Tomás Rodríguez Pinilla (Salamanca, 8 de setembre de 1815-Madrid, 23 de maig de 1886) va ser un polític i intel·lectual espanyol, membre del Partit Demòcrata. Va ser elegit diputat per la circumscripció de Salamanca a l'octubre de 1854 (Bienni Progressista) i de nou nou, després de la Revolució de 1868, a les eleccions a Corts Constituents per sufragi universal del 15 de gener de 1869 i en les d'agost de 1872.Ficha en el Congreso de los Diputados. Adscrit després de la Gloriosa al grup anomenat dels cimbris, amb el règim de la Restauració es va apartar voluntàriament de l'escena política. Va ser pare de l'escriptor Cándido Rodríguez-Pinilla i del metge Hipólito Rodríguez-Pinilla.
Biografia Nascut el 8 de setembre de 1815, fill de José Rodríguez, un platero de Salamanca fundador de l'Escola de San Eloy, d'idees liberals per les quals va sofrir presó en 1823, i de María Pinilla, natural de Ciudad Rodrigo.
Va estudiar en la Universitat de Salamanca, aconseguint el grau de batxiller en Lleis en 1834 i en Cànons en 1836. Va compatibilitzar els estudis de dret amb l'allistament com a voluntari en els Cossos Francs per a lluitar contra els carlistes.Serrano García, p. 172. Pel seu comportament heroic en la defensa de Vitigudino, ocupada pel capitost carlista Calvente en 1839, va ser condecorat amb l'Orde de María Luisa.
En 1839 es va establir en Ledesma on alhora que exercia d'advocat va adquirir alguns béns nacionals i va contreure matrimoni amb María Bartolomé Polo.
En 1846, de tornada a Salamanca opositó a càtedres d'institut d'ensenyaments mitjans, va ensenyar geografia en l'institut agregat a la facultat de Filosofia i va començar a col·laborar amb els periòdics madrilenys El Eco de la Juventud de Fernando Garrido i La Discusión de Nicolás María Rivero, el polític al qual es va sentir sempre més unit.Serrano García, p. 173. Fruit dels seus estudis de geografia serà la Reseña histórica de los progresos de la geografía y de los viajes y descubrimientos desde los tiempos remotos hasta los presentes, obra publicada el 1863.Robledo, Castells y Romeo, p. 381. En negar-se a signar la declaració de fidelitat al Tron coneguda com a exposició de vides i hisendes, va ser apartat de la càtedra en 1848.Los diputados pintados por sus hechos, vol. 1, p. 410. El 1851 va fundar La Unión, associació d'artesans en la qual es va recolzar per a difondre les idees democràtiques i emparar en 1854 l'aixecament progressista, que a Salamanca va tenir caràcter de revolta popular.Serrano García, p. 174. Com a diputat en la corts del Bienni Progressista va defensar la construcció de la línia fèrria Medina del Campo-Salamanca, que ell entenia com el mitjà per a treure a la ciutat del seu «marasme secular».
Després del cop que va posar fi al bienni va tornar als seus estudis, doctorant-se en 1863 en Filosofia i Lletres, sense deixar de participar en diversos projectes que eren tant culturals com polítics, com la direcció del Liceu Literari i Artístic i del periòdic Adelante, fins que arran del fracassat alçament de 1866 va haver de refugiar-se a Portugal. Al gener de 1867, en retornar a Salamanca, va ser desposseït de la seva càtedra i després de sofrir alguna detenció es va amagar en algun lloc pròxim a Madrigal de las Altas Torres des del qual l'1 d'octubre de 1868 va entrar triomfalment a Salamanca en consumar-se la revolució i ser nomenat president de la Junta revolucionària.Serrano García, p. 179. A les Corts Constituents de 1869 va tenir una participació molt activa, destacant en qüestions pròpies del seu ideari reformista, com la defensa de la implantació del jurat també en causes criminals,Los diputados pintados por su hechos, vol. 3, p. 243. En 1882 publicó sobre esta materia El jurado y su planteamiento en España . fins al 3 de maig de 1870 quan va renunciar a l'acta de diputat en ser nomenat oficial major del ministeri de la Governació, acta que no obstant això va recuperar en les eleccions parcials de juny següent. En 1871 va tornar a la seva càtedra a Salamanca, ara d'Història d'Espanya, però per poc temps perquè immediatament va ser cridat a Madrid on va ocupar la Direcció General de Propietats i Drets de l'Estat, amb Manuel Ruiz Zorrilla al capdavant del Govern, i secretari general dels ministeris d'Hisenda i Estat durant la Primera república.Serrano García, p. 185.
Apartat de la primera línia política després de la Restauració, va entrar en 1876 en la direcció de la Institución Libre de Enseñanza i en 1880 va publicar Hércules y Anteo. Estudio sobre biología social, on exposava el seu pensament pròxim al krausisme, profundament cristià, jacobí i xopat d'humanitarisme.Serrano García, p. 191. Quatre anys més tard publicaria Colón en España, un estudi biogràfic de Cristòfor Colom.Colmeiro, pàg. 407-409
Referències
Bibliografia Los diputados pintados por sus hechos: colección de estudios biográficos sobre los elegidos por el sufragio universal en las Constituyentes de 1869. Recopilados por distintos literatos. Madrid, R. Labajos y Compañía, 1869
Robledo, Ricardo, Castells, Irene y Romeo, Mª Cruz (eds.), Orígenes del liberalismo. Universidad, política, economía, Ediciones Universidad de Salamanca, 2003, ISBN 9788478006717 Serrano García, Rafael, «Trayectoria política y perfil intelectual de un “cimbrio”: Tomás Rodríguez Pinilla (1815-1886)», Ayer 68 (2007), p. 167-191.
Categoria:Polítics castellanolleonesos Categoria:Diputats castellanolleonesos al Congrés dels Diputats Categoria:Polítics salamanquins Categoria:Morts a Madrid Categoria:Diputats al Congrés del Sexenni Democràtic Categoria:Alumnes de la Universitat de Salamanca Categoria:Morts el 1886 Categoria:Polítics espanyols morts al segle XIX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1815