Els gravats rupestres d'El Bayadh són uns gravats rupestres neolítics conservats a la regió d'El Bayadh, al sud d'Orà, a Algèria. Formen part d'un gran conjunt de gravats rupestres que s'estenen al llarg de les muntanyes de l'Atles Saharià, de forma que cap a l'oest es troben els gravats rupestres de la regió de Figuig i els de la regió d'Ain Sefra, mentre que cap a l'est hi ha els de la regió d'Aflou i després els de Tiaret. S'han descrit gravats comparables més a l'est, a la regió de Djelfa, al sud d'Alger, i a la de Constantina, així com més al sud, a la de Taghit.
Història Tot i que menys famosos que les figures del Tassili n'Ajjer, els gravats del sud d'Orà, descoberts el 1847 a Tiout, començaren a estudiar-se del 1849 ençà. Els estudis més importants es deuen a Auguste Pomel (del 1893 al 1898), Stéphane Gsell (del 1901 al 1927), Georges-Barthélemy Médéric Flamand (del 1892 al 1921), Leo Frobenius i Hugo Obermaier (el 1925), Henri Breuil (del 1931 al 1957), Léonce Joleaud (del 1918 al 1938) i Raymond Vaufrey (del 1935 al 1955). Es coneixen treballs més complets, en particular els de Malika Hachid (treballs de camp, inventaris i publicacions des del 1979), François Cominardi (1979), J. Iliou (1980), Paul Huard i Léone Allard-Huard (1980).
El 1955 i després el 1964, Henri Lhote passà uns mesos a la zona, cosa que li va permetre completar les investigacions prèvies, afegir-hi centenars de noves descripcions i publicar el 1970 Les gravures rupestres du Sud-oranais en la sèrie de "Memòries del Centre de Recerca Antropològica Prehistòrica i Etnogràfica", dirigida a Alger per Mouloud Mammeri (Arts et Métiers graphiques, París, 210 pàgines i reproduccions fotogràfiques). Se'n coneixen obres més completes, en particular les de Malika Hachid (estudis de camp, inventaris i publicacions des del 1979), François Cominardi (1919), J. Iliou (1980), Paul Huard i Léone Allard-Huard (1980).
Ubicacions i descripcions miniatura|Visió general de la ubicació d'alguns dels jaciments d'art rupestre del sud d'Orà miniatura|Principals zones d'art rupestre del nord d'Àfrica miniatura|EL "Sàhara Verd": la vegetació era del tipus sabana boscosa i la fauna, testimoniada per restes fòssils i art rupestre, incloïa estruços, gaseles, bestiar, girafes, rinoceronts, elefants, hipopòtams, cocodrils... «Només es pot estar d'acord amb aquell vell nòmada a qui li vaig preguntar si coneixia alguna hadjrat mektouba (pedra escrita), i em va respondre, assenyalant amb un gest circular tota la regió: “Hadi, bled el ketba (‘aquesta és la terra de l'escriptura’)”», escriu F. Cominardi.F. Cominardi, « Chebka Dirhem I, nouvelle station rupestre des Monts des Ksour », dans Lybica tome XXIV, CRAPE, Alger 1976, p. 160.
D'oest a est, entre Figuig i la zona al voltant d'Aflou, Henri Lhote enumera 69 jaciments, dels quals trenta-un es troben a la regió d'El Bayadh (del núm. 19 al núm. 58).
A l'oest d'El Bayadh A la carretera d'Ain Sefra-El Bayadh, des del poble d'Asla fins a la cruïlla amb l'antiga pista cap a El Bayadh (uns 65 km). miniatura|250x250px|Koudia Abd El Hak, elefant, antílop i figura, superposicions Koudia Abd el-Hak: a uns trenta quilòmetres després d'eixir del poble d'Asla, en una roca aïllada a uns centenars de metres al nord d'aquesta carretera, un gran elefant incomplet d'estil bubalí (descobert per Flamand el 1892) està acompanyat d'algunes figures i antílops d'"estil de Tazina". Hi ha una de les rares representacions d'una girafa a l'àrea del sud d'Orà (línia tacada).
El jaciment és particularment important perquè mostra superposicions en els gravats: l'elefant naturalista se superposa a un antílop d'estil de Tazina, mentre que un altre se'n superposa a una figura del mateix estil que l'elefant.
Bou Semghoum: el sector, l'eix del qual és la pista que comença des de Chellala, té diferents jaciments, dels quals cinc s'han publicat. Hi ha búfals i una escena de caça en què un caçador colpeja un elefant al garró amb una destral.
