El cas Plus Ultra investiga si l'entorn de l'expresident del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero va utilitzar la seva influència política per aconseguir el polèmic rescat públic de 53 milions d'euros atorgat per la SEPI a Plus Ultra Líneas Aéreas el març de 2021, i si part d'aquests fons estatals es van desviar posteriorment cap a xarxes internacionals de blanqueig de diners connectades amb Veneçuela.
Antecedents En 2019 Plus Ultra Líneas Aéreas va fer 823 vols en total, el 0,03% de les operacions d'Aena. El 12 de març de 2020 el segon Govern de Pedro Sánchez va adoptar les primeres mesures per confrontar la Pandèmia de COVID-19 i el 9 de març del 2021 es va donar llum verda al rescat per 53 milions d'euros amb càrrec al Fons de Suport a la Solvència de les Empreses Estratègiques de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI).
Una primera causa judicial sobre el rescat va ser arxivada el 2023 per la justícia en considerar que s'havia aplicat correctament el reial decret de mesures d'ajuda però la investigació es va reobrir amb força després que el jutge José Luis Calama passés a liderar el cas per nous indicis de corrupció organitzada.
El cas Plus Ultra La policia sosté la tesi que l'entorn de l'expresident del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va utilitzar els seus vincles polítics per agilitzar i assegurar la concessió dels fons públics. S'investiga si part dels 53 milions públics van acabar derivats cap a estructures mercantils opaques vinculades a xarxes de blanqueig i inversors de Veneçuela propers al chavisme. El jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama va imputar formalment l'expresident Zapatero, les seves dues filles Alba i Laura Rodríguez Espinosa, i la seva secretària Gertrudis Alcázara. Segons els informes policials, la societat Análisis Relevante va pagar 730.000 euros a la família per informes considerats "insubstancials".
Tant l'expresident de Plus Ultra, Julio Martínez Sola, com l'ex-CEO de la companyia, Roberto Roselli, van ratificar davant el jutge que l'aerolínia va pagar una comissió del 1% (uns 530.000 euros) al denominat "grup Zapatero" a canvi de gestions i acompanyament per assegurar el rescat públic de 53 milions d'euros l'any 2021 mitjançant informes simulats per camuflar els pagaments.
Referències
Categoria:Casos de corrupció del segle XXI a Espanya Categoria:Partit Socialista Obrer Espanyol Categoria:Esdeveniments del 2026 Categoria:Dècada del 2020 a Espanya