"White Bear" (en anglès Ós blanc) " és el segon episodi de la segona temporada de la sèrie antològica de ciència-ficció britànica Black Mirror. Va ser escrit pel productor creador de la sèrie Charlie Brooker i dirigit per Carl Tibbetts. L'episodi segueix la Victòria (Lenora Crichlow), una dona que no recorda qui és, i es desperta en un lloc on gairebé tothom està controlat per un senyal de televisió. Juntament amb algunes de les poques persones no afectades (Michael Smiley i Tuppence Middleton), ha d'aturar el transmissor de l'"Ós Blanc" mentre sobreviu a perseguidors despietats.
Brooker va escriure originalment l'episodi en un escenari de ficció apocalíptica i postapocalíptica, però quan el guió estava a punt de ser filmat en una antiga base de la Royal Air Force, el va canviar a causa d'una tanca que hi va veure. Va reescriure la història en dos dies, eliminant alguns detalls que va considerar útils per a una seqüela. El canvi principal va ser l'addició d'un gir argumental al final del guió, que diversos crítics van considerar l'aspecte més impressionant de l'episodi.
L'episodi, emès per primera vegada a Channel 4 el 18 de febrer de 2013, va ser vist per 1,2 milions d'espectadors i va ser molt ben rebut per la crítica, especialment pel seu guió i l'actuació de Crichlow. La història estableix paral·lelismes amb casos reals d'assassinat, principalment els assassinats dels Moors dels anys 60, en què van morir cinc nens. Es diu que els seus aspectes de terror recorden la pel·lícula dels anys 70 The Wicker Man i el videojoc Manhunt, mentre que també s'han observat algunes similituds amb La dimensió desconeguda. Aquest episodi de distopia reflexiona sobre diversos aspectes de la societat contemporània, com ara la cobertura mediàtica dels assassinats, els efectes de la tecnologia en l'empatia de les persones, la dessensibilització, la violència com a entreteniment, el vigilantisme, el concepte de justícia i càstig, i la naturalesa de la realitat.
Argument Una dona (Lenora Crichlow) es desperta amb amnèsia en una casa on les pantalles de televisió mostren un símbol desconegut. Apagant les pantalles, troba fotos d'ella mateixa i d'un home (Nick Ofield), juntament amb una d'una nena petita (Imani Jackman) que es queda amb ella. Surt de casa i demana ajuda, però la gent l'ignora mentre la grava amb els seus telèfons. Quan un home emmascarat obre foc contra ella amb una escopeta, fuig i es troba amb Jem (Tuppence Middleton). Jem explica que el símbol va començar a aparèixer a les pantalles de televisió i telèfons mòbils, convertint la majoria de la gent en voyeurs passius, anomenats "espectadors". La dona i Jem no es veuen afectats, però també són un objectiu per als "caçadors", humans no afectats que aprofiten la caiguda de la societat per actuar sàdicament. En Jem planeja arribar a un transmissor a "White Bear" per destruir-lo.
Mentre viatgen, Baxter (Michael Smiley), un home que també sembla no afectat, les recull. Resulta ser un altre caçador i les sosté a punta de pistola en un bosc, on intenta torturar-les amb una perforadora, però Jem mata Baxter. Continuen viatjant cap al transmissor; quan hi arriben, dos caçadors les ataquen. La dona arrabassa una escopeta a un caçador i dispara al seu atacant, però l'arma només ruixa confeti. Les parets s'obren per revelar un públic assegut, i que tot estava escenificat. Jem és actriu, i Baxter no sols és viu, sinó que també és el mestre de cerimònies de l'esdeveniment.
La dona està lligada a una cadira i se li informa que es diu Victoria Skillane, i que la noia de la fotografia és Jemima Sykes, a qui Victoria i el seu promès, Iain Rannoch, havien segrestat i assassinat, filmant el crim. Després que la parella fos arrestada, Iain es va suïcidar a la seva cel·la, mentre que Victoria va ser condemnada a sotmetre's a un càstig psicològic diari a les instal·lacions actuals, que s'anomena White Bear Justice Park, en honor a un ós de peluix blanc que tenia Jemima.
