Ande, Anderexo o Anderixo és un nom que apareix en diverses inscripcions aquitanes de l'època gal·loromana trobades a la Gascunya, la Vall d'Aran i l'Arieja. Segons alguns estudiosos, podria tractar-se d'una deessa de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània, mentre que d'altres consideren que podria ser un simple antropònim.

Etimologia Els noms Anderexo i similars semblen estar relacionats amb el basc actual andere 'senyora'. Entre les altres variants trobades en inscripcions hi ha:

Andem, a Banhèras de Luishon () Ande(?), a Caumont i a Auch () Andoss (declinat en les formes Andossus, Andosso, An/dossius, etc.), una variant que apareix en nombroses inscripcions com a antropònim masculí aquità i com a epítet d'un déu aleatori Beslade Andosto, possible déu amb nombrosos altars votius dedicats al llarg d'Aquitània

S'ha fet notar que en les llegendes i creences que envolten Mari, la principal deessa de la mitologia basca, no es fa servir mai la paraula «deessa» per a referir-s'hi, sinó que s'empren els apel·latius «Andre» 'Senyora' («Andra» a Biscaia i a Guipúscoa), «Dama» o «Señora», com ara per exemple Andra Mari Munoko 'Senyora Mari de Muno', Arroilbeltzeko Andra 'Senyora d'Arrobibeltz', Anbotoko Señora 'Senyora d'Anboto', Amuteko Damie 'la dama d'Amute', Damatxo 'Senyoreta', etc. (cf. noms de Mari). En aquest sentit, Anderexo podria ben bé ser el diminutiu dandere: 'senyoreta', un sinònim, doncs, de damatxo.

Inscripcions La majoria d'epigrafistes creuen que aquests noms trobats en inscripcions són antropònims. L'historiador José María Blázquez pensava que a la inscripció de l'altar trobat a Escunhau, a la Vall d'Aran, Anderexo era un epítet del déu Ilurberixus (a la inscripció s'hi pot llegir Ilurberrixo, que ha estat interpretat com a teònim en cas datiu, però el monument està escapçat i no se sap si hi havia més text). Koldo Mitxelena, però, va veure en aquest mot un antropònim femení: el nom de la dona que va dedicar l'altar. La inscripció diu així:

D'altra banda, els noms del tipus Ande, Anderexo, Anderexso i similars eren comuns a l'antiga Aquitània. Per exemple, en aquesta inscripció trobada en un sarcòfag a Caubós, a la vall del Guelh (Comenge), hi diu:

Traducció: «Difunt Bonbelex, fill d'Harbelex; de la seva supervivent [vídua] Anderex, filla de Socondannos, ha erigit aquest monument»

miniatura|Sarcòfag aquità amb l'antropònim Anderexo, exposat al Museu de Banhèras de Luishon Hi ha 15 entrades a la base de dades de Clauss Slaby que comencen amb el morfema Ande, totes paraules aquitàniques, amb les variants següents:

An/de(?) Andem Anderseni Andelipae Anderitia And/erexso Ander[e] Andereni Andei Ande]/resse(?).

Notes

Abreviatures CAG: Carte archéologique de la Gaule IRC: Inscriptions romaines de Catalogne

Referències

Bibliografia Obres de Julien Sacaze:

Reedició facsímil, ESPER, Tolosa, 1990 . Reedició facsímil, C. Lacour, Nimes, 2001, (Rediviva).

Vegeu també

Ilurberrixo Andos

Categoria:Déus del panteó pirinenc de Comenge Categoria:Inscripcions en llatí amb noms aquitans Categoria:Edat antiga a la Vall d'Aran Categoria:Vielha e Mijaran Categoria:Història del Gers Categoria:Auch Categoria:Història de l'Arieja Categoria:Prenoms femenins Categoria:Deesses