Romualdo (de) Lafuente (o La Fuente) y Pardo (ca. 1820 - ca. 1876), actor, empresari teatral, periodista, i diputat espanyol del Partit Democràtic.
Biografia Va ser actor i empresari teatral al Teatro Guimerá de Santa Cruz de Tenerife (1851). Va viatjar a Madrid, on va redactar en els periòdics El Huracán (1840-1843); La Voz del Pueblo (1855-1856, durant els quatre mesos que va poder imprimir-se i que va dirigir en les absències de Roque Barcia, al costat dels redactors Francesc Pi i Margall, Antonio Ignacio Cervera i Fernando Garrido); La Discusión (1858) i El Pueblo (1860), i va dirigir La Bandera Roja (1870). També fou col·laborador de El Porvenir de Canarias (1852-3), un periòdic de Las Palmas de Gran Canària. Va formar part de la conspiració i rebel·lió republicana del 12 de novembre de 1856 en Màlaga, organitzada un mes abans per ell al costat de Sixto Cámara i Bernardo García.Cf. Fernando Garrido, La España contemporánea: sus progresos morales y materiales en el siglo XIX., 1865, vol. I, p. 559. Va conspirar igualment a Madrid (1862) al costat del carbonari Ricardo Martínez Pérez, León Merino i altres per a aixecar una insurrecció a Aragó que havia d'estar dirigida pel tinent Domingo Moriones y Murillo, però el complot va ser descobert i va haver d'amagar-se.Cf. VV. AA., Los diputados pintados por sus hechos..., p. 37. Al maig de 1863 era a Cadis, també embolicat en conspiracions.Cf. Antonio Guerola, Memoria de mi administración en la provincia de Cádiz como gobernador de ella desde 31 de marzo hasta 31 de mayo de 1863, Sevilla, 1993, p. 152-5 Va estar exiliat a Lisboa al costat dels dirigents bandejats del nucli antidinàstic, especialment Eduardo Ruiz Pons i Nicolás Díaz y Pérez, i va crear amb ells una brigada anomenada Legió Ibèrica per a lluitar per la unitat i independència d'Itàlia al costat de Garibaldi i Mazzini, de la qual va ser nomenat cap. Va tornar a Espanya durant la Revolució de 1868, en concret Màlaga, on va participar en la revolució pronunciant discursos republicans en el club de Sant Felip de Neri, dirigint un periòdic i organitzant mítings al costat de Fernando Garrido."Los republicanos se organizaban y parecían aguardar las instrucciones de un centro que en Málaga dirigía el conocido republicano D. Romualdo Lafuente, hombre de ideas disolventes, furibundo demagogo y redactor de un periódico que se publicaba en aquella capital.", en Historia de la revolución española, de VV. AA. Los diputados pintados por sus hechos, Madrid: R. Labajos y Compañía, 1869, p. 213. En algun dels seus mítings, com el d’ Alora, va arribar a haver-hi entre cinc i sis mil pagesos.Cf. Fernando Arcas Cubero, El republicanismo malagueño durante la Restauración, 1875-1923, 1985. A Màlaga va presidir una junta sobirana que es va oposar al govern, però dissolta a canonades, va haver de refugiar-se en Orà, on va imprimir la seva versió dels fets. Va ser diputat per Sevilla a les eleccions de 1872 i 1873 i un dels redactors de La Avispa de Màlaga (1875), periòdic satíric dirigit per Teobaldo Neva.
Va portar també al teatre i a la impremta obres de propaganda revolucionària (en aquest temps era revolucionari el programa del partit Demòcrata: la República Federal, la sobirania nacional sense límits en la qual el poble votés les lleis aprovades pels seus representants i tingués el dret de canviar la Constitució i la forma de govern, el sufragi universal, la instrucció primària gratuïta i obligatòria, el repartiment de terres desamortitzades entre els pagesos proletaris, la supressió de cinquenes i la reducció d'impostos). Se cita com a seva una biografia del general José de San Martín que va publicar amb el seu nom, però, com va descobrir Carlos I. Sales, autor d'una bibliografia d'obres sobre aquest personatge històric, és un plagi de l'obra anònima El general San Martín (Buenos Aires, 1863), escrita en realitat pel doctor Juan Alaría Gutiérrez, que va ser molt difosa i reimpresa sota el nom de Lafuente. Al principi el seu teatre era sobretot costumista, però amb un clar matís social.
Obres Teatre La venganza del Templado y muerte de Valle-ignoto: drama de costumbres andaluzas, en dos actos escrita en verso en diferentes metros. Cádiz, Imp. de La Revista Médica, 1849. ''La coqueta y el soldado, estrenada en Santa Cruz de Tenerife en 1851. Borrascas de un bodegón: comedia en un acto; costumbres del pueblo bajo andaluz y parodia del sublime drama, Borrascas Del Corazón. Cádiz, Imp., Libr. y litogr. de la Revista Medica, 1852. La ninfa de los mares: comedia de magia en tres actos y en verso de los señores Romualdo Lafuente y Francisco Tirado, Madrid: Imprenta de Vicente de Lalama, 1855. Curro bravo el gaditano: comedia en tres actos escrita en verso. Madrid: Impr. de V. de Lalama, 1855. Con Antonio Benigno Cabrera, El triunfo del pueblo libre en 1820: Drama histórico contemporáneo en tres actos, original y en verso. Madrid, C. González, 1856. La hada del bosque: drama de costumbres modernas, en cuatro actos y en verso, Madrid: C. González, 1861; existe también en manuscrito. AB-del-motri ó Guerras fratricidas: drama en cinco actos y en verso, Madrid: Imprenta de M. Álvarez, 1861. La muerte de Sixto Cámara: episodio histórico-dramático en dos cuadros y en verso, Madrid: Imp. de J. A. Garcia, 1872. Dificultades, comedia en un acto y en verso..., Madrid, 1875.
Altres obres A las armas ó a las urnas: folleto político, Madrid: Imp. de santo Larxé, 1872. Biografía del ilustre general Americano Don J. de San Martín, resumida de documentos auténticos. Paris: Poissy, 1868; reimprès en 1872, 1879, 1896 i 1913; en realitat aquesta obra no és seva, sinó que podria ser la reimpressió d'una altra biografia anterior impresa anònima amb la qual a penes té poca diferència. Málaga y sus opresores. Relato verídico de los últimos sucesos de Málaga, Orán, 1869. "El pasado, el presente y el porvenir", en VV. AA. Compendio de lo más útil, é indispensable del saber humano en filosofía, ciencias, literatura, artes y política. Con el Calendario Republicano para 1871. Redactado por los distinguidos ciudadanos Emilio Castelar, Roque Barcia, Fco. Pi y Margall, Estanislao Figueras, Fernando Garrido, Francisco Suñer y Capdevilla, Roberto Robert, Juan Pablo Soler, José Mª Orense, José Paul y Angulo, Francisco García López, Ramón de Cala, Romualdo Lafuente (...) Narcisa de Paz y Molin, Modesta Periú, y Carolina Pérez. Madrid: J. Castro y Compañía, Editores, 1870, 2 vols. p. 581-611. Buenos padres, buenos hijos, novela... original, París: Rosa y Bouret, 1875.
Notes
Bibliografia
Categoria:Actors de teatre espanyols Categoria:Periodistes espanyols Categoria:Diputats al Congrés dels Diputats Categoria:Actors morts al segle XIX Categoria:Actors nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XIX Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XIX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX