).
Veronica acinifolia és una petita herba anual amb tiges més o menys ascendents que no acostuma a superar els 20 cm. És una planta pubescent, sobretot a la tija, també amb pèls glandulífers. Les fulles oposades, curtament peciolades, són ovades o en forma de cor, lleugerament i irregularment dentades, glabrescents o amb pèls glandulars. Les flors són petites, de 3-6 mm de diàmetre, de color blau. Apareixen a l'axil·la d'unes bràctees una mica més petites que les fulles normals. El fruit és una càpsula (fruit) bilocular, amb pèls al marge al marge i te dues parts arrodonides. L'estil és curt (1 mm) i no ultrapassa l'escotadura que forma les dues parts del fruit.
El caràcter més definitiu per diferenciar-la d'altres petites veròniques anuals, pubescents i amb fulles ovalades, (com Veronica praecox o Veronica arvensis) serien els pedicels de les flors que fan de 3 a 7, o fins a 10 mm de llarg, molt més que el calze (2-3 mm) i una mica més llargues que les bràctees que porten les flors, fet que dona un aspecte lax a la inflorescència. Les fulles subenteres o lleugerament dentades recorden a les de Veronica peregrina, però aquesta espècie té el calze glabre.
Hàbitat i distribució És una espècie que viu en ambients ruderals, camps, vores de camins, pradells terofítics molt humits del sud d'Europa i Àsia central. A la península Ibèrica és una espècie apareix de forma esporàdica i puntual, sobretot a la part occidental, encara que s'ha trobat també en algunes comptades poblacions a l'Empordà i a la Catalunya del Nord.
Taxonomia Veronica acinifolia va ser descrita inicialment per Linné a la seva obra principal Species Plantarum, però a la segona edició (el 1762).
L'epítet específic "acinifolia" fa referència al fet que té les fulles com una petita planta aromàtica, que Plini va anomenar akinos i es creu que era la Calamintha.
Referències
Enllaços externs
Imatges de l'espècie a reservons-la-nature.fr Imatges de l'espècie a flore Alpes
Categoria:Veronica