El castell de Bragafolls era una fortalesa medieval d’esperó rocós situada al Roc de l’Àliga, entre Nagol i Aixirivall, a la parròquia de Sant Julià de Lòria, Andorra. Va ser bastit pel comte Borrell II d’Urgell-Barcelona cap al 980 per imposar tributs feudals als habitants de les valls d’Andorra (els homines valle Norrensis), que fins llavors mantenien una relació directa amb el poder comtal sense intermediaris senyorials. Era un recinte reduït, d’uns 110 m², amb torre, muralla de pedra seca i un fossat d’uns cinc metres de fondària.
L’única referència documental coetània és una donació de l’11 de maig de 1003, per la qual l’ardiaca Sendred, batlle de les valls, cedeix el seu alou de Somont a Santa Maria de la Seu d’Urgell com a rescabalament exigit pel comte després que els andorrans haguessin parat setge al castell i se n’haguessin apoderat. El pergamí, editat per Cebrià Baraut a Urgellia (1980), esmenta que la fortalesa havia estat bastida «contra homines valle Norrensis qui vocatur Bragafols». La presa del castell va obligar els comtes a desprendre’s del territori a favor del bisbat d’Urgell, germen del futur copríncipat.
Segons Oliver Vergés i Pons (Carlemany i Andorra, 2021, p. 170), la destrucció de Bragafolls constitueix el veritable fet fundacional documentat de la història d’Andorra, en substitució del relat llegendari del precepte carolingi, considerat una falsificació del segle XII per la historiografia moderna. Les intervencions arqueològiques del Govern d’Andorra al Roc de l’Àliga el 2025 han documentat per primera vegada restes físiques del castell: fragments de torre, muralla i fossat.
Referències
Vegeu també Sant Serni de Nagol
Categoria:Edificis de Sant Julià de Lòria Categoria:Castells