L'agent secret (títol original en portuguès, O Agente Secreto) és una pel·lícula de thriller polític del 2025 escrita i dirigida per Kleber Mendonça Filho. Segueix Armando (Wagner Moura), un antic professor atrapat en la turbulència política enmig de la dictadura militar brasilera, que intenta fugir de la persecució. El repartiment secundari inclou Carlos Francisco, Tânia Maria, Robério Diógenes, Gabriel Leone, Maria Fernanda Cândido, Alice Carvalho i Udo Kier en el seu últim paper cinematogràfic. Ha estat subtitulada al català.L'agent secret a FilminL'agent secret a espaitexas.cat
La pel·lícula es va estrenar mundialment al 78è Festival Internacional de Cinema de Canes el 18 de maig, on va rebre un gran èxit i es va convertir en la pel·lícula més guardonada del festival, guanyant el Millor Actor per a Moura, el Millor Director per a Mendonça Filho, el Premi de Cinema d'Art i Art i el Premi FIPRESCI. Als Globus d'Or del 2026, es va convertir en la primera pel·lícula brasilera nominada al millor pel·lícula dramàtica, guanyant el millor actor dramàtic (Wagner Moura) i el millor pel·lícula de parla no anglesa. Als Premis Oscar de 2025, va ser nominada a la Millor Pel·lícula, al Millor Actor per Moura, al Millor Càsting i al Millor Pel·lícula Internacional.
Es va estrenar als cinemes del Brasil i Alemanya el 6 de novembre. 2025 per Vitrine Filmes i Port-au-Prince Films, respectivament, i es va estrenar a França el 17 de desembre per Ad Vitam.
Argument El 1977, durant la turbulència política de la dictadura militar brasilera, l'exinvestigador Armando viatja durant les vacances del carnaval a Recife, on el seu fill petit Fernando viu amb els seus sogres des de la mort de la dona d'Armando, Fátima. Arriba a un refugi gestionat per l'exanarcocomunista Dona Sebastiana, on adopta el nom de Marcelo i fa amistat amb altres dissidents polítics, com ara Claudia, Haroldo i els refugiats angolesos al Brasil de la Guerra Civil angolesa Thereza Vitória i Antonio. Mentrestant, el cap corrupte de la Policia Civil Euclides i els seus fills Sergio i Arlindo són cridats durant les vacances per investigar una cama humana tallada que s'ha trobat dins d'un tauró capturat.
La seva xarxa dissident assigna a l'Armando una feina a l'oficina del carnet d'identitat de la ciutat amb el pseudònim de "Marcelo", on té una trobada casual amb Euclides, que li ofereix la seva amistat i protecció. L'Armando està visiblement molest pel comportament arrogant d'Euclides, que inclou assetjar Hans, un supervivent jueu de l'Holocaust que es considera erròniament un fugitiu nazi. La feina d'Armando també li ofereix l'oportunitat de buscar arxius sobre la seva difunta mare, de la qual té pocs records. Mentrestant, a São Paulo, els sicaris Bobbi i Augusto són contractats per l'exdirector executiu d'Eletrobras, Henrique Ghirotti, per matar Armando, contra qui té una venjança política i personal.
Armando coneix Elza, la líder d'un moviment de resistència política al nord-est brasiler, al Cinema São Luiz, on el seu sogre, el Sr. Alexandre, treballa com a projeccionista. Enregistrant un testimoni sobre les activitats corruptes de Ghirotti, Armando relata un sopar al qual va assistir amb Fátima que va acabar en un altercat físic amb Ghirotti i el seu fill, després de comentaris sobre la classe socioeconòmica baixa de la parella i les suposades simpaties comunistes. Elza informa a Armando que s'ha ordenat un assassinat per encàrrec i li ordena que fugi del país. Sergio i Arlindo llencen la cama humana al riu Capibaribe, on de sobte reviu i ataca homes gais fent Cruising en un parc públic a la nit; la història, presumiblement un encobriment periodístic de la corrupció política i la violència durant la setmana de carnaval, crea un frenesí públic. Augusto i Bobbi contracten un pistoler local empobrit, Vilmar, per trobar Armando. Anticipant una partida, Armando s'acomiada de Dona Sebastiana i els altres refugiats.
