L'esclavitud a les Seychelles va existir des dels primers assentaments de colons francesos al 1770 que es van instal·lar amb esclaus d'origen Bantú i de Madagascar. Posteriorment, quan les Seychelles es van convertir en territori britànic, es va prohibir el comerç d'esclaus, però l'esclavatge no es va abolir completament fins vint anys més tard.
Durant aquest període, l'arxipèlag va esdevenir un enclavament estratègic com a punt d'avituallament i centre de transbordament pel comerç d'esclaus que proveïa les illes Maurici i Reunió.
S'estima que, entre 1770 i 1810, es van exportar entre 99.600 i 115.200 esclaus des d'Àfrica continental i Madagascar cap a les Mascarenyes.
Història Les Seychelles estaven despoblades quan França les va annexionar el 1756. Els colons francesos les van anar poblant a poc a poc amb els seus esclaus. Al 1788, hi havien uns 282 habitants dels quals 12 eren esclaus. La població va anar augmentant progressivament per cobrir la necessitat creixent de tenir una base d'aprovisionament pels vaixells que transportaven esclaus des de Moçambic i altres punts de la costa swahili cap a Maurici i la Reunió.
Els vaixells s'aturaven a les Seychelles per reparacions, descans de les tripulacions i dels esclaus. Una part dels esclaus es venia als colons de l'arxipèlag que al 1810 comptava amb una població esclava de 3.015 persones.
L'esclavatge va permetre el desenvolupament de la producció de cotó (exportació principal entre 1802 i 1820) i, posteriorment, de coco per l'extracció d'oli.
A més, la mà d'obra esclavista va fomentar la construcció naval local, necessària per mantenir els vaixells negrers.
Comerç d'esclaus il·legal després de 1810 miniatura|Societat Anti-esclavista Britànica (1795) Després de la Revolució Francesa, les prioritats de França respecte a les necessitats de les seves petites colònies
canvia. La metròpoli immersa en les guerres napoleòniques va incentivar activitats corsàries contra mercants anglesos. Per aturar els atacs pirates, el 1810, els britànics capturen les illes anteriorment franceses que esdevenen britàniques.
L'Acta del Comerç d'Esclaus (1807) del parlament britànic, prohibia el comerç d'esclaus i per tant el seu tràfic va esdevenir il·legal.
Es va desenvolupar una xarxa clandestina de tràfic de persones que, com a mínim, va enviar entre 75.800 i 88.800 persones originàries de l'Àfrica continental i entre 43.800 i 51.400 de Madagascar cap a les Mascarenyes entre 1811 i principis de 1830.
Els ports de les Seychelles s'utilitzaven per transbordar persones a vaixells més petits i així evadir la detecció.
Població esclava a les Seychelles
Aquest comerç il·lícit va disparar la població esclava a les Seychelles. Al 1818, entre 6.638 i 7.323 esclaus.
La majoria provenien eren d'origen bantú dels grups ètnics Makua, Makonde, Yao, Nyanja, Makhuwa, Kikamba, Nyamwezi, etc. i malaix: Sakalava, Merina, Betsileo, entre altres; però també altres d'Àfrica occidental: Wòlof (Senegal/Gàmbia).
Abolició i conseqüències (1835 en endavant) L'esclavitud es va abolir a Maurici i les seves dependències (incloses les Seychelles) l'1 de febrer del 1835. Molts ex-esclaus van abandonar les plantacions i per contrarestar l'escassetat de mà d'obra, es van contractar treballadors alliberats d'Àfrica que havien estat rescatats per la Marina Reial de vaixells negrers àrabs/swahili que operaven a l'oceà Índic. A aquests treballadors, se'ls va contractar durant cinc anys per treballar a les plantacions de cotó.
Tràfic de persones en l'actualitat L'informe de 2014 de la relatora especial de Nacions Unides sobre el tràfic de persones, Joy Ngozi Ezelio, exposa una situació alarmant a Seychelles. Tot i que no existeixen dades oficials de víctimes de tràfic de persones, després de la seva visita a l'arxipèlag la relatora explica que a conseqüència de l'elevat moviment de turistes, les Seychelles reuneixen els ingredients per ser un punt de destí i trànsit favorable pel tràfic de persones.
Segons l'informe existeixen evidències sòlides de possibles casos d'explotació i tràfic:
Explotació sexual de nenes i dones tant locals com estrangeres: algunes explotades per les pròpies famílies o per proxenetes per mantenir la llar, les addiccions a les drogues, etc. Altres són reclutades a l'estranger com a models i un cop a destí, superen els controls d'immigració gràcies a passes VIP i després són obligades a prostituir-se. Explotació laboral, especialment a la construcció i a la pesca: abandonament de marins als ports sense haver rebut compensacions econòmiques per la feina, retenció de passaports, deportacions exprés com a immigrants irregulars sense haver estat remunerats, zones d'exclusió de les normes de protecció nacional, etc. Servitud domèstica: persones reclutades a l'estranger retingudes als domicilis sense possibilitat de sortir de les llars, sense remuneració i retenció de passaports, etc.
La població ha normalitzat algunes d'aquestes pràctiques il·lícites i, segons l'informe, les administracions no han desenvolupat normativa ni protocols d'identificació, protecció, assistència i reparació per les víctimes.
Referències
Seychelles Categoria:Seychelles