Kef Rahla: a uns quinze quilòmetres més endavant, cap a El Bayadh, a uns dos quilòmetres al sud de la carretera i a la vora de Djebel Mezroua, n'hi ha dues sèries diferents de gravats, una d'un motiu de 5 m de llargària amb una mena de garlanda que en voreja la part inferior, l'altra de gravats libioamazics més recents.
Markar el Hamar: a uns deu quilòmetres més endavant, en una roca al nord de la carretera, hi ha gravat un felí d'estil esquemàtic.
Des de la cruïlla de la carretera d'Ain Sefra-El Bayadh i la pista antiga fins a l'encreuament de la carretera cap a El Abiodh Sidi Cheihh (a uns 60 km): miniatura|250x250px|Kef el Akhal, gran búbal miniatura|250x250px|Tazina, antílops (92 cm)El gravat es reprodueix en la planxa XXX de l'obra de Raymond Vaufrey, Préhistoire de l'Afrique, tom II, Au nord et à l'est de la grande forêt, Tunis, Service des Publications et échanges de l'Université de Tunis, 1969. Kef el-Akhal: uns deu quilòmetres més avant, quasi en la cruïlla entre la carretera d'Ain Sefra-El-Bayadh i l'antiga via (que evita Djebel Guerdjouma pel nord), el jaciment, registrat ja el 1892, conté la representació de quatre grans búbals característics, un dels quals està precedit per un cànid i associat a un petit personatge amb els braços alçats.
Hi ha un grup de jaciments més enllà, al nord de la carretera Aïn-Sefra-El Bayadh.
Trik el Beïda, a un dia de caminada al nord de Tazina. Un búfal duu un disc entre les banyes. Per als estudiosos Paul Huard i Léone Allard-Huard, "és una obra d'estil empobrit, una de les darreres representacions de l'espècie", tot i que el disc frontal és "un tret cultural dels antics caçadors".Paul Huard et Léone Allard-Huard, Nouvelles gravures rupestres du Sud-Oranais, dans Bulletin de la Société préhistorique française, tome 77, n°10-12, 1980. Études et Travaux. p. 458.
Tazina: davant de Kef el Akhal, al sud de l'antiga carretera, sobre tres roques aïllades entre petits gravats (entre 20 i 90 cm), un elefant i uns antílops són al costat de moltons amb banyes esferoïdals i un boví. L'"estil de Tazina" es caracteritza per representacions naturalistes (antílops, moltons i bestiar domesticat) de petites dimensions, en gran part estilitzades, amb extremitats molt llargues i esmolades.
Goulib et-Tsour: a uns tres quilòmetres a l'oest de Tazina i a cinc de Chebka Dirhem, el jaciment consta d'una desena de gravats, amb antílops, estruços i elefants, a l'estil de Tazina.
Daia Touijine: a uns 15 km de la cruïlla, a l'antiga pista cap a El-Bayadh (al nord), un gran búbal alterat i un de més menut s'alcen al costat d'un estruç i uns mamífers a l'estil de Tazina. miniatura|250x250px|Chebka Dirhem, un moltó esferoide (L: 17 cm) miniatura|250x250px|Chebka Dirhem, perles de closca d'ou d'estruç Gara Dirhem i Chebka Dirhem: cinc quilòmetres més endavant, al uadi Dirhem (és a dir, a 2 km a l'est de la fita PK 95, Ain-Sefra a 95 km / El-Bayadh 109 km), a prop de la carretera cap al nord, a la riba dreta del uadi Dirhem, una trentena de gravats, en quatre jaciments repartits en 3,9 km, que representen antílops, cavalls, estruços, rinoceronts, elefants, búbals i bòvids, són característics de l'estil de Tazina. Un bon nombre dels gravats els van destruir durant l'extracció de pedra de construcció. S'han trobat perles de closca d'ou d'estruç a terra.
Atrafa foum Foug: a pocs quilòmetres al nord dels jaciments anteriors, hi ha un petit grup d'antílops o gaseles a l'estil de Tazina.
Feidj Naam: més al nord encara, entre una vintena de gravats, antílops, búbals, un cavall, un lleó, un home emmascarat i pregant (81 cm) s'associa amb un moltó amb un disc.
