Can Sureda de Sant Martí, conegut també posteriorment com a Can Bestard de la Torre o Can Bestard de la Torre de Can Cabrit, és un casal històric situat al carrer de l'Almudaina num. 6 de la ciutat de Palma. L'edifici, que actualment allotja l'Hotel Dalt Murada (inaugurat el 1990), fou la seu d'un dels llinatges més influents de l'alta noblesa mallorquina (els Sureda de Sant Martí) i, posteriorment, de la família Bestard de la Torre, grans terratinents de Binissalem.
Història Els Sureda de Sant Martí (s. XV - XIX) El llinatge dels Sureda de Sant Martí té el seu origen l'any 1391, quan Arnau Sureda i Puigdorfila va comprar la possessió de Sant Martí i la seva cavalleria a Guillem de Santjust per 3.000 lliures. A partir d'aquest moment, la família adoptà el nom de la possessió per diferenciar-se d'altres branques del llinatge.Valero, Gaspar: Les possessions de Vilafranca de Bonany. Història i patrimoni. Vilafranca: Ajuntament, 2009.
Un dels membres més cèlebres fou Salvador Sureda de Sant Martí i Sa Font (s. XV), cavaller al servei d'Alfons el Magnànim, qui el 1442 li concedí la jurisdicció civil sobre el seu alou a Petra. Salvador Sureda esdevingué una figura mítica de la cavalleria mallorquina pel seu desafiament a un torneig a mort contra el cavaller Francesc de Vallseca a Nàpols (1444), combat que finalment fou aturat pel mateix monarca.Furió, Antoni: Panorama Óptico de Mallorca. 1840.
El casal de Palma es documenta ja en els Estims de 1576 a la parròquia de l'Almudaina (illa de mossèn Pere Vivot), propietat de Salvador Sureda i Desclapés, amb un valor de 1.800 lliures.Le Senne, Aina: Canamunt i Canavall. Palma: Moll, 1977, p. 174. Durant les lluites de Canamunt i Canavall al segle XVII, Pau Sureda de Sant Martí i Campfullós fou un dels líders del bàndol de Canavall i signant de la pau de 1632.
L'any 1708, en plena Guerra de Successió, l'arxiduc Carles concedí a Francesc Sureda de Sant Martí i Safortesa el títol de marquès de Vilafranca. El llinatge s'extingí per línia directa masculina el 1805 amb la mort de Marià Salvador Sureda de Sant Martí i Desbrull, moment en què la casa passà a la branca dels Sureda marquesos de Vivot.Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM), vol. XVIII, p. 148.
La família Bestard de la Torre i l'època moderna Al segle XIX, la propietat passà a mans de la família Bestard de la Torre, procedents de la mà major de Binissalem. Aquesta família, que mantenia una herència espiritual vinculada a la història de la possessió de Can Cabrit i el mite de la resistència del Castell d'Alaró, va dur a terme una profunda reforma de l'edifici. Segons l'historiador Ramis de Ayreflor el 1914, la casa fou "completament reformada, sense cap vestigi antic" per la branca dels Bestard de la Torre.Ramis de Ayreflor: Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (BSAL), 1914, p. 118.
Actualment, els propietaris són la família Sancho Moragues (descendents dels Moragues establerts a l'illa el 1230), qui gestionen l'establiment hoteler.
El desafiament de Salvador Sureda (1444) L'episodi més conegut vinculat a la família fou el duel entre Salvador Sureda i el català Francesc Vallseca a Nàpols. Com era tradició en els torneigs, Sureda adoptà una divisa: una furera (gàbia per a fures) amb el lema "Dins és lo qu'il pren" (Dins està qui l'atrapa). L'escut de la família, que encara es pot observar en alguns edificis vinculats al llinatge (com Can Pinós a la Rambla), mostra aquesta furera en relleu. El combat fou tan igualat que el Rei Alfons el Magnànim hagué d'intervenir personalment per reconciliar els cavallers, evitant la mort de dos dels seus millors homes.Rosselló Vaquer, R.: Un fet d'armes medieval (1444). BSAL XXXIX, 1983, p. 529-534.
Arquitectura Tot i les reformes neoclàssiques i vuitcentistes que van despullar la façana d'elements gòtics visibles, el casal conserva l'estructura típica de les cases senyorials de l'Almudaina. Està situat a la poma núm. 60 del cadastre històric (Apeo de 1818), ocupant una posició estratègica prop de la Seu de Mallorca.
