és una de les primeres autores de manga shōjo japoneses d'èxit. Va ser assistent d'Osamu Tezuka durant la seva estada a Tokiwa-sō. Va debutar professionalment el 1955 amb Akakke Kōma Pony, una història de l'oest amb una heroïna noia. Es va convertir en una destacada artista shōjo a les dècades de 1960 i 1970, començant amb White Troika, que es va serialitzar a la revista Margaret el 1963.
Mizuno és coneguda sobretot per Fire! (1969–1971), un dels primers manga shōjo amb un protagonista masculí, pel qual va guanyar el Premi de manga Shogakukan de 1970. La seva obra Honey Honey no Suteki na Bouken (1966) va ser adaptada com a sèrie de televisió d'anime.
Primers anys de vida Hideko Mizuno va descobrir el manga molt aviat: als 8 anys va llegir Shin Takarajima d'Osamu Tezuka, així com el seu llibre Manga Daigaku, que ensenya els conceptes bàsics de la creació de manga. Gràcies a aquests dos llibres, va prendre Tezuka com a model i va decidir convertir-se en mangaka. El 1952, amb 12 anys, va contribuir regularment a concursos organitzats per la revista mensual Manga Shōnen presidida per Tezuka. Tot i que el seu manga mai va ser acceptat, els seus esforços no van passar desapercebuts: va rebre una menció honorífica i l'editor Akira Maruyama de Kōdansha es va fixa en ella. El març de 1955, quan estava a punt de deixar l'escola secundària per treballar, ja que no volia anar a l'institut, va rebre una carta de Maruyama, una comanda d'un guió i dues il·lustracions per a la revista Shōjo Club. Hideko Mizuno tenia llavors 15 anys.
Biografia Durant un any i mig, Mizuno va treballar per guanyar-se la vida i dibuixava per al Shōjo Club alhora. El seu primer manga publicat el 1955, Akkake kōma pony, és com la resta de la carrera de la mangaka: la història tractava d'una "neneta i un poni" i, mentre que el seu editor Mazuyama esperava un manga sentimental amb una heroïna sensible i fràgil tal com era la norma en les produccions de la revista, Mizuno va proporcionar un manga d'inspiració occidental amb una tomboy com a protagonista. El manga fou publicat tot i no coincidir amb el que se li havia demanat.
El 1956, Mizuno va anar a Tòquio per primera vegada, on va conèixer Tezuka, i després va decidir esdevenir mangaka a temps complet. L'any següent va publicar la seva primera sèrie, Gin no hanabira, que va ser un èxit. El 1958, convidada per Tezuka, es va traslladar a Tòquio a l'apartament Tokiwa-sō, on va viure i treballar amb els dos autors Shōtarō Ishinomori i Fujio Akatsuka; junts van col·laborar en dos manga sota el pseudònim U. Mia per a la revista Shōjo Club. Només va romandre a Tokiwa-sō un any.
Continuant la seva carrera com a mangaka, l'obra de Mizuno va tenir èxit i va ajudar a ampliar el registre del shōjo manga: fins a mitjans dels anys seixanta, el shōjo seguia regularment l'estructura del haha-mono, centrada en la relació mare-filla. Durant els anys seixanta, diverses dones mangaka, inclosa Mizuno, van introduir un nou tipus d'història: la comèdia romàntica. Mizuno va adaptar notablement dues pel·lícules en forma de manga, amb Sabrina adaptada al manga Sutekina cora (1963) i The Quiet Man adaptada com Akage no scarlet (1966).
El 1960 Mizuno va crear Harp of the Stars, una història d'amor inspirada en la mitologia nòrdica.
Mizuno és coneguda sobretot per Fire! (1969–1971), un dels primers manga shōjo amb un protagonista masculí, pel qual va guanyar el Premi Shogakukan de 1970. Mizuno era fan del rock progressiu com ara Pink Floyd. Després de la serialització de Fire!, Mizuno es va convertir en mare soltera.
La seva obra Honey Honey no Suteki na Bouken (1966) va ser adaptada com a sèrie de televisió d'anime, amb llicència en anglès anomenada Honey Honey, emesa per CBN.
Algunes de les obres de Mizuno tenen com a protagonistes dones adultes, que es distingeixen de les nenes per la inclusió de l'amor heterosexual. Mizuno es va inspirar en pel·lícules romàntiques de Hollywood com les protagonitzades per Audrey Hepburn.
Obres Gin no hanabira, 1958 Hoshi No Tategoto, 1960 Shiroi Troika, 1964 Honey Honey no Suteki na Bouken, 1966 Konnichiwa sensei = Harō doku, 1968 Faiyā: Fire, 1969 Yoru no Hana, 1976 Budda to onna no monogatari, 1986 Erizabeto, 1996
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Perfil a La guia definitiva del manga Lloc web oficial
Categoria:Dibuixants de manga japonesos Categoria:Persones de la Prefectura de Yamaguchi Categoria:Nascuts el 1939