va ser un torero andalús.
De família acomodada, Ignacio Sánchez Mejías, va formar part a la dècada de 1910 de la quadrilla de José Gómez «Joselito», amic d'infància i amb el que es va enparentar a partir de 1915 quan Ignacio es va casar amb Dolores, germana del torero sevillà.
L'any 1919 pren l'alternativa a la Monumental de Barcelona de la mà de Joselito i amb Juan Belmonte de testimoni, realitzant l'alternativa a l'any següent a Madrid. Precisament al 1920, alternant en un mà a mà amb Joselito a Talavera de la Reina, va ser testimoni de la mort del seu cunyat en una agafada del toro Bailador.
A mitjans de la dècada de 1920, decideix deixar la tauromàquia i es dedica a activitats ben diverses com actor, jugador de polo, pilot d'automobilisme o escriptor. També tindria un paper important com a mecenes de la que posteriorment es coneixeria coma Generació del 27.
El 25 de maig de 1928 va ser elegit 12è president del Real Betis Balompié, ocupant el càrrec fins al 2 de setembre de 1929.
L'any 1934 decideix reaparèixer com a torero i l'11 d'agost rep un cornada per part del toro Granadino a la plaça de Manzanares. Refusà operar-se a la mateixa plaça i decidí retornar a Madrid, on moriria a causa de la gangrena el 13 d'agost.
Al morir Sánchez Mejías, la seva figura seria recordada per Miguel Hernández, Rafael Alberti i altres poetes de la Generació del 27, com el propi Federico García Lorca que li dedicà l'obra Llanto por Ignacio Sánchez Mejías.
Referències
Categoria:Toreros sevillans Categoria:Presidents del Real Betis Balompié Categoria:Morts el 1934 Categoria:Nascuts el 1891