Plus Ultra Líneas Aéreas és una aerolínia espanyola fundada l'any 2011 per Julio Martínez Sola i Fernando González Enfedaque, i que va obtenir el Certificat d'Operador Aeri el 2015. La companyia pren el nom de l'hidroavió Plus Ultra que va volar per primera vegada entre Europa i Amèrica. Té el seu domicili social a Madrid i la base d'operacions a l'aeroport de Barajas.
Història El 4 d'agost de 2015 va iniciar les operacions en règim wet lease /ACMI volant als aeroports de Madrid, Tenerife, Caracas i Lima. La flota inicial estava composta de quatre Airbus A340-300.
En els primers mesos de 2020 els empresaris d'origen peruà i germans Luis Felipe i Enrique Martín Baca Arbulu, van fer un préstec a Plus Ultra Líneas Aéreas perquè pogués fer front a despeses operatives, la devolució del qual es va fer després del març de 2021 via el rescat de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). El març del 2021, a causa de l'impacte en l'aviació de la pandèmia de COVID-19, el Govern d'Espanya va aprovar un rescat per valor de 53 milions d'euros, amb càrrec al Fons de Suport a la Solvència d'Empreses Estratègiques gestionat per la SEPI, després d'encarregar tres informes a tres organisme diferents: Daiwa Corporate Advisory, Deloitte i l'Agència Estatal de Seguretat Aèria.
Investigació judicial L'abril del 2021 el rescat va ser denunciat als tribunals pel sindicat ultra Manos Limpias davant del Jutjat d'Instrucció número 15 de Madrid. No obstant això, el 9 de gener de 2023 la jutgessa va decretar l'arxiu de la demanda, després que l'Audiència de Madrid declarés el 28 de novembre de 2022 que Plus Ultra i els membres del consell de la SEPI no podien declarar com a imputats en haver expirat el termini de dotze mesos establert per al desenvolupament de les indagacions.
L'octubre del 2024, la Fiscalia Anticorrupció va presentar una nova denúncia on va afirmar que els fons públics destinats al rescat es van emprar realment per a saldar préstecs canalitzats cap a comptes estrangers pertanyents a una suposada organització vinculada al blanqueig de capitals procedents de Veneçuela. L'Audiència Nacional va sol·licitar a la Fiscalia Anticorrupció que traslladés la denúncia al Jutjat d'Instrucció número 15 de Madrid. L'11 de desembre del 2025, la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia va registrar les seus de la companyia i va detenir els accionistes de Plus Ultra Líneas Aéreas, l'espanyol Julio Martínez Sola, l'empresari Julio Martínez Martínez i el conseller delegat veneçolà, Roberto Roselli. Els detinguts foren alliberats després de passar a disposició judicial. Els veneçolans Rodolfo José Reyes Rojas, Raif El Arigie Harbie i Roberto Roselli Mieles, participaven a Plus Ultra a través de dues societats (Snip Aviation i FlySpain) que controlaven el 56,8% de les accions de l'empresa amb la col·laboració del banc panameny Panacorp. La Fiscalia de Ginebra va detectar que també s'hauria utilitzat per a introduir fons procedents de «vendes potencialment il·legals d'or» del Banc Central de Veneçuela a través d'una empresa a l'illa Maurici «per amagar les seves activitats».
El mateix dia també va ser detingut un empresari de nom Julio Martínez Martínez que mantenia comunicacions telefònica amb l'expresident del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero,. que havia actuat com a mediador utilitzant la seva influència política. Després de reunir-se amb el ministre de transport José Luis Ábalos el novembre del 2020 abans d'una reunió del Consell de Ministres, a Plus Ultra Líneas Aéreas se li va atorgar l'estatus d'empresa estratègica perquè se li pogués concedir el préstec, tot i que en aquell moment tot just operava el 0,03% dels vols a l'estat, tenia una flota composta únicament per quatre avions arrendats, dels quals només un estava operatiu, i acumulava pèrdues en exercicis anteriors.
Els informes policials recullen indicis que directius de la trama parlaven d'una possible remuneració per a José Luis Rodríguez Zapatero tres mesos abans del rescat, i l'expresident és investigat per presumptes delictes d'organització criminal, tràfic d'influències, blanqueig de capitals, falsedat, apropiació indeguda, delicte fiscal i contraban. La Policia Nacional va intervenir un conjunt de joies en una caixa forta al despatx de Zapatero al carrer Ferraz de Madrid amb un valor superior el milió d'euros.
Segons els investigadors, Alba i Laura Rodríguez Espinosa, filles de l'expresident, són administradores formals de Whathefav, una societat "instrumental" destinada a rebre els fons pagats per les seves gestions, i Gertrudis Alcázar, secretària de l'expresident del Govern, coordinava, elaborava i cobria formalment la documentació sobre les actuacions de la xarxa, i les tres van passar a ser investigades en juny de 2026.
Referències
Categoria:Aerolínies espanyoles Categoria:Organitzacions fundades el 2011 Categoria:Empreses de Madrid