Història Els Sureda de Sant Martí (s. XV - XIX) El llinatge dels Sureda de Sant Martí té el seu origen l'any 1391, quan Arnau Sureda i Puigdorfila va comprar la possessió de Sant Martí i la seva cavalleria a Guillem de Santjust per 3.000 lliures. A partir d'aquest moment, la família adoptà el nom de la possessió per diferenciar-se d'altres branques del llinatge.Valero, Gaspar: Les possessions de Vilafranca de Bonany. Història i patrimoni. Vilafranca: Ajuntament, 2009.
Un dels membres més cèlebres fou Salvador Sureda de Sant Martí i Sa Font (s. XV), cavaller al servei d'Alfons el Magnànim, qui el 1442 li concedí la jurisdicció civil sobre el seu alou a Petra. Salvador Sureda esdevingué una figura mítica de la cavalleria mallorquina pel seu desafiament a un torneig a mort contra el cavaller Francesc de Vallseca a Nàpols (1444), combat que finalment fou aturat pel mateix monarca.Furió, Antoni: Panorama Óptico de Mallorca. 1840.
El casal de Palma es documenta ja en els Estims de 1576 a la parròquia de l'Almudaina (illa de mossèn Pere Vivot), propietat de Salvador Sureda i Desclapés, amb un valor de 1.800 lliures.Le Senne, Aina: Canamunt i Canavall. Palma: Moll, 1977, p. 174. Durant les lluites de Canamunt i Canavall al segle XVII, Pau Sureda de Sant Martí i Campfullós fou un dels líders del bàndol de Canavall i signant de la pau de 1632.
L'any 1708, en plena Guerra de Successió, l'arxiduc Carles concedí a Francesc Sureda de Sant Martí i Safortesa el títol de marquès de Vilafranca. El llinatge s'extingí per línia directa masculina el 1805 amb la mort de Marià Salvador Sureda de Sant Martí i Desbrull, moment en què la casa passà a la branca dels Sureda marquesos de Vivot.Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM), vol. XVIII, p. 148.
La família Bestard de la Torre i l'època moderna Al segle XIX, la propietat passà a mans de la família Bestard de la Torre, procedents de la mà major de Binissalem. Aquesta família, que mantenia una herència espiritual vinculada a la història de la possessió de Can Cabrit i el mite de la resistència del Castell d'Alaró, va dur a terme una profunda reforma de l'edifici. Segons l'historiador Ramis de Ayreflor el 1914, la casa fou "completament reformada, sense cap vestigi antic" per la branca dels Bestard de la Torre.
Actualment, els propietaris són la família Sancho Moragues (descendents dels Moragues establerts a l'illa el 1230), qui gestionen l'establiment hoteler.
El desafiament de Salvador Sureda (1444) L'episodi més conegut vinculat a la família fou el duel entre Salvador Sureda i el català Francesc Vallseca a Nàpols. Com era tradició en els torneigs, Sureda adoptà una divisa: una furera (gàbia per a fures) amb el lema "Dins és lo qu'il pren" (Dins està qui l'atrapa). L'escut de la família, que encara es pot observar en alguns edificis vinculats al llinatge (com Can Pinós a la Rambla), mostra aquesta furera en relleu. El combat fou tan igualat que el Rei Alfons el Magnànim hagué d'intervenir personalment per reconciliar els cavallers, evitant la mort de dos dels seus millors homes.
Arquitectura Tot i les reformes neoclàssiques i vuitcentistes que van despullar la façana d'elements gòtics visibles, el casal conserva l'estructura típica de les cases senyorials de l'Almudaina. Està situat a la poma núm. 60 del cadastre històric (Apeo de 1818), ocupant una posició estratègica prop de la Seu de Mallorca. A l'interior, el pati i les estances han estat adaptades per a l'ús hoteler des de l'any 1990, any de la seva obertura com a Hotel Dalt Murada.
Referències
Bibliografia Le Senne, Aina. Canamunt i Canavall. Palma: Editorial Moll, 1977. Pascual, Aina. Casa i estament social a la ruralia mallorquina: L'exemple de Binissalem. Ajuntament de Binissalem, 1997. Valero, Gaspar. Palma, ciutat de llegenda. Palma: Olañeta Editor, 1995.
Categoria:Cases senyorials de Palma