La bola negra és una pel·lícula dramàtica del 2026 dirigida per Javier Calvo i Javier Ambrossi, a partir d'un guió que van coescriure amb l'escriptor i poeta espanyol, Alberto Conejero. Inspirada en l'obra inacabada del mateix nom de Federico García Lorca i l'obra de Conejero La piedra oscura.

La pel·lícula es va estrenar al 79è Festival Internacional de Cinema de Canes el 21 de maig de 2026, on va guanyar el premi a la millor direcció. Després d'estrenar-se a Canes, es va iniciar una pluja d'ofertes pels drets de distribució de la pel·lícula als Estats Units d'Amèrica, amb ofertes d'empreses com A24, Netflix, Mubi i Neon. Finalment, varen arribar a un acord amb Netflix per un valor d'uns 4-5 milions de dòlars, amb una obligació d'estrena als cinemes de diverses setmanes i plans per a una campanya de festivals.

Argument La pel·lícula està ambientada els anys 1932, 1937 i 2017, i explora les vides interconnectades de tres homes gais.

Repartiment El seu repartiment està encapçalat per Guitarricadelafuente (en el seu debut com a actor) interpretant a Sebastian, Miguel Bernardeau com a Rafael Rodríguez Rapún, Carlos González com a Alberto Conejero, Milo Quifes, Lola Dueñas, com a Teresa, Penélope Cruz, com a Nené Romero, Glenn Close com a Isabelle Durand, Antonio de la Torre, Natalia de Molina, Albert Pla, Yenesi Suárez,Lorenzo Zurzolo, Daniel Ibáñez, Julio Torres com a Juan Pablo, Mona Martínez, Nuria Mencía, Hugo Welzel, María Morales, Alberto Cortés com a Federico García Lorca i Antonio Dechent.

Producció El guió està inspirat en una obra inacabada de Federico García Lorca, en la qual va escriure quatre pàgines abans de ser assassinat el 1936, amb el títol de La bola negra al·ludint a la forma de rebuig a un jove gai quan intenta unir-se a un casino de Granada. Los Javis es van negar a confirmar si García Lorca apareixeria com a personatge a la pel·lícula.

La bola negra és una coproducció de Movistar Plus+ i Suma Content Films amb El Deseo i Le Pacte, i va comptar amb la participació d'Atresmedia.

Música La banda sonora de la pel·lícula és obra de Raül Refree, responsable també del projecte sonor de La mesías dels mateixos directors, a la qual cal sumar la veu de Maria Terremoto i el cantant i actor Guitarricadelafuente cantant el tema «La nieve» escrit per ell mateix.

Javier Calvo i Javier Ambrossi van emprar una versió de La leyenda del tiempo, cançó de Camarón de la Isla, inspirada en el poema homònim de Garcia Lorca, creada específicament per al tràiler del preestrén. Raül Refree va comptar amb l'ajuda del músic Pablo Lluch per a fer aquesta adaptació dramàtica, amb la gravació d'un cor i una orquestra a Viena.

També hi participa la cantant Judeline que va interpretar per al tràiler una versió del pasdoble Soldadito español, escrit als anys 1920 per Jacinto Guerrero i que va popularitzar Marujita Díaz en ple franquisme, per la qual Judeline li atorga una sensació de pèrdua oposant-se al patriotisme de la versió inicial, i del cantaor Angelillo, que va fer carrera musical i cinematogràfica a l'Espanya dels anys 1920 i 1930 i que es va exiliar a l'Argentina per la seva defensa de la Segona República, el qual interpreta «La hija de Juan Simón», composta per Daniel Montorio juntament amb Concepción Camps i Mauricio Torres, i que va triomfar a la dècada de 1930.

Rodatge El 26 d'agost de 2025 es va iniciar el rodatge al poble abandonat de Castil de Carrias, a mig camí entre Belorado i Briviesca. El rodatge també va tenir lloc a Comillas, on un home que treballava com a figurant va caure per unes escales del plató i finalment va morir, l'Albaicín i Sigüenza.

La directora de fotografia Gris Jordana va rodar la pel·lícula en 35 mm. Roger Bellés va ser el director d'art i Ana López Cobos de vestuari. Alberto Gutiérrez va muntar la pel·lícula i la música és obra de Raül Refree.

Calvo i Ambrossi van trencar la seva relació de 13 anys durant el rodatge. Tot i que, segons fonts consultades per El País, la separació no anava a interrompre els projectes professionals en curs i futurs de Los Javis,.

Recepció La pel·lícula va obtenir una recepció majoritàriament positiva després de la seva presentació al Festival Internacional de Cinema de Canes. Elsa Fernández-Santos, d'El País, en va destacar l'ambició, la manera de vincular la Guerra Civil espanyola amb la memòria i la identitat homosexual i la resolució de la narració en tres èpoques diferents, tot i retreure-li alguns excessos i passatges grandiloqüents. Peter Bradshaw, de The Guardian, va elogiar-ne les interpretacions, la fotografia i la manera d'entrellaçar les tres històries, i li va atorgar quatre estrelles sobre cinc.

Altres crítics van ser més reservats. Guy Lodge, de Variety, va considerar que, malgrat alguns moments poètics i la qualitat visual, la pel·lícula tendia al melodrama excessiu i que la seva durada i ambició jugaven en contra seva. En una crítica posterior a l'estrena comercial, Carlos Boyero, d'El País, també va assenyalar dificultats per seguir alguns dels fils narratius i l'excés d'algunes imatges al·legòriques, però en va valorar el sentit visual, l'atmosfera, les interpretacions i la capacitat emotiva.

Premis

| rowspan="5" | || rowspan="2" | 79è Festival Internacional de Cinema de Canes || Palma d'Or || La bola negra || || rowspan="2" | |- | Premi a la millor direcció || Javier Ambrossi i Javier Calvo || |- | 73è Festival de Cinema de Sydney || Premi del Públic GIO al millor llargmetratge internacional || La bola negra || || |- | Festival Internacional de Cinema de Toronto || colspan = "2" | Premi del Públic || || |- | 74è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià || colspan = "2" | Premi del Públic Ciutat de Donostia|| ||

Estrena Goodfellas en va assumir la distribució internacional. La distribució en sales a de l'estat va ser a càrrec d'Elastica i la pel·lícula es va estrenar el 25 de setembre de 2026. Posteriorment, arribà a Movistar Plus el 2 de desembre d'aquell mateix any. Als Estats Units d'Amèrica es va estrenar als cinemes el 6 de novembre i va estar disponible a Netflix a partir del 4 de desembre, exclusivament per a aquell territori.

Durant el seu primer dia en cartellera, La bola negra es va situar en el primer lloc de la taquilla espanyola, amb una recol·lecta aproximada d'1,3 milions d'euros i 175.000 espectadors. Aquestes xifres la van convertir en la segona millor estrena de la dècada d'una pel·lícula espanyola en el seu primer dia sols per darrere de Torrente, presidente.

Referències

Categoria:Pel·lícules produïdes per Movistar Plus+ Categoria:Pel·lícules de temàtica LGBT d'Espanya Categoria:Pel·lícules dramàtiques d'Espanya Categoria:Pel·lícules dramàtiques del 2026 Categoria:Pel·lícules rodades a Espanya Categoria:Pel·lícules de temàtica LGBT de la dècada del 2020