Hi ha més jaciments al sud de la carretera Ain Sefra-El Bayadh. miniatura|250x250px|R'cheg Dirhem: búbal i personatge (L: 180 cm) R'cheg Dirhem: és un dels jaciments més importants. A la carretera d'El Bayadh, es troba 20 km abans del trencall cap a El Abiodh Sidi Cheikh, a uns 2 km al sud, a la riba esquerra del oued Dirhem. En un grup molt artístic descobert per Lhote el 1955, una figura alça el braç, com si estigués col·locada davant d'un búbal de perfil relatiu, d'uns 1,80 m de llarg. La composició, segons Lhote, mostra "aquesta evident malaptesa a l'hora de reproduir subjectes humans que van mostrar els gravadors del sud d'Orà, tot i que excel·lien en l'art animal".Henri Lhote, Les gravures rupestres du Sud-oranais, Arts et Métiers graphiques, Paris, 1970, p. 29.
Un poc més amunt, en una altra roca, hi ha un grup de dues figures, l'una al costat de l'altra, una de les quals és de les més destacables de tota l'àrea, l'altra, a la dreta, en sembla una imitació tosca. La primera, amb un perfil europoide i de nas curt, "indica els cabells amb taques i li cauen en trenes a la part davantera i a la nuca. L'home té una perilla punxeguda. (...) També cal destacar un anell al braç dret, que recorda els que encara duen els tuàregs, l'ús del qual està testimoniat en el neolític saharià", observa Lhote.Op. ci., p. 33. L'home duu un objecte allargat al costat, i al davall, amb lleus pics, li penja una cua postissa o un tapall.
Un altre gran búbal, un rinoceront de més de 2 m (del qual només en resta el cap), el més gran conegut ara, un elefant (de més de 2 m) i dos moltons amb caps esferoides coronats amb plomes i collarets, estan danyats. Altres petits gravats, en concret un cavall, són semblants a l'estil de Tazina. miniatura|250x250px|R'cheg Dirhem, detall (L: 57 cm)
Rosfat el Hamra men et-That: al sud de la carretera, en la cinquantena de gravats d'aquest jaciment de la vora est del Djebel Mezroua, Lhote diu que se'n poden distingir cinc nivells: 1-l'etapa bubalina a gran escala (representada per un búbal, elefants, àsens, ovins, estruços i un caçador amb arc); 2-una segona amb orants ajupits o drets, associats amb felins i estruços; 3-una etapa posterior (ovins i bòvids); 4-una etapa de carros; 5-l'etapa libiopúnica (grafits).
Mouchgueug: un elefant monumental (310 cm) té un disseny molt rudimentari, que s'atribueix a l'estil de Tazina. També hi ha moltons, una figura d'estil esquemàtic i un gravat enigmàtic d'ovelles unides. Altres gravats (home i lleó, estruç, bòvids més recents) estan dispersos per la zona circumdant.
Guelmouz el Abiodh: a pocs quilòmetres dels quatre jaciments anteriors, després del Oued Dirhem a la carretera El-Bayah-Ain Sefra, seguint una pista cap al sud durant 6,2 km, el jaciment conté molts gravats (búbals, estruços, antílops, una figura fàl·lica pregant). La figura més famosa n'és la d'una pantera (o lleopard). Les línies fondes estan curosament polides, i la pell se'n representa per una quadrícula meticulosa.
més lluny, damunt unes roques, hi ha el cos d’una remarcable pantera (1,15 m de llarg). Henri Lhote en pensa que és "el gravat més bonic de fera de tot el sud d'Orà".
miniatura|250x250px|Garet et-teben: elefants (L: 200 i 267 cm) miniatura|250x250px|Garet et-Tâleb, animal mític (L: 600 cm) miniatura|250x250px|Garet et-Tâleb, un altre animal mític Garet Samouta: a mitja hora de caminada a l'oest de Garet et-Tâleb, un grup de gravats de menor qualitat hi ha al costat d'un altre del període libioamazic.
Garet et-Teben: a 1 km de Guelmouz, en la bifurcació de l'esquerra, al primer kef de la dreta, dos elefants de més de dos metres de llargada i un búbal gros (de perfil relatiu, però amb els dos ulls marcats) són de menor qualitat.
Garet et-Tâleb ('Turó del savi'), a 2 km del uadi Dirhem en direcció a El Bayadh, és en una pista al sud a en direcció a Djebel Bou Sbaa, conté un "escorpí" de quasi sis metres de llarg, de fet un "animal mític", situat en un passadís, i constitueix un dels gravats més monumentals i harmoniosos de la zona. L'execució tècnica, que devia requerir un treball considerable, és molt meticulosa.