Esquerra Unida Canària (en castellà Izquierda Unida Canaria; IUC) és la federació canària d'Esquerra Unida (IU).

Història El precedent de l'actual organització es va formar al 1986 com a Esquerra Canària Unida (ICU), establerta principalment pel Partit Comunista de Canàries (PCC-PCE), el Partit Comunista del Poble Canari (PCPC-PCPE) i el Partit de la Revolució Canària (PRC). Aquests dos darrers partits provenien de la desapareguda Unió del Poble Canari (UPC), anterior coalició d'esquerres i nacionalista canària que a les primeres eleccions autonòmiques del 1983, juntament amb l'Assemblea Canària (AC) van obtenir dos diputats, Oswaldo Brito i Gonzalo Angulo. Tanmateix, a les eleccions de 1987 aquestes forces es presentarien per separat: l'AC i la nova Esquerra Nacionalista Canària (INC), escissió de l'UPC, ho farien en coalició aconseguint dos diputats, unificant-se poc després a l'Assemblea Canària Nacionalista (ACN), mentre que l'Esquerra Canària Unida obtindria també dos diputats, Antonio González Viéitez i Antonio Sanjuán Hernández, dirigents del PCC-PCE.

Poc temps després, aquests dos espais, l'ACN i l'ICU, juntament amb altres forces progressistes, confluiran en una organització unificada anomenada Iniciativa Canària Nacionalista (ICN), creada formalment al 1991 i vinculada breument a Esquerra Unida, fins a la polèmica moció de censura al Cabildo de Gran Canària en contra del Partit Socialista en aliança amb el PP i CDS, que provocà la ruptura amb IU. A les eleccions autonòmiques del mateix any, l'ICN obtindria el 12% i cinc diputats, dels quals repeteixen Antonio González i Antonio Sanjuán per part del PCC-PCE i l'ICU, mentre que la resta eren del sector nacionalista d'ACN o l'UNI.

Al 1993, aquest nou partit participaria al seu torn de la creació de Coalició Canària, escorada ràpidament al centredreta canari, el que provocaria l'oposició de la majoria dels participants de l'ICU. Com a conseqüència, en la II Assemblea Nacional, es formalitza l'Esquerra Unida Canària (IUC), sense la presència del PCPC-PCPE, que abandonaria l'espai a nivell estatal, o el PRC, que desapareixeria. La refundada Esquerra Unida Canària trenca amb el projecte de l'ICN i CCa i reactiva les seves pròpies bases, participant així en solitari a les eleccions de 1995, sense obtenir representació parlamentària malgrat obtenir un 5% dels vots.

Tot i mantenir-se fora del Parlament Canari en següents legislatures, amb un suport cada vegada més baix, mantindria certa representació a nivell municipal. Pel que fa a la representació a les eleccions generals o al Parlament Europeu, l'IUC fins al moment mai ha aconseguit cap representant, fins i tot en espais de confluència com Unides Podem o Sumar.

Resultats electorals Parlament de les Illes Canàries Any Vots % # Escons +/– Govern 1987 40,837 6.10 6è 1991Dins l'ICAN 5è 1995 40,614 5.106è 2 1999 22,768 2.74 2003 12,128 1.31 2007 6,558 0.70 8è 2011 6,818 0.759è 2015 20,155 2.20 2019 9,115 1.02 2023Dins Units Podem 6è

Parlament Europeu Any Candidatura Vots %Pos. 1987 Izquierda Unida 27,356 4.465è 1989Izquierda Unida - Esquerra Canària Unida 27,490 5.29 1994Esquerra Unida Canària 50,232 8.334t 1999 23,634 2.89 2004 Esquerra Unida Canària - Alternativa Verda 9,863 1.84 2009 Esquerra Unida Canària: l'Esquerra 9,669 1.59 2014 Esquerra Unida Canària - Els Verds: l'Esquerra Plural 59,756 10.465è 2019 Units Podem (Podemos–IU) 93,329 10.414t2024Canàries Unida (Sumar)27,2774.016è

Referències

Categoria:Partits polítics de Canàries