L'endemà, la tapadora d'Armando es fa saltar després que Bobbi vigili el Sr. Alexandre. Vilmar identifica Armando però no aconsegueix matar-lo, disparant a Arlindo i a un company policia. Bobbi, observant des de lluny, persegueix un Vilmar sagnant pel centre de la ciutat de Recife i més tard és assassinat per Vilmar en una barberia.
En l'actualitat, l'estudiant d'història Flavia investiga la xarxa de resistència d'Elza a través de gravacions d'àudio i arxius de diaris, i descobreix que Armando va ser assassinat i acusat de professor corrupte. Viatjant a Recife, Flavia es troba amb Fernando, ara un metge de mitjana edat, que accepta ser entrevistat després que Flavia doni sang. Tots dos parlen del passat polític d'Armando i del seu posterior assassinat, i de la identitat de la mare "Índia" d'Armando. Fernando afirma que no té ni un sol record del seu pare, però recorda amb afecte haver vist Tauró amb el seu avi en un cinema que des de llavors s'ha convertit en el banc de sang on treballa.
Repartiment Wagner Moura com a Armando Solimões / Marcelo Alves i Fernando Solimões (adult) Enzo Nunes com a Fernando Solimões (jove) Carlos Francisco com a Sr. Alexandre Tânia Maria com a Dona Sebastiana Robério Diógenes com a Euclides Gabriel Leone com a Bobbi Borba Roney Villela com a Augusto Borba Kaiony Venâncio com a Vilmar Maria Fernanda Cândido com a Elza Thomás Aquino com a Valdemar Alice Carvalho com a Fátima Nascimento Hermila Guedes com a Claudia Isabél Zuaa com Thereza Vitória Italo Martins com Arlindo Igor de Araújo com a Sergio Laura Lufési com a Flavia Isadora Ruppert com a Daniela Luciano Chirolli com Henrique Castro Ghirotti Udo Kier com a Hans João Vitor Silva com a Haroldo Aline Marta Maia com a Lenira Nascimento Geane Albuquerque com a Elisângela Suzy Lopes com a Carmem Gregorio Graziosi com a Salvatore Ghirotti Buda Lira com a Anísio Marcelo Valle com João Pedro Licínio Januário com Antonio Robson Andrade com a Clóvis
Producció Desenvolupament Kleber Mendonça Filho va escriure el guió durant tres anys, superposant-se parcialment a la producció de Retratos Fantasmas. Va ser coproduïda per companyies del Brasil (CinemaScópio, Itapoan i Vitrine Filmes), França (MK2 Films i Arte France Cinéma), Alemanya (One Two Films) i els Països Baixos (Lemming Film).La pel·lícula també va rebre subvencions del brasiler Fundo Setorial do Audiovisual/Ancine, del francès Centre national du cinéma et de l'image animée (CNC), del neerlandès Nederlands Filmfonds,
La pel·lícula és un thriller polític històric neo-noir, fortament inspirada en les produccions dels anys setanta de Robert Altman, Brian De Palma, Sam Peckinpah, Martin Scorsese i Steven Spielberg.En un esdeveniment de Film at Lincoln Center de gener de 2026, Mendonça Filho va comissariar algunes pel·lícules que van influir en L'agent secret, com A boca de canó (1967) de John Boorman, Ucho (1970) de Karel Kachyňa, Investigació sobre un ciutadà (1970) d'Elio Petri, Iracema - Uma Transa Amazônica (1974) de Jorge Bodanzky i Orlando Senna, Lúcio Flávio, o Passageiro da Agonia (1977) d'Héctor Babenco, Encontres a la tercera fase (1977) de Steven Spielberg i Cabra Marcado para Morrer (1984) d'Eduardo Coutinho.miniatura|Cinema São Luiz, on tenen lloc algunes escenes.
Els motius principals de L'agent secret també recorden Tauró (1975) de Spielberg, sobretot perquè Recife és una ciutat costanera afectada per atacs de taurons tigre. Algunes escenes tenen lloc durant una projecció de La profecia (1976) de Richard Donner al Cinema São Luiz.