Victoria és conduïda de tornada al recinte passant per una multitud indignada i tornada on es va despertar. Mentre li mostren les seves pròpies imatges gravades en vídeo de Jemima abans del seu assassinat, Baxter li col·loca elèctrodes al cap, torturant-la simultàniament i esborrant-li el record dels esdeveniments del dia perquè visqui el mateix dia repetidament com a part del seu càstig. Intercalats entre els crèdits finals, els esdeveniments de l'endemà es veuen des del punt de vista del personal del parc i dels seus visitants, que interpreten els voyeurs.
Repartiment Lenora Crichlow com a Victoria Skillane Michael Smiley com a Baxter Tuppence Middleton com a Jem Ian Bonar com a Damien Nick Ofield com a Iain Rannoch Russell Barnett com a Reporter Imani Jackman com a Jemima Sykes
Producció El creador de la sèrie Charlie Brooker va tenir la idea mentre treballava a la sèrie de terror de zombis del 2008 Dead Set. Durant el rodatge, el personatge de Riz Ahmed estava sent perseguit per zombis; alguns escolars es van adonar de la producció i van començar a mirar, fent fotos amb els seus telèfons. Brooker la va considerar "una imatge interessant i espantosa, perquè hi són allà drets, no intervenen". Brooker la va convertir en un guió per a Dead Set, en què una fotografia es fa viral a les xarxes socials i "desbloqueja aquest impuls primari de la gent de ser voyeurs de l'agonia". Tot i que la idea va rebre llum verda, no tenien el pressupost per fer-ho.
La primera concepció de l'episodi va ser com "una història apocalíptica directa", amb una periodista i inspirant-se en la pel·lícula de terror de ciència-ficció de 1967 Què va arribar llavors?. El senyal hauria afectat persones d'arreu del món, convertint el 90% d'ells en voyeurs i la resta en bojos que s'atacaven entre ells; la seva font mai es va explicar. Havia d'acabar amb una crucifixió pública.
miniatura|upright=0.75|El glif que apareix al passamuntanyes de Baxter, i en altres llocs de l'episodi, va ser fet per Brooker. La segona versió va començar amb un pacient parlant amb el seu psiquiatre sobre els seus malsons i una necessitat recent de cometre violència. El pacient extreu un glif dels seus somnis i el psiquiatre l'arxiva juntament amb símbols idèntics dibuixats pels seus altres pacients. Aquest glif s'assembla a una "Y" cap per avall i va ser creat per Brooker després de molta experimentació; és el que es va utilitzar a l'episodi final. Aquest esborrany tenia el personatge de Baxter i s'assemblava a la pel·lícula de terror de 1973 The Wicker Man. La productora executiva Annabel Jones va assenyalar que el tema havia canviat més cap al voyeurisme. En aquest punt, el director Carl Tibbetts ja estava involucrat en el projecte.
Després de treballar en els altres dos episodis de la sèrie "Be Right Back" i "The Waldo Moment", aquest últim en producció, quedava poc pressupost per a "White Bear". El rodatge es va limitar a una base militar a la RAF Daws Hill, al sud-est d'Anglaterra, que anteriorment era una base de les Forces Aèries dels Estats Units. La base contenia una urbanització abandonada i edificis que es podien reutilitzar per semblar botigues i garatges. La base estava envoltada de filferro i Brooker va considerar que la tanca hi podia ser perquè els esdeveniments de l'episodi no eren reals. Brooker creia que el públic veuria certes persones ser torturades per "entreteniment" com ara Jimmy Savile, contra qui s'han fet centenars d'acusacions d'abús sexual, o Myra Hindley, una assassina en sèrie que va cometre els assassinats dels Moors amb el seu xicot, Ian Brady.
