El Banc de Bangladesh (; BB; ) és el banc central de Bangladesh. El Banc de Bangladesh és la principal autoritat monetària del país i és el responsable d'emetre moneda, formular i implementar la política monetària, i mantenir l'estabilitat financera i de preus. És membre de la Unió d'Aconseguiment Asiàtica i és de propietat total del Govern de Bangladesh.
El banc participa activament en el desenvolupament de la banca verda i en polítiques d'inclusió financera, i és un membre important de l'Aliança per a la Inclusió Financera. La Unitat d'Intel·ligència Financera de Bangladesh (BFIU), un departament del Banc de Bangladesh, és una unitat membre del Grup Egmont d'Unitats d'Intel·ligència Financera.
El Banc de Bangladesh és el primer banc central del món a introduir una línia directa dedicada (16236) perquè els ciutadans puguin reclamar sobre qualsevol problema relacionat amb la banca. A més, l'organització és el primer banc central del món a emetre una «Política de Banca Verda». Per reconèixer aquesta contribució, el llavors governador, el Dr. Atiur Rahman, va rebre el títol de 'Governador Verd' a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 2012, celebrada al Centre Nacional de Convencions de Qatar a Doha.
Història El 7 d'abril de 1972, després de la Guerra de l'Alliberament de Bangladesh i la posterior independència del país, el Govern de Bangladesh va aprovar l'Ordenança del Banc de Bangladesh, (P.O. núm. 127 de 1972), reorganitzant la sucursal de Dhaka del Banc de l'Estat del Pakistan com a Banc de Bangladesh, el banc central del país i el màxim òrgan regulador del sistema monetari i financer nacional.The Bangladesh Bank Order, 1972 (President's Order) ( PRESIDENT'S ORDER NO. 127 OF 1972 ) bdlaws.minlaw.gov.bd. Consultat l'11 de setembre de 2021
El govern de Mujib de 1972 va seguir una agenda prosocialista. El 1972, el govern va decidir nacionalitzar tots els bancs per canalitzar fons cap al sector públic i prioritzar el crèdit a aquells sectors que buscaven reconstruir el país afectat per la guerra, principalment la indústria i l'agricultura. No obstant això, el control governamental de sectors equivocats va impedir que aquests bancs funcionessin correctament. Això es va veure agreujat pel fet que els préstecs es lliuraven al sector públic sense consideracions comercials; els bancs tenien un arrendament de capital deficient, oferien un servei al client deficient i mancaven de qualsevol instrument monetari basat en el mercat. Com que els préstecs es donaven de manera extra-comercial (i també es trigava molt de temps a qualificar un préstec com a morós), la recuperació sota l'antic sistema judicial era tan costosa que la taxa de recuperació de préstecs era lamentablement baixa. Tot i que el govern intervenia a tot arreu, no va establir un sistema regulador adequat per diagnosticar aquests problemes i corregir-los. Per tant, conceptes bancaris com la rendibilitat i la liquiditat eren aliens als gestors bancaris, i l'adequació del capital va quedar en un segon pla.
El 1982 es va iniciar el primer programa de reforma, en el qual el govern va desnationalitzar dos dels sis bancs comercials nacionalitzats i va permetre que els bancs privats locals competissin en el sector bancari. El 1986 es va nomenar una Comissió Nacional sobre Diners, Banca i Crèdit per fer front als problemes del sector bancari, i es van prendre diverses mesures per als objectius de recuperació dels bancs comercials nacionalitzats i de les institucions financeres de desenvolupament (així com prohibir que els morosos obtinguessin nous préstecs). Malgrat això, no es va poder millorar l'eficiència del sector bancari.
El Crèdit d'Ajust del Sector Financer (FSAC) i el Programa de Reforma del Sector Financer (FSRP) es van formar el 1990, arran de contractes amb el Banc Mundial. Aquests programes buscaven eliminar les distorsions del govern i reduir la repressió financera. Les polítiques van fer ús de la hipòtesi de McKinnon-Shaw, qui afirmava que l'eliminació de les distorsions augmenta l'eficiència en el mercat de crèdit i incrementa la competència. Van implicar que els bancs atorguessin préstecs sobre una base comercial, millorant l'eficiència bancària i limitant el control governamental només a la política monetària. El FSRP va obligar els bancs a tenir una adequació mínima de capital, a classificar sistemàticament els préstecs i a implementar sistemes informàtics moderns, inclosos els de gestió comptable. Va obligar el banc central a liberalitzar els tipus d'interès, revisar les lleis financeres i augmentar la supervisió al mercat de crèdit. El govern també va desenvolupar el mercat de capitals, que també funcionava de manera deficient.
