Il gatto a nove code és una pel·lícula giallo del 1971 dirigida per Dario Argento i basada en una història d'Argento, Luigi Cozzi, Dardano Sacchetti i Bryan Edgar Wallace, aquest últim sense acreditar. El film és protagonitzat per James Franciscus, Karl Malden i Catherine Spaak. Forma part de l'anomenada «Trilogia dels animals» d'Argento, juntament amb L'uccello dalle piume di cristallo i 4 mosche di velluto grigio. El títol fa referència als nou fils d'investigació seguits pels protagonistes per resoldre un assassinat. Es va doblar i subtitular al català.
La trama s'inicia amb un robatori al Institut Mèdic Terzi. Poc després, el doctor Calabresi és assassinat després d'intentar fer xantatge a la persona responsable de la intrusió. El periodista Carlo Giordani i Franco «Cookie» Arnò, un exreporter cec, investiguen el cas després de descobrir irregularitats en una fotografia relacionada amb la mort de Calabresi. A mesura que avança la investigació, apareixen nous assassinats vinculats a l'institut i a un estudi sobre el síndrome XYY, que segons els investigadors podria estar relacionat amb una «tendència criminal».
El repartiment inclou també Pier Paolo Capponi com el superintendent Spimi, Horst Frank com el doctor Braun, Rada Rassimov com a Bianca Merusi i Aldo Reggiani com el doctor Casoni. La pel·lícula culmina amb la revelació que Casoni és l'assassí i que havia intentat ocultar els resultats de les proves sobre el cromosoma XYY. El desenllaç té lloc al terrat de l'institut Terzi, després del segrest de Lori, la neboda de Franco.
El guió va ser desenvolupat per Dario Argento i Dardano Sacchetti, que van repartir-se l'escriptura del text. Posteriorment es va produir una disputa pública entre Sacchetti i Dario i Salvatore Argento pel reconeixement de l'autoria del guió. El rodatge es va dur a terme entre setembre i octubre de 1970 a Berlín, Torí i els estudis Cinecittà de Roma.
La pel·lícula es va estrenar a Itàlia l'11 de febrer de 1971. També es va distribuir internacionalment als Estats Units, Alemanya Occidental i França. A Itàlia va obtenir una recaptació de 2,4 mil milions de lires. Tot i que va ser un èxit comercial al seu país d'origen, no va tenir el mateix resultat a la resta d'Europa, encara que sí que va rebre una bona acollida als Estats Units. Al web Rotten Tomatoes té un índex d'aprovació del 81% basat en 21 crítiques, mentre que Metacritic li atorga una puntuació de 63 sobre 100. Dario Argento ha declarat en diverses ocasions que és la seva pel·lícula menys preferida de la seva filmografia.
Referències
Categoria:Pel·lícules de temàtica LGBT d'Itàlia Categoria:Pel·lícules de temàtica LGBT d'Alemanya Categoria:Pel·lícules de temàtica LGBT de França Categoria:Pel·lícules ambientades a Torí Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1971 Categoria:Pel·lícules d'Alemanya del 1971 Categoria:Pel·lícules de França del 1971 Categoria:Pel·lícules de temàtica LGBT de la dècada del 1970 Categoria:Pel·lícules de terror d'Itàlia Categoria:Pel·lícules de terror d'Alemanya Categoria:Pel·lícules de terror de França Categoria:Pel·lícules dramàtiques del 1971 Categoria:Pel·lícules dramàtiques d'Alemanya Categoria:Pel·lícules dramàtiques de França Categoria:Pel·lícules dramàtiques d'Itàlia Categoria:Thrillers de França Categoria:Thrillers d'Itàlia Categoria:Thrillers d'Alemanya Categoria:Slashers Categoria:Pel·lícules del 1971 doblades al català Categoria:Pel·lícules rodades a Alemanya Categoria:Pel·lícules rodades a Roma Categoria:Pel·lícules en italià Categoria:Pel·lícules amb música d'Ennio Morricone