Pedro María Jordán de Urriés y Fuenbuena (Saragossa, 13 d'octubre de 1770-Lerín, 24 d'octubre de 1810), marquès d'Ayerbe, va ser un aristòcrata espanyol que va servir en la Casa Reial.

Vida i família Va ser fill de Pedro Vicente Jordán de Urriés y Pignatelli, II marquès d'Ayerbe, i de María Ramona Fuembuena y Monserrat, III marquesa de Lierta. El seu pare, tinent de granaders saragossà, havia estat regidor perpetu de la ciutat de Saragossa i després, ja a la Cort, va ocupar un lloc de capità de la Reals Guàrdies Espanyoles. Això permet al seu fill Pedro fer un matrimoni avantatjós el 1789 amb María Nicolasa de Palafox y Silva, filla del marquès d'Ariza, que havia estat cavallerís major de la princesa d'Astúries Maria Lluïsa de Parma.

Recomanat pel seu sogre i, després, pel seu cunyat Ariza, aconsegueix introduir-se en el cercle del príncep d'Astúries Ferran, qui el converteix en un dels seus íntims amics.

La seva esposa mor en 1797 i dos anys més tard torna a casar-se amb Maria Joana de Bucarelli i Bucarelli, filla dels comtes de Santa Coloma, neboda de Francisco de Paula Bucareli y Ursúa i, en morir el seu pare, hereta els títols familiars.

El rei el nomena aquest any majordom major del seu fill el príncep i, des d'aquesta posició intervé activament en el complot que dona lloc al Procés d'El Escorial, del que en serà absolt. En ser proclamat rei Ferran VII d'Espanya al març de 1808 nomena com el seu majordom major al duc de San Carlos, si bé no és aquest sinó Ayerbe qui l'acompanya a Baiona i després, també arrestat, al castell de Valençay. Allí Ferran el nomena el seu nou majordom major.

Els francesos tracten d'atreure'l al seu camp i l'alliberen amb la promesa que anirà a Espanya i actuarà com a agent seu, però, tan aviat està a Espanya s'escapoleix i acudeix a Sevilla, reclamant a la Junta Suprema Central ajuda per a alliberar el rei captiu. A la ciutat andalusa polemitza també amb el liberal Lorenzo Calvo de Rozas acusant-lo de traïdor.

La Junta li encomana posar en marxa el pla d'alliberament, per a això viatja al costat de Mariano Renovales a Catalunya, Cadis i Galícia recaptant suports. Surt a mitjan setembre de 1810 disfressat de pagès al costat d'un capità igualment disfressat cap a Navarra. A Lerín tots dos són assaltats per dos guerrillers que, després de robar-los, els assassinen. Anys després, i en el lloc on va caure abatut, la seva família va manar col·locar un monument commemoratiu que encara es conserva en un estat bastant acceptable.

Referències

Bibliografia Archivo General de Palacio (AGP). Patrimonio Nacional. Sección Personal

Categoria:Saragossans Categoria:Majordoms majors del rei d'Espanya Categoria:Morts a Navarra Categoria:Nascuts el 1770