miniatura|Xaranga jotera Xino-xano, actuació al restaurant Els Ullals d'Amposta durant la Viquitrobada del 2022. La jota cantada improvisada a les Terres de l'Ebre és una modalitat de jota i de cant improvisat pròpia de les Terres de l'Ebre, especialment arrelada al Baix Ebre i al Montsià.Castellanos Maduell, Eva; Martí Domènech, Cinta; Queralt Tomàs, M. Carme; Salvadó Poy, Roc; Vidal Arasa, Joan Francesc. «La jota cantada improvisada a les Terres de l'Ebre». Caramella, núm. 24, 2011, p. 4-7. Consulta: 16 maig 2026. Consisteix en la improvisació de versos per part d'un cantador o versador, damunt una tonada coneguda i amb acompanyament de rondalla.

Aquesta expressió forma part de la tradició festiva i musical ebrenca i s'ha desenvolupat en contextos com les festes majors, les romeries, les rondes de quintos, les celebracions familiars i els actes públics. En algunes fonts i localitats també s'ha relacionat amb les denominacions de jota tortosina o jota ebrenca.

Característiques La jota cantada improvisada es basa en la capacitat del cantador d'enversar, és a dir, de crear versos en el mateix moment de l'actuació. Tradicionalment, els cantadors improvisaven sobre temes acordats prèviament amb qui els contractava, però també podien adaptar-se a qualsevol fet o situació sorgida durant la cantada.

La forma mètrica més característica és l'estrofa de sis versos heptasíl·labs, amb rima habitualment als versos parells, encara que també hi ha variants i formes locals. Aquesta estructura deriva d'una quarteta que, en la interpretació cantada, s'amplia mitjançant repeticions o desenvolupaments melòdics.

La tonada i l'estructura musical són interioritzades pels cantadors, que adapten el text improvisat a una melodia coneguda. La improvisació, l'enginy verbal, l'adequació al context i la capacitat de resposta són alguns dels elements que han definit el prestigi dels cantadors.

Els temes de la jota cantada improvisada han variat al llarg del temps. Tradicionalment han tractat el festeig, el matrimoni, les relacions socials, la vida quotidiana i els esdeveniments locals. També han tingut un paper en la sàtira, la burla, la crítica social i la intervenció en conflictes o situacions comunitàries. En l'àmbit privat, les jotes podien dedicar-se a casaments, bateigs, inauguracions o rondes de festeig. En l'espai públic, els cantadors han cantat sobre la festa, la localitat, les autoritats, l'actualitat o les reivindicacions del territori.

La jota cantada improvisada s'interpreta normalment amb una rondalla, que acompanya el cantador i executa també els enllaços o tornades entre les cobles. Històricament, l'acompanyament instrumental ha evolucionat. Fins a començaments del segle XX predominaven els instruments de corda polsada; posteriorment, la formació va incorporar també instruments de vent i percussió. Les formacions actuals poden incloure guitarres, guitarró, bandúrria, clarinet, trompeta, bombardí, castanyoles, pandereta o ferrets, segons la localitat i el context de la interpretació.

Història La documentació històrica no permet afirmar l'existència de cantadors de renom a les Terres de l'Ebre abans de les darreries del segle XIX, tot i que hi ha referències anteriors a cantades de cobles improvisades amb acompanyament de rondalla. Mariano Manta i Pio Cabet són esmentats com els primers cantadors de jota improvisada dels quals es té notícia documental.

El període de més projecció popular de la jota cantada improvisada ebrenca se situa entre el final del segle XIX i la primera meitat del segle XX. En aquest moment, els cantadors eren majoritàriament d'extracció popular i sovint vinculats al món pagès, encara que alguns tenien altres oficis.

Entre els cantadors que les fonts destaquen en diferents etapes de la tradició hi ha Agustí Domènech Matamoros, conegut com a Perot; Francisco Llusià Ardit, Carrinya; Juan José Blanch Faiges, Caragol; Francisco Balagué Beltri, Boca de Bou; Josep Fort Palliser, Poleso; Gabriel Obiol, Gabriel lo Cantador; Francisco Roig Beltri, lo Noro; Josep Garcia Sanz, Lo Canalero; Andreu Queralt Reverté, Codonyol; Juan Fumadó Fornós, Fumadó; José Guarch Ferrer, Teixidor, i José Subirats Prades, Joseret.

Durant el segle XX, les formes d'actuació van canviar progressivament. Les rondes nocturnes i de quintos van perdre pes, mentre que augmentaren les actuacions en escenari, festivals, concursos i homenatges.

Després d'un període de pèrdua de presència social, la jota ha estat reivindicada de nou com a element d'identitat cultural de les Terres de l'Ebre. Aquesta recuperació s'ha vinculat tant a la pràctica musical i festiva com a iniciatives de formació, recerca i difusió. A començaments del segle XXI, la transmissió de la jota cantada improvisada s'ha reforçat a través d'espais formatius, tallers i iniciatives culturals del territori. El Centre d'Interpretació de la Jota de les Terres de l'Ebre - Casa de la Jota treballa per conservar i difondre la música popular ebrenca, especialment la jota catalana o de les Terres de l'Ebre.

Referències

Enllaços externs La jota cantada improvisada a l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre Centre d'Interpretació de la Jota de les Terres de l'Ebre - Casa de la Jota

Categoria:Música tradicional Categoria:Terres de l'Ebre