Alguns aspectes de la història de "La cama peluda" es basen en notícies reals de finals dels anys setanta que van crear un frenesí públic a Recife, en particular en la cobertura del Diário de Pernambuco. La història va permetre a la premsa dissimular notícies censurades sobre violència policial, corrupció i homofòbia durant els darrers anys de la Dictadura militar brasilera.Kleber Mendonça Filho: "La cama peluda va ser creada per un periodista local que estava tan fart de no poder escriure sobre el que va passar la nit passada en termes de violència, perquè, és clar, la policia o l'exèrcit van infligir el terror a la població gai, la gent tenint sexe als parcs, fumant marihuana. I així va desenvolupar una 'cama peluda' com a codi. Així doncs, [escrivia], 'La cama peluda va tornar a colpejar la nit passada', i tothom sabia que hi havia alguna cosa dolenta relacionada amb la força policial involucrada." Els telèfons públics brasilers típics coneguts com a "orelhão" són àmpliament utilitzats al llarg de la història per Armando, i també es van convertir en un símbol promocional de la pel·lícula.
La producció va marcar la primera producció en portuguès de Wagner Moura en vuit anys.Va ser l'últim paper cinematogràfic d'Udo Kier abans de la seva mort el novembre de 2025,en la seva segona col·laboració amb Mendonça Filho després de Bacurau (2019)
Rodatge miniatura|Desfilada de Carnaval a Recife, prop del Cinema São Luiz. La fotografia principal va tenir lloc durant deu setmanes el 2024, amb el rodatge a Recife, Pernambuco. Moltes escenes es van filmar en edificis històrics de tota la ciutat, com el Cinema São Luiz (un dels darrers cinemes d'art i assaig del Brasil) i en diversos ponts colonials de Recife. Per a les escenes de l'"atac de cames peludes", el rodatge va tenir lloc al riu Capibaribe, amb els seus habitants habituals capibara, i al "Parque 13 de Maio". Es van recrear escenes del Carnaval prop de la Rua da Aurora, on té lloc la principal desfilada del carnaval de Recife. Es van rodar escenes amb el tauró tigre capturat i el passat docent d'Armando al campus de la Universitat Federal de Pernambuco, una universitat estatal. Es van filmar escenes addicionals amb els personatges de Diógenes i Leone a São Paulo. La fotografia principal fou acabada a finals d'agost de 2024. Les escenes Pick-up foren rodades a Brasilia el desembre de 2024.
Mendonça Filho i la seva parella Emilie Lesclaux van produir la pel·lícula a través de la seva companyia cinematogràfica CinemaScópio. La pel·lícula també marca la primera col·laboració de la cinematògrafa russo-francesa Evgenia Alexandrova amb la cineasta, que va rodar la pel·lícula amb lents anamòrfiques Panavision i equips de càmera clàssics, amb l'objectiu de replicar l'estil visual de les pel·lícules dels anys 70.
Postproducció La pel·lícula va entrar en postproducció el setembre de 2024, poc després de la 81a Mostra Internacional de Cinema de Venècia, on Mendonça Filho va ser membre del jurat de la competició principal. Com és habitual en les pel·lícules del director, presenta moltes cançons MPB (Lula Cortês, Zé Ramalho, Ângela Maria, Waldick Soriano, Orquestra Nelson Ferreira, Banda de Pífanos de Caruaru) al costat de la seva partitura original de Mateus Alves i Tomaz Alves Souza.<!-- auto-translated from Portuguese by Module:CS1 translator -→ També inclou cançons pop internacionals de Chicago i Donna Summer, juntament amb Guerra e Pace, Pollo e Brace d'Ennio Morricone de la pel·lícula dramàtica italiana Grazie, zia (1968).
Llançament miniatura|Moura, Cândido i Leone al 78è Festival Internacional de Cinema de Canes
La pel·lícula es va estrenar a la competició principal del 78è Festival Internacional de Cinema de Canes el 18 de maig, on va rebre una ovació dempeus de 13 minuts,i va ser la pel·lícula més premiada del festival. Va competir per la Palma d'Or, i va guanyar els premis al Millor Actor per a Moura, el Millor Director per a Mendonça Filho (el segon cineasta brasiler en guanyar-lo després de Glauber Rocha el 1969). Pocs dies després de la seva estrena, Neon va adquirir els drets de distribució nord-americans de la pel·lícula, mentre que Mubi va adquirir els drets per al Regne Unit, Irlanda, Hispanoamèrica i l'Índia.