El FSRP va deixar de funcionar el 1996. Posteriorment, el Govern de Bangladesh va formar un Comitè de Reforma Bancària (BRC), les recomanacions del qual van ser en gran part ignorades pel llavors govern.
Actualment, disposa de deu oficines situades a Motijheel, Sadarghat, Chittagong, Khulna, Bogra, Rajshahi, Sylhet, Barisal, Rangpur i Mymensingh a Bangladesh; la plantilla total era de 5.807 treballadors (3.981 funcionaris, 1.826 personal subordinat) a data de 31 de març de 2015
Funcions El Banc de Bangladesh realitza totes les funcions que s'espera que realitzi un banc central en qualsevol país. Aquestes funcions inclouen mantenir l'estabilitat de preus mitjançant mesures de política econòmica i monetària, gestionar les reserves d'or i de divises del país, i regular el sector bancari nacional. Com tots els altres bancs centrals, el Banc de Bangladesh és tant el banc del govern com el banc dels bancs, un prestador en darrera instància. El Banc de Bangladesh, com la majoria d'altres bancs centrals, exerceix el monopoli sobre l'emissió de moneda i bitllets de banc (a excepció dels bitllets i monedes d'un, dos i cinc taka, que són responsabilitat del Ministeri de Finances del Govern de Bangladesh).
Organització La màxima autoritat del banc és el governador. La seva seu es troba a Motijheel, Dacca. El governador presideix el consell d'administració. El personal executiu, també encapçalat pel governador, és responsable dels afers quotidians del banc.
El Banc de Bangladesh també té una sèrie de departaments sota la seva competència, com ara Gestió del Deute, Jurídic, entre d'altres, cadascun encapçalat per un o més gerents generals. La seu central es troba a l'Edifici del Banc de Bangladesh a Motijheel, que compta con dos gerents generals.
Jerarquia El personal executiu és responsable dels afers diaris i inclou el governador i quatre vicegovernadors. Sota els governadors, hi ha els directors executius i un assessor econòmic. Els directors dels departaments depenen dels directors executius i no formen part del personal executiu. Des de la seva creació, el Banc de Bangladesh ha tingut 13 governadors. Ahsan H Mansur és el governador titular del banc des del 2024. Els quatre vicegovernadors actuals són:
Nurun Nahar,
Dr. Md. Habibur Rahman,
Md. Zakir Hossain Chowdhury i
Dr. Md. Kabir Ahmed
Consell d'Administració La supervisió general i la direcció dels afers i negocis del Banc estan confiades a un Consell d'Administració. Aquest Consell pot exercir tots els poders i realitzar tots els actes en nom del Banc.
Composició del Consell:
El Governador.
Un vicegovernador nomenat pel Govern.
Quatre directors no governamentals, nomenats pel Govern, amb experiència i capacitat en banca, comerç, indústria o agricultura.
Tres funcionaris del Govern, nomenats pel Govern.
Publicacions El Banc de Bangladesh publica una sèrie de publicacions periòdiques, documents de recerca i informes que contenen l'evolució monetària i bancària, revisions econòmiques i diverses altres dades estadístiques. Aquestes inclouen:
Informe Anual
Trimestral del Banc de Bangladesh
Revisió de la Política Monetària
Iniciatives de RSC als Bancs
Revista BBTA: Thoughts on Banking and Finance
Informe Anual sobre Banca Verda
Pagaments d'Importació
Informe d'Avaluació de l'Estabilitat Financera
Premis i reconeixements El Premi del Banc de Bangladesh es va introduir l'any 2000.
Els guanyadors són: Rehman Sobhan (2000) Nurul Islam (2009) Mosharraf Hossain (2011) Muzaffar Ahmed i Swadesh Ranjan Bose (2013) Azizur Rahman Khan i Mahbub Hossain (2017) Wahiduddin Mahmud (2020)
Referències
Enllaços externs
Categoria:Bangladesh Bangladesh