Brooker va reescriure el guió en dos dies "en una mena de somni febril". Va assenyalar que mai havia canviat un guió tan dràsticament tan tard en el procés de producció, i que aquest és el primer gir argumental important en un episodi de "Black Mirror". Brooker va considerar fer innocent a Victoria, però va decidir fer-la culpable sense saber-ho. Lenora Crichlow ja havia estat escollida com a Victoria abans de la reescriptura.
Abans del gir, l'episodi es mostra des de la perspectiva de Victoria. Segons Tibbetts, es van utilitzar càmeres de mà per fer que l'episodi fos "molt intens i personal" i per fer que l'espectador s'identifiqués amb Victoria. En canvi, als crèdits finals la filmació és "quieta i estàtica" per semblar-se a la perspectiva d'un observador. Les escenes de salts enrere es van equilibrar per evitar revelar massa informació abans del gir. L'escena en què Victoria és conduïda a través de la multitud es va escurçar en l'edició final i molts dels membres de la multitud es van afegir digitalment. Brooker va tenir la idea durant l'edició de mostrar l'endemà de Victoria al parc durant els crèdits. L'episodi té una durada de 42 minuts, lleugerament més curt que l'estàndard de Channel 4 de 45-48 minuts per a un episodi d'una hora.
La banda sonora de l'episodi va ser composta per Jon Opstad. La banda sonora és majoritàriament electrònica. Per donar un caràcter diferent a la música que es toca mentre la Victòria viu el seu dia següent al parc temàtic, Opstad va afegir elements acústics, però sentint que això no encaixava amb l'univers, va utilitzar música de violoncel pizzicato i línies atonals "d'aranya" superposades.
Brooker tenia altres idees que es van eliminar del guió original perquè serien complicades de fer. Va dir que podria utilitzar aquestes idees en una història de seqüela que implicaria que el personatge principal trobés missatges que s'havia deixat a si mateixa en dies anteriors a mesura que el procés d'esborrar la seva ment comença a no funcionar. Tanmateix, com que la ubicació de l'episodi ja no existeix, va considerar que seria més pràctic crear una novel·la gràfica en lloc de recrear l'escenari.
Referències culturals Molts crítics van identificar una al·lusió als assassinats dels Moors, comesos per Ian Brady i Myra Hindley, una parella britànica que va matar nens a la dècada del 1960. David Sims de The A.V. Club va emfatitzar les similituds entre la gravació de vídeo de Victoria i el fet que Hindley va gravar en àudio la tortura d'una de les seves víctimes i la de Brady.
La influència de les obres de terror va ser destacada pels crítics i pel mateix Brooker. Lambie va trobar aspectes de l'escena forestal que recordaven les pel·lícules d'explotació dels anys 70. També va sentir que hi ha diversos paral·lelismes visuals i temàtics amb The Wicker Man i Kill List. Morgan Jeffery de Digital Spy va coincidir que recorda les pel·lícules de zombis i les pel·lícules de terror "i fins i tot té aquella inquietant sensació de Wicker Man amb la seva noció de 'la societat ha anat malament'". Brooker va comentar que, de fet, és "un terror a l'estil Wicker Man", i Tibbetts va comentar que la pel·lícula va ser "una gran pedra de toc" per a ell. Com que tenen conceptes similars, 28 Days Later i La matança de Texas també van ser esmentades pels crítics com a possibles influències. Paul Brian McCoy de Comics Bulletin va declarar que "recorda qualsevol nombre de drames d'apocalipsi zombi, incloent-hi de vegades el propi Dead Set de Brooker" i The Signal. Mentre que Brooker va dir que el disseny dels caçadors estava inspirat en el videojoc de terror Manhunt, McCoy va notar que la seva obertura feia ressò d'un altre joc, Resident Evil.